ACVIC inaugura l’exposició ‘5 anys d’autogestió, caos i cultura a Vic’, de l’Associació La Clota, i el treball fotogràfic de Sagi Serra amb un text de Biel Barnils

El passat dijous 17 de juny va tenir lloc a ACVIC - Centre d'Arts Contemporànies de Vic la inauguració de l’exposició ‘5 anys d’autogestió, caos i cultura a Vic’, una retrospectiva de les activitats realitzades fins al moment per l’Associació La Clota, i de la nova proposta del cicle ‘Relats fotogràfics’, que inclou una imatge del fotògraf Sagi Serra acompanyada d’un text de Biel Barnils. Ambdues mostres es podran visitar fins al 24 de juliol. L’acte va comptar amb la presència i la intervenció del director d’ACVIC, Anton Granero, així com de diversos membres del col·lectiu La Clota, Arnau Musach, Marcel Pujols i Roger Sena, i del fotògraf Sagi Serra i l'activista de la paraula Biel Barnils.

Amb un format expositiu de retrospectiva, el col·lectiu La Clota, que neix l’any 2016 al barri de les Adoberies de Vic, planteja una ruta visual que incorpora la diversitat d’activitats, accions, col·laboracions i compromisos socials i culturals d’aquests primers cinc anys de vida. “Es tracta d’una exposició cronològica per mostrar el recorregut que hem fet durant aquest temps”, comenta Arnau Musach, que assegura que no ha estat un camí lineal. “Vam començar la nostra activitat al solar abandonat de la llera del riu Méder sense saber massa cap on ens portaria, i ens ha dut per camins inesperats, a múltiples espais i a realitzar activitats molt diverses: organitzar concerts, xerrades, cicles de cinema... per això utilitzem la paraula caos”.

Una de les labors principals de l’associació ha estat generar nous espais de trobada per a la cultura. “A vegades es fa molt difícil programar actes culturals, el procés administratiu és molt feixuc. Hem volgut agilitzar aquest procés i fer-lo més accessible, organitzant activitats a espais que no són els habituals”. Durant aquests anys el col·lectiu també s’ha trobat en situacions difícils, segons explica Musach, com ara haver de pagar alguna multa. “A l’exposició recollim aquests moments, però amb l’objectiu de mostrar que a vegades et poden portar a crear coses noves. A nosaltres una de les multes ens va fer crear el projecte de la ràdio. De les coses negatives, si es capgiren, se’n poden crear altres de positives”, exposa Musach.

Una imatge, múltiples interpretacions

En el marc del cicle de fotoperiodisme ‘Relats fotogràfics’, ACVIC acull una imatge de gran format del fotògraf Sagi Serra on apareix Txell Sust cantant amb un megàfon, en l’edició de la Jazz Cava de l'any 2012. Es tracta d’una imatge que, segons l’autor, es pot interpretar de moltes maneres. “Per a mi és una imatge alegre i festiva, un record d’abans de la pandèmia, quan podíem anar a concerts i sentir la música en directe. Alhora és una manera de celebrar que es comença a reactivar el sector i es tornen a obrir de nou les sales. Per a mi la imatge transmet l’emoció de la música en viu”.

La fotografia s’acompanya d’un text de Biel Barnils, que en fa una interpretació diferent. A aquest activista la imatge li fa pensar en la censura i el control actual sobre la llibertat d’expressió. En paraules seves: “Estan intervinguts tots els micròfons del país. Qualsevol locució és escoltada pel Servei de Censura i Ordre. No es pot dir res que no sigui analitzat des de la moralitat imperant. Artistes, bocamolls, periodistes, xarlatans, presentadors, penques, metafísics, tertulians i xerrameques passen per l’adreçador d’allò que la societat benpensant considera correcte. L’ús del megàfon és imprescindible per escapar de la censura, salvavides de la llibertat, única escletxa per on poder intercanviar opinions que trenquin amb el pensament únic”.

Tant l’exposició '5 anys d’autogestió, cultura i caos a Vic' com la nova entrega del cicle  ‘Relats fotogràfics’ conviuran al centre amb l’exposició del programa Art i Escola dedicada al joc que també es podrà visitar fins al 24 de juliol.

La Clota.

És una associació de Vic que treballa des de l’àmbit artístic i social per portar a terme activitats culturals com són la programació de concerts, la producció d’esdeveniments (Adoberies Fest, Arrel Quadrada) o com la recent creació d’un canal i estudi de ràdio (Ràdioclota). L’associació també es dedica a realitzar tallers per a escoles i centres i ha col·laborat amb una gran varietat d’entitats i agents locals, cobrint esdeveniments per a la ràdio, oferint suport tècnic i logístic, i ajuntant-se per tal de generar complicitats culturals a la ciutat.

Sagi Serra i Folgarolas (Vic, 1960). Va fer cursos de fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) entre 1986-1987. El 1987 va començar a treballar al setmanari El 9 Nou, mitjà en el qual ha realitzat la seva carrera professional fins a l'actualitat.

Biel Barnils Carrera (Barcelona, 1976). Activista de la paraula. Té estudis en humanitats, realització audiovisual, gestió cultural i arts aplicades a l’escultura, però el seu interès sempre ha girat al voltant de la paraula (dita o escrita). Fa molts anys que es dedica a presentar llibres i a recitar poesia. Ha col·laborat a diferents mitjans de comunicació i és autor de "L’Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra" (Edicions DAU, 2010), “Caminades foixianes: 3 dietaris de viatge carregats d’LSD” amb il·lustracions de l’Olga Capdevila (Adicciones porquesí, 2019), del poemari “Capcorestómac” (Témenos Edicions, 2019) i del blog literari "Tinta xinesa" (http://tintaxinesa.blogspot.com).

Sobre ACVIC

ACVIC Centre d’Arts Contemporànies és un equipament cultural públic on es promou la creació, investigació i producció de propostes vinculades a l'art contemporani. Impulsat per l’Ajuntament de Vic i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i gestionat per H. Associació per a les Arts Contemporànies, el centre acull i interactua amb artistes i actors culturals, tant de l'entorn immediat com de fora, i fomenta la relació entre l’activitat educativa i el territori i la interacció social, creant situacions que possibilitin incorporar nous públics a les activitats artístiques. En la seva producció, també tracta d'incidir en elements controvertits de la realitat social obrint-se a una àmplia tipologia de creadors. Per altra banda, incentiva projectes de recerca que desenvolupen metodologies basades en hipòtesis de treball i la possibilitat de portar-los a terme en un àmbit més experimental.