De la certesa al pensament crític, el passat i el present de la filosofia de Balmes

Enguany se celebra el 200 aniversari del naixement de Jaume Balmes i la Sala de la Columna va acollir la tradicional conferència balmesiana, l’acte acadèmic més important de la Festa Major de Vic, a càrrec del doctor en filosofia Josep Maria Terricabras, que va exposar els fonaments de la filosofia de Balmes en el seu temps, la situació del seu pensament 200 anys després i les transformacions que ha sofert la filosofia al llarg de la història fins arribar a l’actualitat, on la pluralitat de la realitat fan trontollar les bases de la cosmologia típica de Balmes, basada en el concepte de la certesa. La ciutat de Vic, durant aquest any i el vinent, celebrarà el 200 aniversari de Balmes amb diverses accions. La conferència balmesiana, que es va fer divendres, dia 9 de juliol, a la Sala de la Columna, va estar presidida pel 1r tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Xavier Solà.Sota el títol Balmes i la filosofia, dos-cents anys després, Josep Maria Terricabras va situar el pensament de Balmes en el seu temps, situant-lo en els fets històrics i socials, i fent èmfasi en el seu poder analític, el seu gran coneixement de la filosofia i les bases sobre les quals s’assentava la seva visió del món: la certesa, la veritat i el sentit comú. Tot seguit, va exposar una segona part de la seva intervenció explicant les transformacions del pensament filosòfic i històric que es varen donar durant el segle XX per continuar fins a la situació present, 200 anys després del naixement de Balmes, que presenta una societat polièdrica, plural i diversa que suposa el trencament de les bases balmesianes alhora d’escriure sobre la filosofia. Terricabras va destacar la gran capacitat de Jaume Balmes per a escriure sobre el fet filosòfic - tot i que el seu mètode no seria vàlid per interpretar la realitat avui –.Com a cloenda de l’acte, el 1r tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Xavier Solà, va explicar que la celebració del centenari del naixement de Balmes, l’any 1910 “va suposar un eix d’animació a la ciutat” ja que es varen posar en funcionament moltes accions gràcies a aquest fet, com la creació de la bandera de Sant Miquel, la reforma urbanística que va suposar l’obertura del C. Verdaguer, les faroles de Gaudí, entre d’altres. Solà ho va relacionar amb diversos fets que es duran a terme durant el 2010, com l’aprovació definitiva del POUM, la posada en funcionament de L’Atlàntida i la propera inauguració de la Farinera. En relació a Balmes, aquests dos espais acolliran l’Escola de Música de Vic i l’Escola de Dibuix, que varen ser impulsats en part per Jaume Balmes i la seva família.Solà va afegir que durant el 2011 es faran d’altres accions, com una ruta turística sobre Balmes, una col•leció dels elements de viatge de Jaume Balmes al Museu de l’Art de la Pell i unes jornades filosòfiques a la ciutat. Josep Maria Terricabras es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en Filosofia i Ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Münster (Alemanya). Ha realitzat estades d'investigació a la Universitat de Münster, al St. John’s College de Cambridge (Regne Unit) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA). A l'any 1995 va ingressar com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment Terricabras és catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona. A més, hi dirigeix la Càtedra Ferrater Móra de Pensament Contemporani.La seva especialitat és la filosofia contemporània, i sobretot l'obra del filòsof austriac Ludwig Wittgenstein. És l'introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 6/18 (Philosophy for children). També ha dirigit l'actualització del Diccionari de filosofia, del filòsof barceloní Josep Ferrater Mora. És membre de la Societat Catalana de Filosofia. La majoria de les seves publicacions estan dedicades a temes de filosofia del llenguatge, lògica, teoria del coneixement i ètica. D'altra banda és assessor de la Revista de Catalunya i president del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.