Deu experts expliquen la seva experiència temàtica sobre economia social al Vicjove

Una desena de persones expertes van compartir aquest divendres la seva experiència al capdavant de projectes d’economia social, cooperativisme i associacionisme de la ciutat de Vic i la comarca d’Osona al Vicjove, davant d’una vintena d’assistents, en el que va ser la primera sessió del mes temàtic dedicat a l’economia social al Vicjove.

El regidor de Joves, Titi Roca, explica que aquesta iniciativa té el seu origen en el Pla Local de Joventut 2017-2020, quan en la fase de redacció “el jovent va mostrar la seva inquietud per conèixer més en profunditat el cooperativisme i l’economia social”.

El membre de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya i de la cooperativa Opcions, Rubén Suriñach, va exercir de moderador de la taula rodona, i va afirmar que “Catalunya és un referent mundial en economia social i solidària”, malgrat que encara hi ha “poc coneixement i poca autoidentificació amb el terme des del mateix sector”. "L'economia social i solidària ve de molt lluny però el 15M va ser un punt d'inflexió, molta gent que estava indignada amb el model buscava pràctiques per construir alternatives. Tres dimensions el converteixen en un model sòlid: teoria, política i pràctica", va afegir.

Laia Hernández de la cooperativa La Fera Ferotge va explicar que en el seu cas, al tractar-se d’una cooperativa social sense ànim de lucre, “els beneficis que puguem tenir es reinverteixen en els mateixos projectes, i el nostre sou ve marcat per la Llei de Coperatives”.

El Serradet de Barneres és un altre dels projectes que van participar a la taula rodona. Un dels seus fundadors, Sergi Solà, va enumerar els dos reptes de futur als qual s’enfronta la cooperativa: “Un està relacionat amb la gestió de les terres, convertint-les en producció ecològica, i l’altre és promoure el cooperativisme a la comarca”.

Nil Saladich, de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va exposar que des de l’Ateneu es dona formació a tècnics i gestories i s’ofereix assessorament: “Per desconeixement del funcionament de les cooperatives, se sol aconsellar poc la seva posada en marxa des de les gestories, malgrat que el model s’escaigui amb el projecte. Volem reivindicar que som una opció més a tenir en compte”.

En aquest sentit, Toni Soldevila, de la cooperativa Punch! va confirmar que en el seu cas havia estat així, que els havien desaconsellat aquesta fórmula empresarial: “Ens van dir que era mala idea i en l’actualitat ja portem 5 anys treballant-hi. La nostra idea és créixer ara en nombre de socis”. Punch! es dedica a la producció tècnica d’esdeveniments.

Ramon Furriols, de l’entitat Projecte Aurora va assenyalar que un dels grans reptes a superar en el seu cas és “l’estabilitat laboral”, ja que “funcionem per projectes. Si n’hi ha, ho implementem, i sinó, ens trobem a l’atur”. Projecte Aurora va ser creada amb la voluntat d’impulsar a la comarca projectes per acompanyar persones a fer mobilitat internacional, sense discriminació per qüestions econòmiques.

No tots els casos recollits van ser d’èxit. Aquest és el cas de la cooperativa Mengem Osona. Tal com va detallar Helena Campàs, "el projecte ha crescut però no hem sabut gestionar altes i baixes de socis i sòcies. Des de la cooperativa s'ha de cuidar molt a les persones. Ara busquem persones emprenedores que assumeixin un projecte que funciona".

Per la seva banda, Sara Blázquez, de la cooperativa de comunicació Dies d’Agost, va subratllar que la cooperativa va esdevenir realitat perquè “volíem crear un mitjà de comunicació. Des de Dies d’Agost oferim altres serveis d’assessorament en comunicació, cosa que ens ha permès crear el digital ‘El Setembre’. A part, també complementem la nostra activitat participant en altres actes que ens permeten visibilitzar-nos i fer xarxa al territori”.

Anna Arisa, de la cooperativa agrària i gastronòmica Sambacus, va desvetllar que el fet de ser cooperativa “no posa pals a les rodes, sinó que crea xarxes que et fan més resilient. Des de Sambacus volem canviar la idea que menjar bé i menjar sa depèn dels diners. Per això treballem també amb residències, per exemple.”

Finalment, Josep Freixa, de la Cooperativa Oikia i l’entitat social Tapís va admetre que "ens hem trobat dins l'economia social. La beca salari que paguem als joves surt dels productes que fan i venem. Volíem donar resposta a la gent que queda fora del mercat, i el repte fer-ho des de l'economia social i solidària.”

Mes de l’economia social al Vicjove

La taula rodona de divendres passat ha donat el tret de sortida al cicle “Mes de l’economia social al Vicjove”. La setmana vinent està programat un vespre de teatre social amb un fòrum de debat posterior. El divendres 26 serà el torn de les sessions d’assessorament personalitzat a joves. Durant tot aquest mes, l’oferta d’activitats es completa amb l’exposició “Memòria Històrica del Cooperativisme”, que es pot visitar també a les instal·lacions del Vicjove.

Més informació en aquest enllaç.  

Missatge directe