Dret de vot: votem-ho

Amb aquest article vull expressar les raons que em fan discrepar de la proposta del PSOE i d'IU, secundada pels sindicats majoritaris, d'utilitzar el dret de vot als immigrants a les municipals com una mesura d'integració. La meva perspectiva és la d'un alcalde que vol aportar elements per a la reflexió des de l'experiència d'anys de govern d'una ciutat que avui té prop d'un 20 de població immigrada. Soc ferm partidari de l'aplicació del principi de subsidiarietat, que responsabilitza els governs locals i els dóna eines per preservar la identitat de cada ciutat. No pretenc donar cap lli禯acute;, sinó contribuir amb arguments a un debat important per al nostre futur collectiu. Reflexiono des de la tranquillitat d'esperit de qui no ha estat de bra篳 plegats davant l'impacte de la nova immigració sobre els nostres barris. Experiències com l'anomenat model Vic d'educació, que des de la seva implantació pionera ara fa deu anys evita la guetització a les escoles, són exemples concrets.

Cada ciutat - i cada nació- té la seva pròpia identitat. Des d'aquesta perspectiva, l'atorgament del dret de vot als nouvinguts a les eleccions municipals no hauria de ser el principi del procés d'integració, sinó el final. Qualsevol alcalde d'un municipi amb una taxa d'immigració important coneix l'heterogenetat i la mobilitat del collectiu nouvingut: des dels que hi fan estada uns anys però que malgrat tot hi són de pas, fins als que hi empadronen els pares -que ni tan sols hi viuen- per gaudir de prestacions sanitàries, passant pels que hi volen arrelar. ɳ un collectiu heterogeni, com ho són els seus valors i prioritats. Atorgar el dret de vot a les municipals, sense més requisit que uns pocs anys d'empadronament, no garanteix cap integració, sinó al contrari. Amb mesures com aquesta abocaríem irresponsablement moltes ciutats a un capgirament sobtat que accentuaria encara més una fractura interna que cal evitar. Precisament perquè crec que la prioritat és la integració i la cohesió, aposto per una escola sense guetos, per un urbanisme preventiu i, naturalment, per la promoció entre els collectius nouvinguts de la nostra cultura, dels nostres valors i, evidentment, de la nostra llengua.

El procés és lent i complex i amb riscos, però ningú amb dos dits de front pot qestionar que el seu resultat des del punt de vista de la cohesió social i de la integració és molt més sòlid que comen硲 la casa per la teulada, atorgant el dret de vot a les municipals a tort i a dret.

Integrar a l'escola i a l'escala no ha de comportar cap renúncia del que som com a ciutat i com a nació. Vol dir treballar amb els ull posats en les properes generacions, més que en les properes eleccions. Integrar a l'escola i a l'escala vol dir tenir molt clar, des dels governs nacional i locals, que la comunitat acollidora que som és també subjecte de drets. No tinc cap inconvenient a reconèixer públicament que, com a ciutadà i com a responsable polític, jo no estic disposat a renunciar a la nostra personalitat collectiva, i menys encara a la nostra llengua. Sóc dels que cada dia veuen més clara la bondat de la llengua com a vehicle d'integració cívica i cultural.

Vist l'enrenou generat i atesa la transcendència del tema per a moltes ciutats i per al conjunt del país, empla硲ia els promotors de la proposta a sotmetre-la a referèndum. No se'm acut millor manera de resoldre la controvèrsia que escoltar tota la ciutadania. Demano que, abans de decidir, se'ns deixi opinar a través d'una consulta vinculant. Demano que el que acordin els partits a través de llurs grups parlamentaris, sigui referendat per la ciutadania. Aleshores ens adonarem que la percepció sobre el tema té alguna cosa a veure amb la taxa de nouvinguts que acull cada ciutat. Em pregunto si hi ha cap altre tema tan transcendent per al nostre futur collectiu com el de decidir -entre tots- com volem construir les nostres ciutats i el nostre país.

Alcalde de Vic