El bon humor, les emocions i la reivindicació marquen la 3a edició de l’acte “Un Sant Jordi de premi”
Antoni Bassas, Martí Gironell, Joan-Lluís Lluís i Alejandro Palomas participen en una taula rodona moderada per Natàlia Peix en què desvetllen el procés creatiu i l’origen de les seves obres
El Temple Romà va tornar a ser, per tercer any consecutiu, l’escenari de l’acte ‘Un Sant Jordi de premi’, que reuneix a Vic els principals premis literaris del país. El Temple va quedar ple a vessar, fins i tot amb gent a fora, per veure i escoltar a Joan-Lluís Lluís (Premi Sant Jordi per ‘Jo sóc aquell que va matar Franco’), Antoni Bassas (Premi Josep Pla per ‘Bon dia són les vuit’, Alejandro Palomas (Premi Nadal per ‘Un amor’) i Martí Gironell (Premi Ramon Llull per ‘La força d’un destí’).
La regidora de Cultura, Susagna Roura, recorda que la taula rodona ‘Un Sant Jordi de premi’ és un acte organitzat per l’Ajuntament de Vic i Grup 62, que es va iniciar l’any 2016 dins la programació de Vic Capital de la Cultura Catalana, i que degut al seu èxit i interès es va decidir donar-li una continuïtat i periodicitat anual.
Moderat per la periodista Natàlia Peix, ‘Un Sant Jordi de Premi’, va estar marcat pel bon sentit de l’humor dels quatre escriptors, per molts moments emotius i reivindicatius i per un públic entusiasta que no va parar d’aplaudir les intervencions dels autors.
La taula rodona va servir per conèixer el procés creatiu de cada autor i l’origen dels seus llibres. Així, Gironell explicava que el seu llibre havia nascut quant de forma casual va conèixer la historia de Jean Leon i en investigar-la va quedar fascinat pel personatge: “Com més aprofundia en la seva vida més clar tenia que la seva era una historia de superació”. Per la seva banda, Antoni Bassas va confessar que el seu llibre havia nascut com a una crònica periodística dedicada als oients però havia acabat sent també “un thriller sobre un personatge que va saltant obstacles i al final el maten, però que després ressuscita”. Joan-Lluís Lluís, en canvi, va escriure la seva novel·la com a acte de venjança, fent cas a una frase de Pere Quart que una vegada va veure escrita i que deia “Malfia’t de la història. Somia-la i refes-la. I fets a refer la historia passada, jo el que volia fer era matar Franco”. Palomas escriu la seva novel·la en el moment en que pren consciència que la seva mare no serà infinita, que no durarà per sempre i que morirà. “Aquesta mena de dol anticipat és el que el em fa escriure aquesta novel·la on les semblances entre la ficció i la realitat en aquest cas la meva família són molt evidents”.
La conversa amb els escriptors va transcórrer per diferents terrenys: la importància de guanyar un premi literari, les influències i els referents literaris, la vitalitat de la cultura i la llengua catalana, la importància de Sant Jordi (“la festa literària més gran i important del món”, segons Joan-Lluís Lluís) o l’actualitat política. A resposta de les preguntes que en la darrera part va formular el públic assistent també van parlar de la dificultat d’exercir un periodisme rigorós en el context actual o de l’estat de salut de la llengua catalana a la Catalunya Nord.