El Centre de Normalització Lingüística d’Osona guanya un dels premis Francesc Candel

La Fundació Carulla va atorgar ahir al Centre de Normalització Lingüística d’Osona un dels premis Francesc Candel. L’acte va tenir lloc al Pati Llimona de Barcelona i va comptar amb la presencia de la directora del CNL Osona, Dolors Solà; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Joan López i els directors teatrals de l’obra, Dolors Ramon i Joan Roura, així com diferents persones que han participat en aquest projecte.

Els premis Candel distingeixen projectes i experiències reeixits d’entitats i institucions que promoguin i estimulin la integració a la societat catalana de les persones estrangeres immigrades a Catalunya i que afavoreixin el civisme, la convivència, el coneixement del país (llengua, tradicions, geografia i història, valors socioculturals), la sensibilització sobre la cultura de la immigració, la participació de dones i joves immigrants, i una visió positiva de la immigració als mitjans de comunicació. La dotació és de 5 premis de 3.000 euros per cada una de les bones pràctiques premiades.

L’espectacle, premiat ahir, recull textos de tres escriptors d’Osona, catalans i alhora universals: M. Àngels Anglada, Miquel Martí i Pol i Jacint Verdaguer. Tots tres comparteixen, a més de la literatura, un lligam molt estret amb la terra, la llengua, la música i el país –allò que constitueix el fil conductor de l’espectacle. Les actrius i els actors que hi participen han nascut a Catalunya, on viuen des de fa poc temps i, per tant, alguns vénen d’altres països del món. Tots plegats estan vinculats al Centre de Normalització Lingüística d’Osona com a alumnes dels cursos de català per a adults o com a participants en el programa de Voluntariat Lingüístic. El català és, doncs, la llengua comuna de totes aquestes persones, independentment del lloc d’origen, i la llengua és l’element que ha fet possible que es coneguessin i, per tant, que es formés aquest grup.

El títol d’aquest espectacle, Amb veu nova, les velles paraules, extret d’un vers que M. Àngels Anglada dedica a Verdaguer, simbolitza el relleu generacional, és a dir, la incorporació de les generacions joves a la llengua i a la literatura i la vinculació a la terra... Avui dia s’hi afegeixen, en aquest relleu, persones que, gràcies a la llengua, es reconeixen part del país i al mateix temps s’hi senten reconegudes. Amb aquest espectacle, doncs, reprenem amb veu nova, les velles paraules.