El musical “Verdaguer, ombres i maduixes” tanca oficialment la programació de Vic Capital de la Cultura Catalana
L’alcaldessa, Anna Erra, s’ha mostrat molt contenta pel lideratge tècnic i polític que han ajudat a crear un projecte amb resultats molt satisfactoris
Dissabte a la nit l’obra i la figura de Verdaguer reinterpretada musicalment per Arnau Tordera i Obeses van tancar a l’Atlàntida la programació de VICCC. Abans Vic passava oficialment el relleu a Reus, la ciutat que al 2017 ostentarà el títol de Capital de la Cultura Catalana. En aquest relleu Xavier Tudela, president de l’organització capital de la cultura catalana, va qualificar la programació i la feina que Vic ha desenvolupat al llarg d’aquest any com a “excel·lent, no puc posar un altre adjectiu que aquest: excel·lent en tots els sentits”.
Per la seva part Carles Pellicer, alcalde de Reus, va rebre el relleu “amb il·lusió, orgull i esperant estar a l’altura de la capital d’Osona”. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va destacar els principals objectius assolits en la capitalitat de Vic “participació, transversalitat i accessibilitat en tots els projectes i actes realitzats”, també va afegir que “ la nostra intenció és que el batec cultural continuï i ho farem a traves d’un pla d’acció cultural que tindrem en un any i que marcarà les línies de futur”.
Pel que fa al musical “Verdaguer, Ombres i maduixes” és una producció de VICCC juntament amb l’Atlàntida i la Fundació Verdaguer, que ha estat dirigit per Antoni Font i Pep Paré, amb llibret de Pere Tió i Pep Paré i música d’Arnau Tordera i Obeses. L’obra posa a l’abast un Verdaguer relativament desconegut, però alhora un dels més accessibles i terrenals, a partir de textos recollits en les seves èpoques de joventut. Aquest Verdaguer jove i apassionat però s’encarà a un Verdaguer vell, cansat i desencisat que li qüestiona les seves decisions més vitals. El musical va superar amb escreix totes les expectatives, no va deixar ni un seient buit en les dues funcions que va realitzar, i va rebre grans elogis de critica i públic que el va ovacionar dempeus des del pati de butaques.
La programació de VICCC ha realitzat més de 400 actes al llarg de tot l’any
Amb aquest musical VICCC tanca una programació que, des del 16 de gener, ha realitzat 130 projectes que en el seu desplegament han suposat 407 actes. En tots aquests actes, que varen ser dissenyats per 226 persones, hi han participat 1.386 creadors. D’aquests projectes 13 han itinerant o estan en aquests moments itinerant. Tot i que en la majoria d’actes d’accés gratuït no s’ha portat un control rigorós d’accés s’estima que la programació ha tingut més de 85.000 espectadors. La programació ha estat tan qualitativa i quantitativa gràcies també al gran suport de 18 patrocinadors, de 28 entitats col·laboradores i de 31 entitats coproductores. La presència mediàtica de tota la programació ha fet que aquesta traspassés la ciutat i la comarca arribant a tot Catalunya. La programació de VICCC ha aconseguit 1.120 impactes mediàtics a premsa, ràdio i televisió i gairebé un milió i mig d’impactes a la xarxa digital.
L’activitat de VICCC encara es mantindrà uns mesos
Tot i aquest tancament oficial, l’activitat que ha generat VICCC encara es mantindrà durant uns mesos. En aquests moments encara es poden veure les exposicions “Permeabilitats” al Museu de l’Art de la Pell, l’exposició “Cinema amateur a Osona” a l’espai Romeu i “I(in)refugis” al Temple Romà. Demà dimarts es presenta el llibre “Ignot” d’Irina Rifà i Albert Coma Bau a partir de l’acció que van fer al “Taller dins el taller” de “Parada zero”, un dels projectes que VICCC va realitzar el passat mes de juny.
El proper mes de febrer el Museu de l’Art de la Pell acollirà també una exposició retrospectiva sobre els diversos projectes desenvolupats al llarg de l’any, en aquesta exposició es presentarà també la tipografia Vic.
El nou Pla d’Acció Cultural de la ciutat
Vic acaba el 2016 amb la capitalitat de la cultura catalana i engegarà el 2017 amb una planificació estratègica de la ciutat pels propers 5 i 10 anys a nivell cultural, una acció que no s’havia fet mai abans.
L’últim Pla d’Acció Cultural (PAC) es remunta a l’any 2003 i era un pla que diagnosticava els equipaments dels que disposava la ciutat però que no projectava ni dibuixava cap futur.
Així, es parlava de l’aluminosi del vell teatre Atlàntida; de la Llotja del Blat avui Oficina de Turisme com un espai expositiu de la ciutat; o de la Casa Galadies com a Casa municipal de Cultura, avui sense ús de cap tipus. Òbviament tampoc es parlava del proper equipament cultural en projecció: La nova Biblioteca Central, que serà el segon equipament més gran que aglutinarà també actes culturals.
A la presentació del pla que va tenir lloc el passat dijous, la regidora de Cultura, Susagna Roura, va acompanyar-se de més d’un dotzena d’espais culturals de la ciutat (Biblioteca Joan Triadú, Arxiu municipal, L’Atlàntida, l’Institut del Teatre, l’ETC, l’Orfeó, l’ACVIC, el MEV i el MAP, l’Ateneu, la Central, la Farinera i els CCVIC’s), que seran protagonistes conjuntament amb la participació individual i col·lectiva per opinar, debatre i consensuar el nou PAC.
El consultor Jaume Colomer serà qui liderarà un equip format per quatre persones que serà assessorat i finançat en la seva totalitat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, amb un cost aproximat de 15.000 euros.