El plenari tira endavant el reglament de drons i d’eines de defensa per a la Guàrdia Urbana amb l’objectiu d’incrementar la seguretat ciutadana

Es dota amb més eines de treball el cos policial de Vic

El consistori va aprovar el reglament regulador de l’ús de drons per part de la Guàrdia Urbana de Vic amb els vots favorables de la major part de la composició del Ple (Junts per Vic, Ara Vic, ERC Vic, PSC Vic, SOMI i VECP), mentre que la CUP Vic va votar-hi en contra. La regidora de Via pública i Convivència i seguretat, Elisabet Franquesa, va explicar que “és una bona eina per fer recerca de persones en cas de pèrdua, analitzar situacions d’edificis i les seves teulades, per dirigir i regular el trànsit o tenir el control en grans aglomeracions de gent, com pot ser pel Mercat de Música Viva de Vic”. A més, va deixar clar que “és una millora per al cos de la Guàrdia Urbana, ja que l’objectiu és dotar-lo amb més eines per fer la seva feina”.

La regidora Franquesa va referir-se a la qüestió de tractament i protecció de dades en tant que “el reglament recull que les imatges es retenen durant tres mesos i poden ser posades a disposició judicial; si no se’n fa ús, les imatges queden destruïdes”.

Els grups favorables a la proposta, van considerar que “garanteix un ús segur per a la ciutadania de Vic”, en paraules de la regidora de PSC Vic, Débora Villena. Des del grup SOMI, Josep Anglada va defensar que “no servirà tan sols per millorar l’incivisme, sinó que serà molt efectiu per fer un seguiment amb robatoris, agressions sexuals, defeccions de gossos...”, mentre que per part de VECP, Arnau Martí va assegurar que “creiem que se’n farà un bon ús”. Per part de la CUP Vic, Susanna Vives va considerar que es tractava “d’una mesura de control de les persones, ja que encara que hi hagi un reglament, es poden donar casuístiques de situacions subjectives, i això pot ser perillós”.

En la mateixa línia de seguretat ciutadana i viària, un altre de les aprovacions del Ple va ser el reglament d’armament i altres eines de defensa de dotació de la Guàrdia Urbana de Vic, concretament de l’esprai i tasser. La regidora de Via pública i Convivència i seguretat va recalcar la importància “de fer-ne un bon ús, i sempre com a últim recurs” en tant que “són d’ús puntual”. Va afegir que “són eines de defensa, en cap cas són eines de càstig sinó que hem de dotar als nostres agents de més eines de treball”. En aquest punt, els partits que hi van votar a favor van ser Junts per Vic, Ara Vic, ERC Vic, PSC Vic i SOMI, i la CUP Vic i VECP van votar-hi en contra.

El grup ERC Vic va proposar la incorporació de modificacions al reglament, com el fet que durant la formació dels agents “aquest tipus d’eines no hauria d’estar al seu abast” i que es detallessin “els casos en els quals s’utilitza”, en paraules de Victòria Terricabras. Des del PSC Vic, Josep Pou va defensar que “entenem que es troben ben regulats” i que “podem seguir confiant en la tasca que fan els nostres agents”. Josep Anglada de SOMI, va considerar que “és una eina que, en cas d’haver-se d’utilitzar, que serà en moments molt espontanis, resultarà molt menys lesiva per a la integritat de les persones que no pas les armes de foc”, i va mostrar la seva satisfacció “perquè la Guàrdia Urbana ja feia temps que ho demanava: [...] podrà treballar amb més efectivitat i en sortiran beneficiats els ciutadans de la ciutat”.

Per part de VECP, Arnau Martí no va votar a favor de l’aprovació del reglament pel fet que “no és una arma inofensiva, pot generar conseqüències greus” i “com que no en sabem les conseqüències que pot tenir una actuació així, no la volem”. Susanna Vives, de la CUP Vic, creu que aquests reglaments “han d’estar redactats de manera molt restrictiva, pensats per no ser utilitzats” i el seu grup s’hi mostrava contrari perquè “es corre el risc de deixar en mans del criteri de la gent, qualsevol actuació”.

S'efectua una important modificació de crèdit destinada a habitatge i a la millora dels barris

El ple va aprovar les modificacions de crèdit del pressupost municipal de 2024, i va aprovar la modificació parcial del pla d’inversió i finançament de l’ajuntament de Vic 2024-2027. La regidora d’Economia, Núria Homs, va destacar que es destinaran 1.2 milions d’euros “al sanejament d’edificis”, a més de la subvenció nominativa de la Diputació de Barcelona de 900.000 euros “per a l’enderroc del mercat municipal”.  Amb aquesta modificació també “podrem fer gegants nous al barri de Santa Anna, millores a la Congregació dels Dolors, el projecte del camí de Taradell, les millores al barri de Sant Llàtzer i Quatre Estacions, i tot l’alumnat I2 gaudirà de gratuïtat a les escoles bressol perquè se’n farà càrrec l’Ajuntament”, va explicar la regidora.

Els grups de Junts, Ara Vic i SOMI van donar llum verda a l’aprovació d’aquestes modificacions. La regidora de Junts, Núria Homs, va comentar “que no s’han plantejat coses que no estiguin en el full de ruta”. Josep Anglada, del grup SOMI, va confessar que el seu vot es va decantar pels “200.000 euros per sanejament d’edificis i també per a l’enderroc del mercat municipal”.

ERC i la CUP van mostrar el seu desacord. Per part d’ERC, Maria Balasch, va expressar el seu malestar “per donar subvencions a escoles privades que fan negoci de l’educació” i va afegir que “nosaltres optaríem per la gratuïtat de totes les nostres escoles bressol”. Pel que fa a la CUP, Quim Soler va mostrar el seu malestar “en donar diners a entitats privades” i va referir-s’hi a aquelles “religioses”.

Pel que fa al PSC i VECP, es van abstenir. Josep Pou, del PSC, va expressar la seva disconformitat “per haver de parlar amb presses per una modificació de crèdit, i córrer més del necessari. Arnau Martí, de VECP, va mostrar-se positiu “perquè l’Ajuntament té liquiditat”, però “sempre anem tard, tot i que s’ha de reconèixer que al final hi arriba”.

Acord majoritari per demanar un nou CAP a la ciutat

Els grups PSC Vic i VECP van presentar una moció conjunta per defensar la necessitat d’un nou Centre d’Atenció Primària a Vic i a favor del manteniment del CAP Vic Nord al barri dels Caputxins. Tots els partits polítics hi van votar a favor, a excepció d’Ara Vic, que es va abstenir. Josep Pou, com a interlocutor de PSC Vic, va explicar que “allò que proposem no és res més que buscar un consens i demanar a la Generalitat que construeixi un tercer CAP [...] i que l’actual del CAP Vic Nord es mantingui de manera primordial”.

Els acords principals de la moció, que compten amb la introducció d’una esmena de la CUP Vic, recullen que: els acords, polítiques i decisions sobre un futur CAP seran consensuats per a la majoria del consistori abans de procedir a iniciar cap expedient de cessió de sòl públic; prioritzar la construcció d’un nou CAP i reclamar a la Generalitat de Catalunya un tercer centre; instar al Departament de Salut a millorar les condicions de treball del personal sanitari i del servei que es presta al CAP Vic Nord.

Arnau Martí, regidor de VECP, va destacar que “ha sigut fàcil posar-se d’acord perquè l’essència és la mateixa: partim d’una situació de dèficit pel que fa a les polítiques d’atenció primària” i va afegir que “valorem que és important que la ciutat reivindiqui un tercer CAP”.

La regidora d’Urbanisme, Ester Coma de Junts per Vic, va considerar que “tots, amb diferents paraules, diem més o menys el mateix: pel que fa a salut, tots estem alineats que necessitem més del que tenim avui”. Coma va assegurar que des del govern “en cap moment no vam arribar a palar de si es tancaria o no el CAP Vic Nord, vam centrar-nos a no invertir en remodelació”.

El regidor de Salut pública, Xavier Farrés, va defensar l’abstenció d’Ara Vic perquè “al nostre partit portem la necessitat d’un tercer CAP i hi apostem, no retirarem aquest punt del programa”, però va afegir que “la tendència és la concentració de professionals: és molt més operatiu tenir un centre més operatiu que tenir-ne varis”.

L’astròleg Josep Pratdesaba i el metge Tati Furriols seran recordats a la ciutat

El Ple va donar llum verda a iniciar els tràmits per concedir el mèrit de vigatà il·lustre al senyor Josep Pratdesaba i Portabella (1870-1967) amb els vots favorables de Junts per Vic, Ara Vic, ERC Vic, PSC Vic, SOMI i VECP i el vot contrari de la CUP Vic. Es tracta d'un reconeixement que el consistori atorga a persones rellevants per la història de la ciutat de Vic i que compleixen amb tres requisits essencials: haver nascut a Vic, haver mort i haver fet accions significatives i rellevants per a la ciutat. El següent pas per materialitzar aquest homenatge serà quan es torni a aprovar per Ple de forma definitiva i, així, poder col·locar el seu retrat a la Sala de la Columna de l'Ajuntament, que actualment compta amb els retrats de trenta-tres vigatans il·lustres.

La regidora de Cultura i llengua, Bet Piella va exposar la biografia de Josep Pratdesaba tot realçant el seu interès "per a l'astronomia amb tan sols 15 anys" i també va destacar que va ser un "home molt autodidàctic, i això és un dels fets que més sorprèn, ja que va aconseguir descobrir grans fites que anaven molt més enllà de la ciutat de Vic". Com a fets destacables, Pratdesaba va fundar l'any 1910 l'Observatori de Vic, que va estar actiu fins al 1916, i també va ser un dels fundadors de la Societat Astronòmica Barcelonesa. També va ser un gran aficionat a la meteorologia tal com demostra que, el 1913, creés una estació meteorològica al col·legi dels germans maristes de Vic. Pratdesaba va ser autor de nombrosos treballs escrits que es van publicar en revistes especialitzades d'arreu del món, convertint-lo així, en un gran divulgador científic en l'àmbit internacional.

Els regidors de l'oposició van tenir paraules d'agraïment i reconeixement cap a la família de Pratdesaba, com per exemple Maria Balasch en referir-se a la besneta: "hi posa el cor, l'ànima, la pell i els diners. O el cas de la regidora Débora Villena, del PSC Vic, que va realçar les "contribucions de Pratdesaba al camp de l'astrologia" o Josep Anglada, de SOMI Vic, que s'hi va referir com una persona "que sovint ha fet un treball silenciós i ha conreat un tresor artístic de primera magnitud". També va tenir paraules d'agraïment Arnau Martí, de VECP, per defensar el "romanticisme de Pratdesaba per intentar divulgar aspectes de la ciència". La CUP Vic va explicar que no recolzaven la proposta perquè "el criteri ha de ser de revertir la prevalença de noms masculins, també pel que fa als títols honorífics [...]: invisibilitzem la figura de dones, és una qüestió de paritat".

D'altra banda, es va aprovar la col·locació d'una placa commemorativa d'homenatge a Carles Furriols i Solà (1956-2023), conegut també com a Tati, una figura molt rellevant que va fer una gran tasca humanitària a escala internacional i amb una estreta vinculació a Vic, on va néixer. La regidora Bet Piella va destacar que "des de petit ja mostrava el seu esperit humanitari i bondadós". Va estudiar medicina i això va permetre que treballés per Metges Sense Fronteres, oferint els seus serveis mèdics en camps de refugiats a Honduras, Haití i a la guerra d'Angola. Posteriorment, va exercir com a metge de capçalera i el 1993 va fundar la Fundació Doctor Trueta, amb l'objectiu de donar feina a persones amb problemes de salut mental, "a més de ser un gran impulsor i activista del moviment independentista català", segons Piella.

Aquest punt va ser aprovat per unanimitat, amb el reconeixement dels regidors a la figura d’en Tati: “va ser una persona molt implicada, un home generós i compromès”, en paraules de Susanna Vives de la CUP Vic, “no hi havia causa justa on ell se’n desatengués”, va valorar el regidor de VECP. “Els valors d’en Tati són comuns i compartits per tota la majoria i per la ciutat”, segons Josep Pou, del PSC Vic. La regidora Bet Piella també va destacar que “sempre va mostrar el seu compromís amb les persones més vulnerables”.

Es restaurarà la capella de Sant Miquel Xic

A partir d’una moció presentada per SOMI, es va aprovar incloure en el pressupost municipal de 2025 una partida destinada a restaurar la capella de Sant Miquel Xic. Es tracta d’un oratori d’estil barroc construït el 1779 amb motiu de la beatificació de Miquel Argemir i Mitjà, frare trinitari originari de Vic i que, posteriorment, va ser proclamat patró de la ciutat de Vic. Josep Anglada va exposar que “es tracta d’una reivindicació feta des de fa molt temps per molts vigatans i vigatanes”. Va afegir que l’any que ve “es compleixen quatre-cents anys de la mort de Sant Miquel, un bon moment per fer aquesta rehabilitació”. La moció va comptar amb els vots positius de Junts Vic, Ara Vic, PSC Vic i SOMI. ERC Vic i VECP es van abstenir i la CUP Vic va votar-hi en contra.

Ara Vic va donar suport a aquesta iniciativa “per la seva condició de monument, els seus elements culturals i la necessitat de preservació”, en paraules d’Elisenda Carrera. En la mateixa línia, la regidora del PSC Vic, Débora Villena, va destacar que aquesta capella “ens permet conèixer formes de vida del passat, d’expressió del passat, i vol dir salvaguardar la nostra memòria”. La regidora de Junts per Vic, Ester Coma, va destacar “la situació constructiva complicada” d’aquesta figura, ja que “s’ha de refer pedra a pedra i s’ha de fer la base, que no en té”.