El pregó del Mercat del Ram reuneix els alcaldes de la Catalunya interior

Ahir al vespre es va donar el tret de sortida al mercat del Ram 2008 amb el tradicional pregó. Aquesta edició va comptar amb una presència destacada entre el públic, la dels alcaldes de Manresa, Josep Camprubí, el d’Olot Lluís Sacrest i de l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà que van ser convidats expressament per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. En un ambient distès, els quatre alcaldes van poder parlar de diferents projectes en comú per a la Catalunya Interior, tot seguit, en un sopar organitzat per ImpeVic a l’edifici de El Sucre.En l’acte del pregó, l’alcalde de Vic va posar sobre la taula el denominador comú d’aquestes ciutats de la Catalunya interior: els mercats. Tant Vic com Olot, Manresa i Ripoll són ciutats amb destacats mercats sectorials que han prevalgut al llarg de la història, uns mercats que sempre han tingut el complement dels mercats setmanals. Vic té el Mercat del Ram, per la primavera en els seus orígens dedicat al bestiar equí, Ripoll té la Fira de Santa Teresa, dedicada a les ovelles que se celebra per l’octubre, Manresa té un important mercat del sector forestal i Olot té la Fira de Sant Lluc, també per l’octubre que tenia els seus orígens en la ramaderia. També va destacar els casos de Solsona i de Calaf, en aquesta mateixa línia. Segons Vila d’Abadal això fa que aquestes ciutats “tinguem una manera de ser i de treballar similar”.L’alcalde de Vic va recordar que la ramaderia ha estat tradicionalment un dels sectors bàsics de l’economia d’Osona i que ha tingut el complement perfecte en el sector alimentari, derivat precisament d’aquest potent sector primari. Va posar de relleu que “el sector ramader ha estat sempre estratègic perquè estructura el territori” i que ara es troba en un moment de crisi. El president de l’ImpeVic, Josep Burgaya, va explicar que “el Mercat del Ram suposa l’arribada de la primavera a Vic” i que “és una fira i una festa, coneguda per tothom, que recull la nostra tradició i també la modernitat.” Burgaya va destacar diversos aspectes claus del Mercat del Ram, com el sector agroramader, la mostra d’alimentació, la mostra institucional, la mostra comercial, l’exposició en motiu dels 150 anys dels Bombers de Vic, les activitats infantils i els àpats de degustació de vedella gascona, entra d’altres. També va fer especial esment al fet que “el Mercat del Ram és el resultat de l’esforç de la societat civil que aprofiten per organitzar tot un seguit d’activitats” que fan que hi hagi una oferta “inabastable.” Burgaya va destacar que el Mercat del Ram “és una bona excusa per reivindicar l’activitat econòmica, sortir, trobar-se i fer ciutat.” Tot seguit, va presentar el pregoner, Francesc Solà.Francesc Solà, llicenciat en econòmiques i gran coneixedor del món universitari i de la societat del coneixement, va pronunciar el pregó inaugural. En primer lloc, va agrair l’oportunitat que li havia ofert l’Ajuntament de Vic per a pronunciar el pregó “per la qualitat dels que m’han precedit.” Solà va definir el Mercat del Ram com un catalitzador de la realitat, pel paper central que els mercats han desenvolupat en la nostra societat i també per l’element d’intercanvi de coneixement que suposa. En el moment de definir els nous reptes de la societat de Vic i Osona de cara a la societat del coneixement, element central del pregó, Francesc Solà va establir els punts més destacats a tenir en compte: la innovació, l’adaptació del capital humà a les necessitats existents –el talent- i la transferència tecnològica. Aspectes tots relacionats amb el paper de les universitats a la societat actual, al qual s’hi han de sumar els esforços institucionals. En aquest sentit, Solà va destacar el clar avantatge de Vic gràcies a la tradició educativa de la ciutat i la universitat, “recolzats per l’impuls de l’economia, la societat i les institucions.” Per finalitzar, Francesc Solà va esmentar el que seria el “full de ruta” per avançar cap a una nova era – la nova societat de la informació – amb l’establiment de xarxes globals d’innovació, tot i les dificultats, les incerteses i les complexitats que suposa. Si no, va destacar, “sempre ens quedarà integrar passat i futur, teoria i praxis”, tot citant l’escriptor Josep Pla, amb la cita sobre la ciutat de Vic: “tot sembla tendir a compensar-se.”