El projecte de Facultat de Medicina a la UVic-UCC es presenta en societat davant de polítics i professionals de la salut

El Dr. Josep Arimany, comissionat del projecte, el defensa destacant els seus quatre eixos fonamentals: internacionalització, innovació, competitivitat i col•laboració.

El grup mediàtic de Salut Sanitaria 2000, ubicat a Madrid, i Biogen Idec España van organitzar ahir la primera trobada de parlamentaris de salut de Catalunya a Barcelona, inaugurada pel conseller de Salut Boi Ruiz. A la tarda va tenir lloc el debat "Catalunya disposa de metges suficients?" en el qual van participar Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB; Josep Arimany, regidor de ciutat del coneixement de l'Ajuntament de Vic i patró de la Fundació Universitària Balmes; i Marc Soler, director adjunt corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), moderats per Patricio Martínez, president d'honor de la Confederació Estatal de Sindicats de Metges. El debat el va obrir Marc Soler, que va destacar el predomini actual de metges col·legiats d'origen estranger. Segons va precisar, el 2010 el 60% dels metges que es van inscriure a l'entitat col·legial eren estrangers, condició que es manté a la actualitat. Però, al mateix temps, el registre de sortides del COMB assenyala els nascuts fora d'Espanya com el col·lectiu que més se'n va, i retorna als seus països d'origen, en molts casos ubicats a Sudamèrica.

Així mateix, Soler va informar que, entre els 31.121 col·legiats, dels quals el 63% són de Barcelona, la mitjana d'edat ronda els 54,5 anys en els homes, i els 49,2 en les dones. D'altra banda, ha advertit que d'aquí a deu o dotze anys es jubilarà un terç dels metges del COMB. A més, el director adjunt corporatiu del COMB va citar dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE): Espanya se situa per sota de la mitjana en nombre d'estudiants de Medicina, per sota d'Alemanya, els Estats Units, Anglaterra i altres països. Pel que fa als residents a Barcelona, el 47% dels que han acabat la formació eren estrangers, segons la informació del COMB.

 

Per la seva banda, Josep M. Arimany, regidor de Ciutat de Coneixement de l'Ajuntament de Vic i comissionat del projecte de Facultat de Medicina del Patronat de la Fundació Universitària Balmes, va defensar la idea de tenir un Grau de Medicina a la UVic-UCC destacant-ne els quatre eixos fonamentals: la internacionalització, la innovació, la competitivitat i la col·laboració. Arimany va emmarcar el projecte en el desenvolupament de les línies estratègiques de la UVic-UCC i en el paper de les càtedres acabades de crear com, per exemple, l'especialitzada en Tecnologia i Informació de Salut i la de la Sida i Malalties Relacionades. El comissionat del projecte de Medicina a la UVic va insistir en l'existència d'una alta demanda per estudiar medicina, una notòria manca de metges a Catalunya en els propers anys i en l’evidència demogràfica sobre l’envelliment de la població mèdica com a arguments a favor de la facultat. Una nova facultat que serà exclusivament privada, amb un model de governança singular i específic i amb una oferta docent genuïna i diferenciada amb un model pedagògic innovador i un sistema d’avaluació continuada que, a més, permeti oferir dobles titulacions. En qualsevol cas, Josep Arimany va recordar que aquesta actuació, en cas de dur-se a terme, tindrà efecte d'aquí a 10-15 anys, quan sortirien els primers graduats.

 

Finalment, Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, va al·ludir al Fòrum de la Professió Mèdica (formada, entre altres agrupacions, per l'OMC, Facme, la Confederació Nacional de Degans i la Confederació Estatal de Estudiants de Medicina-CEEM) i, d'acord amb els informes d'aquesta plataforma, ha deduït que "no té justificació" suprimir el numerus clausus ja que, des del punt de vista del servei públic, les places per a aquests professionals estan cobertes amb el model acadèmic actual. Cardellach va assegurar que cal analitzar molt bé la incorporació de noves places de medicina i la realitat és que vénen molts metges estrangers a exercir al nostre país, que són homologats pel Ministeri d'Educació. "Potser ens hem de plantejar si estem sobrats de facultatius o si no estan ben distribuïts", ha matisat. I, en aquest sentit, va considerar qüestionable que es creïn més facultats de Medicina si el nombre de metges és més elevat que la demanda, però sempre fent una valoració adequada de les necessitats.