El Temple romà acull una tertúlia literària amb quatre dels principals escriptors d’aquest Sant Jordi

Marc Artigau, Gerard Quintana, Rafel Nadal i Sílvia Soler van presentar ahir les seves noves obres per aquest Sant Jordi en un acte al Temple Romà de Vic, en format de tertúlia literària que va ser moderada per l’escriptor Biel Barnils.

Així, Artigau va presentar ‘La vígilia’; Quintana, ‘Entre el cel i la terra’; Nadal, ‘El fill de l’italià’, i Soler, ‘El fibló’.

En la primera part de l’acte, els autors van fer un resum sobre l’argument del seu llibre, mentre que en la segona part, el debat es va centrar en dues qüestions: ‘Per què vau començar a escriure?’ i ‘’Els arguments, estan tots explicats?’.

Sílvia Soler va ser molt concisa amb la seva resposta, “per explicar històries, escriure és el plaer d’inventar espais, personatges,... i reflexionar sobre coses que et preocupen”. Gerard Quintana va afegir que “escriure i llegir és viure dues vegades a través del relat, escriure et dona la possibilitat de viatjar dins teu i fora de tu mateix i et permet posar-te a la pell dels personatges”. Rafel Nadal va explicar que per ell escriure és crear històries en les quals el lector “es fa seva la meva història. Escriure et permet viure una segona vegada millor que la primera”. Per la seva banda, Marc Artigau va detallar que escriure “per mi és una necessitat, és molt plaent. Tinc la sort que la meva passió és la meva feina”.

Els quatre autors van estar d’acord en què les històries estan totes explicades, però el ‘com’ fa que cada història sigui diferent. Segons Artigau, tot està explicat com a tal, però hi ha unes singularitats i una mirada particular de cada persona, que fa la història diferent. Quintana creu que “tots parlem del mateix amb llibres que no tenen res a veure. La importància del ‘com’ per sobre del ‘què’”. Nadal va afegir que “cada autor fa un muntatge diferent de les històries”, i Soler va concloure reafirmant l’opinió dels seus companys: “El factor humà té molta importància, una novel·la té la mirada de l’autor i la del lector, cada persona la interpreta i completa d’una manera diferent”.

Sinopsis dels llibres

 

Els llibres presentats

La vigília, de  Marc Artigau (Premi Josep Pla 2019)

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia:  «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tant bé la meva vida». La seva relació creixerà a cavall del relat i el record. Ella li encarregarà reescriure tot allò que va viure i ell intentarà esbrinar què s'amaga darrere una oferta gens innocent.

Entre el cel i la terra, de Gerard Quintana

Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners. A través de la seva mirada transforma la misèria que l'envolta en petits tresors, en una recerca quasi obsessiva de la bellesa. Però dues dones marcaran per sempre el seu destí: la Neus, casada per agraïment, a qui en Pachi rescata de la càrrega de la Guàrdia Civil durant la vaga general del 12 de març de 1951. I l'Àngels, filla d'un editor exiliat a França, intel·ligent i d'una bellesa andrògina per la qual sent una atracció que va molt més enllà de la pulsió entre sexes.

El fill de l’italià, de Rafel Nadal (Premi Ramon Llull)

En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s'amaguen darrere d'un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l'odissea d'un miler de joves mariners italians que s'hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l'enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l'armistici entre Itàlia i els aliats. Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer-se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d'un marit bosquetà que no parava mai a casa.
El fill de l'italià és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d'un amor prohibit en plena postguerra.

El fibló, de Sílvia Soler

«Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que havíem trobat tan deteriorada, com un espectre del que un dia havia estat... era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava, l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?».
Tres germans hereten la casa d’Alella on van créixer i decideixen anar-hi a viure. Serà el temps de la reconstrucció.

«Hi havia dies que desitjava que una rierada s’ho endugués tot, les recances, els llibres del pare amb les dedicatòries, les cadires del jardí que la mare s’estimava, la noguera malalta, les abelles».