Toni Serrat a la sessió de validació de la diagnosi de la mobilitat urbana de Vic

Finalitza la primera fase del procés participatiu del Pla de Mobilitat de Vic

La setmana passada va tenir lloc la darrera sessió de participació ciutadana per la fase de diagnosi de la mobilitat i properament es presentarà la versió definitiva que servirà de base pel treball posterior

El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Vic avança a bon ritme. Dijous passat es va realitzar l’última sessió de participació ciutadana per a la fase de diagnosi de la mobilitat urbana actual a Vic. Properament es programarà una nova sessió per poder presentar la versió definitiva d’aquesta diagnosi i fer-ne un retorn a la ciutadania. El dijous passat, l’equip tècnic redactor va presentar la primera proposta de la xarxa principal dels diferents modes de mobilitat, es van exposar els resultats de les enquestes de mobilitat, que es van realitzar a través d’internet i de xarxes socials, i es va desenvolupar un taller en què treballant sobre mapes es van poder validar les xarxes de cada mitjà de transport i continuar detectant aspectes a millorar.

 

El regidor de Mobilitat, Toni Serrat, va destacar que la mobilitat és un tema que preocupa molt a la ciutadania de Vic, “com s’ha pogut demostrar en l’alta participació de les enquestes com més inputs d’informació rebem es redueix la probabilitat de cometre errades”.

 

Què és un PMUS?

 

La consultoria CINESI va fer un breu treball d’exposició sobre què és un Pla de Mobilitat Urbana. Un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) està format per un conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu el foment de formes de desplaçament més sostenibles (a peu, en bicicleta, transport públic) a nivell urbà. El PMUS pretén fer compatible la mobilitat sostenible amb el creixement econòmic, la cohesió social i la defensa del medi ambient, garantint d’aquesta manera una millor qualitat de vida pels ciutadans.

 

Fa uns anys, la visió dels plans de mobilitat pivotava al voltant de la idea de la capacitat vial (‘quants cotxes poden passar?’), mentre que ara la concepció és totalment diferent, i es pensa en termes de ‘quants cotxes poden passar’?

 

Des de CINESI van explicar que l’ideal seria poder disposar de ciutats amb amplades de carrers suficients per a poder encabir tots els mitjans de transport i facilitar la convivència, però la realitat de Vic, com a la majoria de ciutats mediterrànies, fa que sigui necessari establir prioritats a causa de la insuficiència de l’amplada de les calçades.

 
 

Fases del Pla de Mobilitat

 

Actualment el PMUS de Vic es troba entre la primera i la segona fase, que conclourà amb la diagnosi de la mobilitat. En aquest gràfic es poden veure les diferents fases per les quals passarà el PMUS:

 


Resultats de la participació ciutadana

 

La segona part de la presentació va anar a càrrec d’INDIC, que va exposar els resultats de la participació ciutadana a les enquestes del Pla de Mobilitat i de l’activitat ‘Mou-te per Vic’.

668 persones van respondre l’enquesta, dels quals el 56% eren dones i el 44 % eren homes. El 71% eren residents a Vic, mentre que el 19% dels enquestats no resideixen a la ciutat. La distribució per franges d’edat és aquesta:

 

 
 
 

Valoració del servei de bus

 

Els aspectes més ben valorats són el bus a Barcelona, la T-Social, l’accessibilitat al bus i de les parades i el bus urbà. Per contra, alguns dels elements que caldria millorar segons els participants a l’enquesta són l’ampliació del servei de bus en dies festius, revisar la xarxa i fer línies més curtes que no siguin sempre radials, millorar la informació sobre rutes, preus i punts de venda amb panells informatius i a la web, o bé posar busos llançadora cap al centre des dels aparcaments disuassoris.

 

Mobilitat en bicicleta

 

Els elements que han rebut millor valoració per part dels usuaris són el manteniment de la xarxa i la senyalització. A nivell de millores, caldria promoure una xarxa que connecti els diferents barris i el centre de la ciutat i amb els pobles veïns. A banda d’ampliar amb nous carrils cal garantir la connectivitat i la continuïtat dels itineraris de manera que els carrils no finalitzin de manera brusca o es trobin amb obstacles, i facilitar aparcaments per a bicicletes. Una altra demanda és que els carrils bici s’ubiquin a la calçada protegits dels vehicles. També cal evitar que circulin per la vorera, sensibilitzant des de les escoles i sancionant els incívics.

 

Valoració del servei de taxi

 

El servei de taxi rep una bona valoració general, i també a la disponibilitat del servei. Els usuaris millorarien les tarifes, la seva disponibilitat a les nits i per mitjà d’aplicació mòbil, la ubicació i senyalització de més parades, especialment en zones estratègiques com ara les discoteques. També demanen que els cotxes estiguin més ben identificats amb colors.

 

Mobilitat dels vianants

 

Pel que fa a la mobilitat dels vianants, les persones que han respost l’enquesta valoren positivament la senyalització de vianants, la que hi ha per a turistes o els camins escolars. Per contra, creuen que caldria millorar l’accessibilitat en alguns barris i arreglar l’estat de les voreres, o bé millorar la il·luminació i senyalització dels passos de vianants. Demanen també augmentar les zones de vianants i restringir el pas de vehicles en més àrees.

 
  

Mobilitat en vehicle privat

 

Els usuaris de vehicle provat que han respost l’enquesta valoren més positivament la senyalització i els accessos a la ciutat. Tot i així, consideren que cal millorar justament els punts d’accés a la ciutat, i la connexió amb els polígons del nord i amb l’eix transversal, a més de poder disposar d’una circumval·lació. També s’hauria de millorar la sincronització dels semàfors i eliminar-ne alguns de conflictius i fer més rotondes. Altres demandes recollides són la necessitat de millora dels carregadors elèctrics, que consideren pocs i allunyats del centre, i repartir el trànsit.

 

Aparcaments

 

Pel que fa als aparcaments, els aspectes més ben valorats són la senyalització, les places per a persones de mobilitat reduïda (PMR) i les zones de càrrega i descàrrega. En referència a la distribució d’aparcaments segons els barris, els barris més satisfets són els d’Osona, Sant Llàtzer/Quatre Estacions, Serra-de-senferm i La Guixa. A l’altra banda, el centre històric, el barri del carrer de Sant Pere, l’Estadi i els Caputxins són els menys satisfets.

 

Resultats del ‘Mou-te per Vic’

 

En l’activitat ‘Mou-te per Vic’, que es va celebrar el passat 7 d’abril, una trentena de persones van participar a dues rutes a peu per la ciutat que van servir per detectar aspectes que dificulten la mobilitat dels vianants. Les aportacions recollides estaven relacionats amb aquests temes:

 
  • Amplada i estat de les voreres
  • Paviments dels carrers: alguns d’irregulars, també amb llambordes als carrers històrics o carrers sense vorera
  • Estat dels escocells
  • Posició del mobiliari urbà
  • Passos de vianants
  • Senyalització i continuïtat del carril bici
  • Aparcaments de bicicletes i motos
  • Accessibilitat a les places d’aparcament o a les places per a persones de mobilitat reduïda