Inauguració de l’exposició de l’escriptor i pedagog Joan Triadú

 L’exposició itinerant “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010” es podrà visitar a la Biblioteca Joan Triadú, situada a l’antic convent de El Carme fins el 7 de setembre. Ahir va tenir lloc la inauguració oficial a càrrec de l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal i el professor, assagista, traductor i primer rector de la Universitat de Vic (UVic), Ricard Torrents.

Vila d’Abadal durant el seu discurs va posar de relleu que “la mostra és un homenatge a un patriota que ha aportat molt a la ciutat de Vic i al seu país”. L’alcalde, al•ludint a la situació actual que s’està vivint, va encoratjar i animar a tothom a prendre com exemple Triadú per esdevenir un país lliure”. Va continuar: “farà falta valentia i esforç però estic convençut que aviat aconseguirem la nostra llibertat com a país”.

Per la seva banda, el primer rector de la UVic, Ricard Torrents va fer un repàs de la trajectòria professional de Joan Triadú, ja que va ser un dels defensors de que la ciutat tingués ara fa 15 anys Universitat. De fet, primer es va aconseguir tenir la Biblioteca de competència municipal i amb el suport de la Diputació de Barcelona (24 d’abril de 1996) i un any més tard el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la llei que reconeixia la Universitat de Vic (21 de maig de 1997). Torrents va acabar la seva intervenció textualment: “gràcies per ensenyar-nos a llegir, que vol dir llegir com viure”.

L’acte també va comptar amb la presència del president de la Fundació Flos i Calcat i fill de l’homenatjat, Joaquim Triadú, Pilar Vila-Abadal, vídua de Joan Triadú, Teresa Triadú, filla de Joan Triadú, coordinadora de l’exposició i secretària adjunta a la Direcció General de la ICCIC, així com altres familiars i personalitats del món educatiu i literari. També hi va ser present els comissaris de l’exposició, Susanna Àlvarez i Joan Josep Isern.

L’objectiu de l’exposició es retre homenatge a aquest pedagog, escriptor i activista cultural amb arrels familiar a la ciutat que, entre d’altres coses va fundar les Escoles Thau i va formar part del Consell Directiu de la Institució Cultural del CIC (ICCIC) des del curs del 1962, juntament amb la seva fundadora M. Rosa Farré i Escofet. Posteriorment, al 1993, en va assumir la direcció general fins a la seva jubilació, l’any 1997.

L’exposició, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Flos i Calcat i amb el suport de l’Ajuntament de Vic, aporta molta informació sobre la vida de Joan Triadú i presenta fragments de les seves obres, objectes personals, una selecció de cartes d’intel•lectuals com Carles Riba, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel, etc., així com un audiovisual en què ell mateix explica la seva trajectòria vital i professional.

La mostra, que vol esser un reconeixement a una trajectòria marcada per la seva lluita perseverant en defensa de la identitat catalana en un context polític i social difícil, inclou a més a més una selecció de textos de Joan Triadú, que posen de manifest la importància que donava a l’educació com a mitjà per canviar i millorar les persones.

L’exposició, que es va inaugurar per primer cop al Palau Robert de Barcelona, continuarà el seu recorregut per la Casa de Cultura (Sant Cugat del Vallès), al Museu de Granollers (Granollers), i al Museu de la Vida Rural (l’Espluga de Francolí). La mostra quedarà permanent a la Biblioteca Terra Baixa (Edifici de l’energia) a Ribes de Freser.

Símbol de la resistència cultural nacionalista

Joan Triadú (Ribes de Freser, 30 de juliol del 1921 — Barcelona, 30 de setembre del 2010) es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona. Va ser lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-1950), va intervenir en la preparació dels primers professors de català de la postguerra i en la creació del concurs literari de Cantonigròs (1944-68). Va col•laborar en les revistes Ariel, Pont Blau, Vida Nova i Serra d'Or i en el diari Avui. Va ocupar el càrrec de secretari tècnic d'Òmnium Cultural i de director de la Institució Cultural del CIC (Centre d'Influència Catòlica) i de l'escola Thau, i va ser fundador del Consell Català d'Ensenyament (1975).

L’escriptor i pedagog va ser distingit amb nombrosos premis i guardons (Premi Ramon Fuster per la tasca pedagògica, Creu de Sant Jordi, Premi d’Honor Jaume I, Premi Atlàntida per la tasca com a crític literari, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Medalla al Mèrit Científic, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, etc.), i al 1998 va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.

Els llibres que va publicar en els darrers anys (Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent, Memòries d’un segle d’or i Textos i pretextos de pedagogia, 1938-2008) ressalten la rellevància de les seves conviccions patriòtiques i el situen com un referent com a crític literari i pedagog.

La ICCIC

La ICCIC (www.iccic.edu) és una entitat al servei de la societat catalana en els àmbits de la cultura i de l’educació. Es tracta d’una Fundació Privada, amb més de 60 anys d’història, que aplega centres educatius de reconegut prestigi amb una clara vocació pedagògica i humanística (Thau Barcelona, Thau Sant Cugat, CIC Escola de Batxillerats, CIC Escola de Cicles Formatius, CIC Escola d’Idiomes i Virtèlia Escola de Música). Actualment, la Institució està formada per 500 professionals i ofereix formació a més de 7.000 alumnes.