Joan Riera i Rius, nou Vigatà Il•lustre de Vic
Més de 300 persones van assistir a l’acte a la Sala de la Columna
La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic va quedar petita aquest dijous en l’acte de nomenament de Vigatà Il•lustre a Joan Riera i Rius (10 agost 1919 – 7 de setembre de 1992). Més de 300 persones, entre les quals el Bisbe de Vic, Romà Casanova i autoritats polítiques i representants d’entitats socials de la ciutat, van assistir a l’acte, que suposa el màxim reconeixement que concedeix la ciutat de Vic a títol pòstum a una personalitat.
L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, que va destacar que “la ciutat ha de reconèixer aquells ciutadans que al llarg de la seva història l’han ajudat a definir, créixer i li han donat prestigi”. Vila d’Abadal va manifestar que “com a alcalde, estic especialment orgullós que sigui Joan Riera Rius, una persona amb uns valors socials molt sòlids que es va posar sempre al costat dels més necessitats i desvalguts”. L’alcalde va afegir que “Joan Riera va fer el bé sense esperar res a canvi i, per això, és de justícia que la ciutat que el va veure néixer i morir li vulgui retornar, humilment, la seva gran contribució declarant-lo vigatà il•lustre”.
La celebració va comptar també amb les intervencions de l’historiador Oriol Casellas, autor de la biografia Joan Riera i Rus, l’home bo, que va explicar que en el procés d’entrevistes que va realitzar per a escriure la biografia “tothom en va parlar d’una manera fantàstica i amb algun record magnífic”, que ha quedat recollit a les pàgines d’un llibret editat per l’Ajuntament de Vic. A la publicació també hi consten les intervencions de l’arquitecte Miquel Surinyach, que es va cenyir en l’aspecte arquitectònic de l’obra de l’homenatjat i va explicar la construcció de les conegudes cases “tipus Riera” a Vic i a Manlleu. Així, Surinyach va explicar que Riera va impulsar la construcció d’habitatges socials a Vic, on se’n van construir més de 200, sobretot a la zona de l’Estadi i a l’Avinguda Bernat Calvó, i a Manlleu, amb prop de 400, a la zona compresa entre la plaça de Dalt Vila i el cementiri.
La publicació també recull el parlament de l’exalcalde manlleuenc i actual president de l’assemblea comarcal d’Osona de la Creu Roja, Joaquim Vivas, que va declarar: “Permeteu-me afirmar que si Vic i Manlleu són el que són socialment parlant, en bona part és gràcies a persones com Joan Riera que feren de la generositat una divisa permanent”.
Riera va ser director de Càritas de Vic (1955-1971), mentre que a principis dels ’60, va ser clau en la remodelació del convent de les Sagramentàries i va impulsar diverses accions en esglésies i parròquies de la comarca, com la nova església de Lurdes a l’Estadi de Vic. Més endavant, Riera va construir la residència per a gent gran Els Saits, així com la nova Llar Juvenil, la nova escola de Sant Tomàs a Riudeperes i va cedir un local per a l’Agrupació de Sords de Vic i Comarca. També va ser un dels patrons de la Fundació Gallifa i un dels impulsors de les piscines de l’Estadi i la remodelació de l’Estadi Torras i Bages.
La darrera intervenció la va fer Josep Carrera, gendre de Joan Riera, que va parlar en nom de la família de l’homenatjat. Carrera en va destacar que “Riera era un home que estimava profundament” i va parlar de la seva vessant cristiana: “Sempre va actuar amb humilitat i senzillesa”.
L’alcalde de Vic juntament amb els fills de Joan Riera, Xavier, Assumpta i Blanca, van descobrir el retrat pintat per l’artista Ferran Sanz, que va quedar col•locat a la galeria de Vigatans Il•lustres, a la Sala de la Columna. El de Joan Riera, és el 33è retrat de Vigatans Il•lustres que presidirà les celebracions més destacades de la ciutat.
L’acte també es va poder seguir a través d’una pantalla instal•lada al vestíbul de l’Ajuntament i va ser retransmès en directe a través de la pàgina web municipal.