Jordi Armadans apel•la a la necessitat d’estructures supranacionals legitimades per aconseguir la pau al món

NOTA DE PREMSA



Jordi Armadans afirma que l'ONU i el Tribunal Penal Internacional són passos en ferm, però que cal anar més lluny i que aquestes institucions tinguin més poder legítim per actuar. ɳ optimista en el sentit que ara es comen硠a dialogar sobre la regulació del comer砤'armes o el compromís que han adquirit molts pasos per eradicar les mines personals. Tot això, en gran part gràcies a la sensibilització i implicació de moltes persones preocupades per la pau al món.



Aquest dimecres ha tingut lloc al Museu de l'Art de la Pell la conferència "La pau és possible", de Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau. D'altra banda s'ha installat, també al Museu, l'exposició interactiva "Desarmats, més segurs?", que es podrà veure fins el 29 de gener de l'any vinent. La conferència, presidida pel regidor de Barris de l'Ajuntament, Joan Oriol, també va comptar amb la presència del director del Museu de l'Art de la Pell, Fèlix de la Fuente.



Jordi Armadans ha definit el programa Vic per la Pau com una "finestra oberta a un espai per la pau" que propicia que "els ciutadans s'apropin a aquest tema i que es parli de pau". També ha afirmat que la violència és tan present a la nostra realitat que fins i tot es veu com necessària i inevitable i que cal canviar aquesta tendència. Amb la conferència, Armadans ha expressat que té la intenció de "definir què ens pot apropar a la pau". D'altra banda, ha comentat que "cal una actitud de mobilització i implicació per part de la ciutadania, per tal que les seves reinvidicacions per la pau i la igualtat passin per sobre dels interessos de determinats lobbies".



La definició de pau que ha fet Jordi Armadans s'ha tradut en una exposició de la necessitat que l'ésser humà té de l'absència de violència en tots els camps de la vida, alhora que ha esmentat que la pau és necessària, desitjable i que requereix l'esfor砤e tots. A partir d'aquestes premisses, es desprèn que "cal un canvi d'actituds per eradicar la violència" que es poden classificar en un canvi de valors, un canvi de pràctiques, canvi de polítiques i canvi d'estructures.



Canvi de valors i pràctiques

Armadans ha definit la cultura de la violència com "una resignació que cal trencar mitjan确t el diàleg i la cooperació". Al mateix temps, "cal canviar la relació que tenim amb el conflicte, vehiculant-lo com si fos una oportunitat de creixement, intentant resoldre els problemes pacíficament i dialogant". El canvi de pràctiques es tradueix en afrontar el conflicte de manera diferent i actuar en conseqència a aquesta nova actitud.



Canvi de polítiques i d'estructures

En aquests dos camps, Jordi Armadans ha afirmat que "s'ha de fer molta feina ja que ha d'existir una política de prevenció dels conflictes", que segons les seves paraules, "és totalment possible". "Hi ha d'haver institucions que s'ocupin de vetllar per detectar possibles conflictes en llocs i pasos on les llibertats estan limitades, on hi ha desigualtats econòmiques o bé no es respecten els Drets Humans". També ha esmentat la necessitat imperiosa de què institucions com l'Organització de les Nacions Unides, el Tribunal Penal Institucional i altres estaments supraestatals tinguin legitimitat real a nivell mundial per superar les estructures nacionals de protecció a la democràcia i al compliment dels Drets Humans. Armadans ha afirmat que "hi ha un buit de poder polític i de control democràtic a nivell planetari".



També ha donat dades com, per exemple, que amb un 4 de la despesa militar mundial es podrien cobrir totes les necessitats de fam de la població del planeta que té carències d'aliments i aigua; i que fa escassament dos mesos es va acceptar per part d'alguns estats de comen硲 a dialogar sobre la regulació del comer砤'armes. Petits passos, ha esmentat, però que "evidencien una incipient preocupació gràcies a la insistència d'entitats i institucions que ho estat reivindicant des de fa molt temps".



Per ac