Josep M. Solà Sala rebent la placa de cronista oficial de la ciutat de la mà de l’alcalde de Vic i acompanyat pel seu fill

Josep M. Solà Sala ja és “Cronista Oficial de la ciutat de Vic”

Solà Sala: “ser cronista et dóna un capital interior extraordinari”

Ahir al vespre va tenir lloc l’acte de nomenament de Cronista Oficial de la Ciutat de Vic a Josep M. Solà Sala. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal; i va comptar amb la intervenció del cronista de Barcelona, periodista i escriptor, Lluís Permanyer; l’articulista i cronista Miquel S. Cañellas; i el periodista, psicòleg i professor de la Facultat d’Educació de la UVIC, Joan Sala.

 

La ciutat de Vic ha tinguts dos cronistes (que estiguin documentats) al llarg de la seva història: el Dr. Joaquim Salarich Verdaguer (1878), metge, divulgador científic i historiador; i el Sr. Josep Serra i Campdelacreu, poeta, arqueòleg, historiador i arxiver. Va ser en el Ple Municipal del mes de maig que es va acordar nomenar cronista oficial de la ciutat a Josep M. Solà Sala.

 

Miquel S. Cañellas, cronista i articulista, va fer una intervenció fent un repàs biogràfic de la vida de l’homenatjat. Així, destaca de la seva infantesa que sempre ha estat un “home marcat per la voluntat de ser, saber i conèixer, amb un component d’estima per la ciutat que s’anirà assaonant per la influència del seu pare, per l’ascendència pedagògica d’alguns professors i per vivències de joventut”. Solà Sala va néixer a Vic el 5 d’agost de 1929 i sempre ha estat vinculat al món periodístic treballant a diferents mitjans de comunicació de la capital d’Osona com Ràdio Vic, Ausona, Osona Comarca i La Marxa però també a TVE, hi va treballar com a guionista a Madrid. En aquests mitjans, ha publicat nombrosos articles sobre la vida quotidiana a la ciutat, sobre vigatans i vigatanes i sobre carrers i altres indrets que han fet possible que hi hagi una història viva del darrer mig segle.

 

Solà i Sala també és conegut per ser la veu la Cavalcada de Reis de Vic durant 60 anys, del 1947 fins el 2008 i així mateix s’ha implicat profundament amb el Mercat del Ram i la Festa Major així com amb els Focs de Sant Joan. Així mateix ha publicat diferents llibres com La Llonganissa de Vic, entre molts d’altres.

Per la seva banda, Joan Sala, periodista, psicòleg i professor de la UVic, va explicar les seves vivències personals amb Josep M. Solà Sala, amb qui havia compartit moltes hores de treball, algunes d’elles dures i difícils. Sala va explicar que en una ocasió i treballant a l’Ausona i portant l’edició a rotativa es van donar compte de que faltava una pàgina. Tot seguit, i sota la pressió del temps, Solà Sala va dir a tots els assistents: “Cap problema. De quan temps disposo?” i amb la resposta el periodista va afirmar “No patiu, encara me’n sobraran”. I així va ser, amb poc temps Solà Sala va improvisar tota una pàgina, un reportatge.

 

Ahir també es va poder escoltar la intervenció del cronista de la ciutat de Barcelona, Lluís Permanyer que amb la seva habilitat comunicativa i de redacció va elevar la tasca de cronista essent persones capaces d’explicar la història d’un territori o país. Així, “el tarannà i l’estil del cronista és més propi de la vida, encaixa amb el fer carrer, mirar i observar el paisatge urbà, encaterinar-se veient passar la gent, parlar i sobretot preguntar, i encara més: escoltar”.

 

Durant l’acte l’alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d’Abadal, va voler posar de relleu la tasca de Solà i Sala com a persona que ha fet estimar ‘la nostra població, la nostra llengua i la nostra cultura”. “A ell sempre li ha interessat el que passa a la ciutat de Vic”, va manifestar l’alcalde.

 

Finalment, Solà Sala, va agrair a totes les persones que han treballat per poder obtenir aquest títol com són el mateix Miquel S. Cañellas; Joan Sala; Toni Corominas, entre altres. A la vegada Solà Sala va ressaltar que encara li queden moltes temes per publicar. Solà Sala va ressaltar que, orgullós del nomenament, “ser cronista és una bona feina, no dóna cap capital, però en canvi et dóna un capital interior extraordinari i jo sempre seguiré estimant Vic”.