L’Ajuntament de Vic aprova una moció on demana que les altres administracions clarifiquin les atribucions dels ens locals en l’acollida i l’arrelament de nous ciutadans

L’Ajuntament de Vic ha aprovat avui una moció on demana a les altres administracions que ‘clarifiquin les atribucions dels ens locals’ en els processos d’acollida i arrelament de nous ciutadans, segons ha explicat el segon tinent d’alcalde de la corporació, Josep Burgaya. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha afirmat que ‘és una proposta per millorar la ciutat’ i conscient que la immigració és un tema ‘cabdal’ des de l’Ajuntament ‘posem les eines perquè arrelin i s’integrin a la nostra societat’. La moció ha estat presentada per l’equip de govern i s’ha aprovat amb el vot favorable de CiU, PSC, ERC i el vot en contra dels grups de l’oposició: PxC, ICV i CUP.L’Ajuntament de Vic, conscient que s’ha de desplegar reglamentàriament la Llei d’Acollida i la Llei d’Estrangeria que tindrà una clara incidència en l’exercici de les competències municipals, considera que els Ajuntaments s’han de considerar ‘les administracions amb més capacitat per certificar la realitat del seu entorn’ i és per aquest motiu que ‘han de participar activament en els processos d’acollida i arrelament de la nova ciutadania’. Segons Burgaya a partir d’aquesta moció es demostra ‘el caràcter integrador de Vic’ que ‘la convivència i la cohesió ciutadana és un valor que no es pot perdre’ i que ‘l’equip de govern actua sobre el conjunt dels ciutadans per tal que tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions’. Per la seva banda, el regidor Joan López, en nom de l’equip de govern, ha defensat la moció afirmant que la majoria democràtica de l’Ajuntament ha decidit tirar-la endavant perquè ‘partim de la ciutat real’ i ha posat especial èmfasi que a Vic ‘tenim especial cura amb els informes d’arrelament’.Segons la moció, es sol•licita a la Generalitat de Catalunya que ‘estableixi quins han de ser els requisits mínims dels certificats i els informes municipals corresponents per l’Acollida i que s’especifiqui quines bases de dades podrà consultar un Ajuntament per emetre un document amb caràcter probatori, d’acord amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades, sense prescindir del consentiment personal que sigui necessari’. També es demana a la Generalitat que ‘prevegi el caràcter vinculant per a totes les administracions públiques com a un dels requisits mínims dels certificats i dels informes oficials municipals corresponents’ i d’aquesta manera ‘evitar que els requisits previstos per a la legislació catalana siguin vulnerats en processos d’altres administracions’. També es demana al govern de l’Estat que ‘els tràmits d’arrelament i reagrupament familiar tinguin caràcter de vinculants per a totes les administracions públiques, en el cas que siguin desfavorables’. Al llarg del transcurs del ple municipal celebrat avui, dia 7 de febrer, s’ha aprovat també altres punts:• Ha pres possessió del càrrec de regidora de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura (Vic, 1968), que substitueix Xavier Solà. Roura és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i exerceix com a advocada, amb despatx propi a Vic. Ha estat membre de la FNEC i tresorera del Patronat d’Estudis Osonencs. És membre, en l’actualitat, de diferents entitats i associacions (Vicenç Ferrer, Patronat d’Estudis Osonencs, Associació d’Antics Alumnes de l’Escola de Música de Vic i de l’AMPA del Pare Coll). Entre les competències que assumeix a l’Ajuntament hi ha la representació del consistori al Consorci del Museu de l’Art de la Pell, al Patronat d’Estudis Osonencs i a la Fundació Cultural Andreu Colomer.• S’ha aprovat per unanimitat atorgar la distinció de Medalla d’Or de la ciutat a la il•lustradora infantil, Pilarín Bayés i de Luna. Aquest acte tindrà lloc a L’Atlàntida de Vic el dia 8 d’abril a les 19.30 h. Catalunya és un país que ha destacat en l’àmbit de la il•lustració infantil moderna. Pilarín Bayés és un dels membres més rellevants d’aquesta generació i és la més prolífica ninotaire i il•lustradora infantil d’entre el segle XX i el XXI amb una producció de més de 700 llibres i no de milers sinó de milions de dibuixos. Pilarín ha sobresortit, no només per tenir una producció tan abundant, sinó, fonamentalment, per haver creat un estil propi, personal i intransferible, inimitable, procliu a crear una escola que ningú s’atreveix a seguir per no caure en el calc o el plagi. Només els infants poden imitar-la en els seus dibuixos. La seva obra es reconeix a primer cop d’ull, mai no tenim el dubte de l’autoria.Ha treballat tots els formats: el dibuix animat, la il•lustració de llibres de contes, de caràcter didàctic i de tots els àmbits: història, geografia, biografia, etnografia, narrativa... a més d’imatges soltes com felicitacions, calendaris, cartells, abecedaris i sil•labaris, mapes, àlbums, papereria, tires de còmic, acudits, auques, ceràmiques, caricatures, flyers, pintures murals, joies, objectes de tota mena, jocs interactius, ninots en volum (gegants). Per arrodonir la seva trajectòria artística, una escola de Sant Quirze del Vallès porta el seu nom, també una biblioteca a Santa Coloma de Cervelló i una plaça a Vic; fa una mitjana de 70-80 visites anuals a les escoles que la requereixen i durant 7 anys s’ha donat el premi “Pilarín Bayés” de narrativa de contes infantils. Si bé la qualitat i la prodigalitat de la seva obra, que ja analitzarem, la fan mereixedora d’aquesta Medalla d’Or de la ciutat de Vic, cal esmentar també que n’és mereixedora pel seu vigatanisme. Un vigatanisme basat, fonamentalment, en la seva profunda estimació, arrelament i lleialtat a la ciutat. Pilarín Bayés és una vigatana orgullosa de ser-ho. Una vigatana amb un marcat sentiment de pertinença a la ciutat. Vigatana que porta el nom de Vic i Catalunya arreu on va. El seu coneixement de Vic i la seva història és complet, n’és la guia més especial. A Vic la coneix tothom, és molt popular, però no només pels seus dibuixos. Ho és perquè és la persona que mai no té un no, que ha col•laborat gairebé amb totes les entitats i institucions de la ciutat, amb la premsa local, que ha fet el pregó més important que és el del Mercat del Ram, que ha il•lustrat el llibre sobre “La ciutat de Vic”. Aquesta entrega desimbolta està vinculada a la seva generositat, un dels seus trets més encomiables. Els seus valors humans la fan també mereixedora d’aquesta medalla. En la mateixa línia cal parlar del seu el seu compromís social. Ja quan estudiava a la facultat de Belles Arts a Barcelona, formava part de moviments catòlic-progressistes que impulsaven campanyes a favor dels necessitats, campanyes amb certes embranzides antifranquistes fins allà on la censura i la repressió permetien, en uns anys d’oposició política encara clandestina i desorganitzada. Cal esmentar també el seu compromís amb Catalunya. El gruix dels seus llibres sobre el país és ingent: sobre les Institucions, entitats, personatges, història, geografia i un llarg, etc. La catalanitat l’ha viscut des de sempre a la llar familiar, però pren consciència del fet nacional català en els anys 60 del segle XX a través de moviments catòlic-progressistes i en companyia del seu marit, Joan Sala. Un consciència que mai no ha abandonat i que ha pogut desenvolupar àmpliament en la democràcia. A través de la seva obra ha fet tant o més que ningú o que qualsevol organisme polític no solament per la recuperació, sinó per allò que és més difícil encara, la preservació i la difusió. Els milers i milers de nens i nenes que han gaudit dels dibuixos de la Pilarín segur que coneixen millor el país. No és estrany que ja l’any 1991 rebés la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.Per últim, cal esmentar un altre punt que la fa absolutament mereixedora gairebé d’una segona medalla: l’haver connectat amb els infants, que l’adoren. El que més la preocupa és com fer arribar als infants el tema que tracta i com i de quina manera la poden comprendre. L’infantil és el públic més exigent, però alhora el més agraït, el més receptiu, per a ells, tot és nou, tot els interessa, tot és sorprenent.Pilarín no fa dibuixos de nena, fets per una dona-nena, impossible pel devessall de dades que aporta, sinó d’una adulta adreçats a la canalla. Dibuixa per a ella, naturalment, però té clar que instruir el petit lector és un objectiu. • En el ple d’avui també s’ha aprovat l’inici d’expedient per concedir la Medalla d’Or a Josep M. Solà Sala (Vic, 1929). Solà Sala és una de les persones que més han contribuït a divulgar i fer estimar la història viva de la ciutat de Vic en les darreres dècades. Des de les seves múltiples facetes de periodista, locutor, cronista, historiador o investigador ens han deixat un gran feix de relats on es detallen les anècdotes, curiositats, personatges i detalls de la història local. Solà Sala va estudiar uns cursos de medicina tot i que la seva vida va anar cap a altres interessos. Humanista, historiador, coneixedor dels clàssics, amant del llatí i del grec i perfecte dominador del català i el castellà es va endinsar al món periodístic. Així, als anys 50 entra a treballar a l’emissora local anomenada aleshores Ràdio Vic-La Voz de Ausona. L’any 1965 es trasllada a Madrid amb la família on s’incorpora a Televisió Espanyola com a guionista i adaptador de sèries dramàtiques. És en aquest temps quan també col•labora en revistes i periòdics de Madrid. L’any 1969 torna a la seva ciutat natal i es reincorpora de nou a la nova emissora de Ràdio Vic, FM fins l’any 1981 quan Josep M. Solà Sala és nomenat cap de redacció del setmanari L’Ausona. És durant l’etapa del 1978-1995 quan Solà Sala col•labora com a cronista de petites i grans històries relacionades amb la ciutat. Del 1995 al 1998 continua el seu vincle, de forma desinteressada, amb aquest setmanari a través de la columna “La Talaia” fins el darrer número del mitjà, ara sota les sigles de La Revista d’Osona, que tancaria definitivament les seves portes el mes de desembre de 1998. Josep M. Solà Sala mantindrà la seva relació amb el món periodístic fins avui dia amb la redacció d’articles als nous mitjans comarcals: La Marxa (1999-2004) i Osona Comarca (a partir del 2005).Durant molts anys ha estat la veu que ha narrat en directe l’arribada dels Reis d’Orient a la ciutat de Vic. Tot i que va publicar tres llibres, la seva gran obra es va publicar i estar recollida en centenars d’articles a l’Ausona.• S’ha aprovat prorrogar el conveni de col•laboració entre l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ICASS del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vic per a la prestació del servei del centre de dia per a la gent gran a Vic de l’any 2011.• També s’ha aprovat per ple la ratificació del conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Vic i l’Obra Social de “La Caixa” i la Fundació “la Caixa” per a la renovació de la cessió de l’ús del local i del mobiliari, situat en el Passeig de la Generalitat (anomenat anteriorment Centre Comunitari i més endavant, Centre Cívic Remei-Estadi). • Es dóna compte de l’aprovació del conveni subvencional per executar les obres de millora de l’escola Salarich. • Es dóna compte de la composició de les Meses Electorals per a les pròximes eleccions a Cambres Agràries del dia 20 de febrer de 2011. • Es concedeix una bonificació del 95% de l’impost de construccions de la nova oficina de la Generalitat de Catalunya, situada al carrer de la Ramada.• S’aproven les contribucions especials per a la portada d’aigua al Turó de l’Armengol. Aquestes preveuen que sigui de 1.500 € per propietari; 500 € al moment de donar l’alta del servei i 1.000 € al final de les obres. Finalment s’ha aprovat una moció d’ICV, amb esmenes però amb el vot favorable de tot el consistori, per tal de garantir la privacitat de vot a les persones que tenen discapacitat visual de cara a les properes eleccions municipals del mes de maig.