L’Ajuntament de Vic lliura la medalla d’or de la ciutat a títol pòstum a Josep M. Guix, bisbe de Vic del 1983 al 2003

El divendres, dia 19 de març, l’Ajuntament de Vic va lliurar la medalla d’or de la ciutat, a títol pòstum, al que va ser bisbe de Vic durant 20 anys, Josep M. Guix i Ferreras.L’acte va comptar amb la presència del 1er tinent d’alcalde, Xavier Solà i Cabanas, que en substitució de l’alcalde per malaltia, va presidir l’esdeveniment. En el seu discurs va reconèixer la figura del bisbe Guix i la seva trajectòria professional, on va destacar que va ser l’impulsor de la renovació del Museu Episcopal de Vic i de la informatització de l’Arxiu i la Biblioteca Episcopal. L’acte va tenir lloc a la Sala de Columna de l’Ajuntament de Vic i hi va intervenir el bisbe de Vic, Romà Casanova; l’historiador, Jordi Figuerola; el senador i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana; i l’exvicari general del Bisbat de Vic, Fèlix Guàrdia. La primera intervenció, va anar a càrrec de l’historiador, Jordi Figuerola. Tal i com va mencionar “el bisbe Guix fou nomenat bisbe de Vic el 1983 i restà a la diòcesi fins a la seva renúncia preceptiva el 2003”. El bisbe sempre s’havia caracteritzat per defensar la llengua catalana, així ho mostra una resposta a una entrevista que li varen fer afirmant “ vull servir Catalunya servint l’església”. Figuerola també va remarca una altra acció que sense la figura del Bisbe Guix no s’explicaria: “la dignificació del Museu Episcopal que representa per a la ciutat un element clau de la seva vida cultural i una responsabilitat per la custòdia d’un patrimoni artístic de tot Catalunya”. La importància al Museu Episcopal de la ciutat es deu a tres aspectes, que segons Figuerola el Bisbe va saber mantenir: “el respecte a la tradició de qui el va fundar, el bisbe Morgades; el compromís de conservació que es fa possible gràcies a l’administració conjunta entre el bisbat, la Generalitat i l’Ajuntament de Vic; i la voluntat d’identificar “l’esperit regionalista”. L’historiador, Figuerola, va acabar el seu discurs expressant que “sigui per molts anys i que la vida de la ciutat es vagi enriquint amb personalitats que treballin pel seu progrés i per la felicitat dels seus habitants”.Per la seva banda, l’exvicari general del Bisbat de Vic, Fèlix Guàrdia, va parlar del perfil humà de l’homenatjat: “el doctor Guix era de tracte afable, capaç de fer broma, i es trobava bé en ambients populars”. “El bisbe Guix va viure la infantesa en un ambient popular, entre la pagesia i la fàbrica”. Segons paraules de Guàrdia, a “Vic va arribar-hi amb un ampli bagatge de preparació i d’experiència i disposat a continuar la línia pastoral del doctor Masnou, però amb les renovacions que els nous temps li demanaven”. També es va remarcar que “va ser un home molt treballador, responsable i amb un gran sentit del deure, encara que exigís sacrificis”. El senador i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana, va recordar el 18 de maig de 2002, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, la inauguració del nou edifici del Museu Episcopal de Vic amb la presència de les diferents autoritats polítiques i de Josep M. Guix, home clau d’aquest moment històric de la ciutat. Finalment la darrera intervenció va ser a càrrec del Bisbe Romà Casanova que va fer un glossari de la figura del doctor Josep M. Guix en la seva tasca de bisbe de Vic durant vint anys (1983-2003).La clausura de l’acte es va fer a partir de la lectura de 2 poemes creats pel mateix bisbe Guix i recitats per Jacob Valltramunt.