L’Ajuntament de Vic lliurarà la medalla d’or de la ciutat a Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic
El divendres, dia 20 de març a les 20.00h a la Sala de la Columna<br /><br />
El divendres, dia 20 de març, l’Ajuntament de Vic lliurarà la medalla d’or de la ciutat, al que va ser el primer rector de la Universitat de Vic, Ricard Torrents. L’acte solemne tindrà lloc a la Sala de Columna de l’Ajuntament de Vic i estarà presidit per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. Hi intervindran el poeta, lingüista i president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, el catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater i Mora de Pensament Contemporani a la UdG, Josep M. Terricabras, la professora de la Facultat d’Educació de la Uvic i membre de la Societat Verdaguer, Maica Bernal i el catedràtic d’edafologia a la UdL i exrector d’aquesta universitat, Jaume Porta. Ricard Torrents (Folgueroles, 1937), va ser el primer rector de la Universitat de Vic. Va estudiar humanitats, filosofia, teologia i magisteri al seminari de Vic. Va ampliar els estudis en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i en ciències bíbliques a l'Institut Bíblic igualment de Roma (1959-1963). Va estudiar literatura alemanyes (1963-1967) a la Universitat de Tübingen (Alemanya). Posteriorment va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filologia catalana (1977-1980). La seva activitat professional ha estat l’ensenyament i la gestió de centres d'educació superior, la traducció i l'edició. Ha publicat llibres, assaigs i articles sobre educació i la investigació i crítica literàries. És traductor de l’hebreu (Eclesiastès i Proverbis, de la Bíblia), del grec (IV Evangeli) i de l’alemany (Kafka, Hölderlin, Hesse, Schlegel). Els mèrits de Torrents abasten la creació de l’Escola de Mestres d’Osona l’any 1977 amb seu al Col·legi Sant Miquel dels Sants del qual n’era director; dels Estudis Universitaris de Vic l’any 1986, amb seu a l’actual campus de Miramarges i que culminaren finalment en l’actual Universitat de Vic, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el maig de 1997 i de la qual en va ser el primer rector fins l’any 2002. Sobre educació superior ha publicat els llibres Raons de la Universitat (1993) i Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l'espai universitari català (2002) i diversos estudis i articles. Ha estat director de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic fins el 2007. És membre del consell fundador i redactor de la revista de poesia Reduccions, fundada l'any 1976. Va assessorar la col·lecció de llibres juvenils «Sis Joans» i de poesia en català «Paraula Menor» de l'Editorial Lumen. L'any 1979 fundà l'Editorial Eumo i posteriorment Eumogràfic, empreses vinculades a la Universitat de Vic, de les quals en va ser president fins a 1997.L'any 1999 ingressà com a membre numerari a l'Institut d'Estudis Catalans per la Secció de Filosofia i Ciències Socials. És autor de l'antologia de poesia de Miquel Martí i Pol, Amb els ulls oberts (4ª edició 2002) i de quatre extensos estudis sobre el poeta Segimon Serrallonga. Pertany a les societats següents: Societat Catalana de Pedagogia, Hölderlin Gesellschaft i Societat Germano-Catalana (Deutsch-Katalanische Gesellsachaft).Estudiós de Jacint Verdaguer, sobre el qual ha publicat els llibres següents Verdaguer. Poeta per a un poble (3a. edició 2002), Verdaguer. Estudis i aproximacions (1995), Jacint Verdaguer. Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià (Edició crítica i estudi, 1995), Ruta verdagueriana de Folgueroles (3a. ed. 2001), Jacint Verdaguer. Autobiografia Literària (2002) i A la claror de Verdaguer. Nous estudis i aproximacions (2004). També ha publicat nombrosos estudis i articles sobre Verdaguer.Entre els nombrosos reconeixements que ha rebut per la seva dilatada trajectòria destaca la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2007 i el Premi Crítica Serra d’Or els anys 1996 i 1997.Darreres medalles d’or de la ciutat de Vic5 de maig de 2006. A Miquel Martí i Pol, escriptor i poeta. A títol pòstum.2 de març de 2007. Al Dr. Ramon Masnou, bisbe de Vic. A títol pòstum.3 d’octubre de 2008. A Ramon Montanyà, primer alcalde de Vic de la democràcia. A títol pòstum.