L’eminent cardiòleg Valentí Fuster, a la UVic

L’acte va comptar amb la presència del tinent d’alcalde i adjunt a alcaldia, Josep M. Arimany

D’esquerra a dreta: Marta Otero, Josep M. Arimany, Jordi Montaña, Valentí Junyent i Antoni Bayés.
D’esquerra a dreta: Marta Otero, Josep M. Arimany, Jordi Montaña, Valentí Junyent i Antoni Bayés

Divendres passat, dia 22 de juny, l’eminent cardiòleg Dr. Valentí Fuster va ser a l’Aula Magna de la Universitat de Vic per pronunciar la conferència “Universitat, salut i edat” en el marc de les activitats de celebració del 15è aniversari de la UVic. La presidència de l’acte va comptar amb el rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña el tinent d’alcalde, Josep M. Arimany que va ressaltar la importància de la presència del professor Valentí Fuster a la Universitat de Vic, que destaca per la seva vocació d’internacionalització i potenciació en l’àmbit de la recerca. Josep M. Arimany va destacar que aquest any “es compleix el XVè aniversari de la nostra Universitat”, però destacant que els orígens de la UVIC daten el 1599 amb la creació de La Universitat Literària.


Fuster va explicar perquè les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de mortalitat d’avui dia i com els avenços tecnològics que permeten ampliar l’esperança de vida esdevenen insostenibles si no es porta a terme un canvi d’hàbits: “avançar en tecnologia és relativament fàcil, el que costa és fer canviar d’actitud”. I això és justament a què es dedica la fundació SHE (Science Health and Education) que presideix el mateix Dr. Fuster i que porta a terme estudis de gran impacte en la població especialment en els més joves. Fuster va afirmar que la millor edat per educar els bons hàbits és entre els 4 i els 6 anys, “ja que el que passa en aquesta edat condiciona com serà la persona en l’edat adulta, i hem comprovat que moltes vegades els nens tenen major incidència en el canvi de conducta dels seus pares que no pas a l’inversa”. Combatre el sedentarisme, l’obesitat i el tabaquisme en les persones adultes és més difícil, “perquè ens pensem que som infal•libles i no volem sentir a dir que som vulnerables”.