La consellera Violant Cervera defensa “potenciar el caràcter plural i col·laboratiu” dels serveis socials i l’intercanvi de coneixement en l’actual context COVID19

 

El congrés vol potenciar la innovació i la professionalització del sector de serveis socials català i s’hi presentaran recerques, pòsters i tallers, a més de crear espais de contacte per fomentar sinergies entre els diferents actors

 

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha inaugurat avui la tercera edició del Congrés de l’Acció Social – Inclusió.cat, acompanyada pel rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Josep Eladi Baños, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra.

 

El congrés, organitzat pel Departament Drets Socials i la UVic-UCC a través de la Càtedra de Serveis Socials, se celebra a la capital d’Osona fins al divendres, amb més de 400 participants, entre professionals, entitats, acadèmics, investigadors, responsables polítics, estudiants i altres experts. Amb el títol Serveis socials i acció comunitària: promoció i prevenció, aquesta edició se centra en l’acció comunitària dels serveis socials com a eines de prevenció i promoció en el context de la pandèmia.

 

La consellera ha fet referència al lema d’enguany del Congrés, que posa el focus en la promoció i la prevenció: “En el context actual, creiem fermament que hem de potenciar el caràcter plural i col·laboratiu entre els diversos actors per afavorir l’intercanvi de coneixement i de reflexions, i així consolidar estructures generadores de reciprocitat, de confiança i implicació pública a fi d’intervenir de manera preventiva en l’entorn més proper i en la comunitat.” “Alhora, l’acció social en el territori, el treball en xarxa conjunt, ens és indispensable i ens ha de marcar la proactivitat davant els reptes, els problemes i oportunitats socials que sorgiran”, ha destacat.

 

Cervera ha explicat que enguany el congrés posa el focus en l’acció comunitària, un àmbit que des del Pla Estratègic de Serveis Socials 2021-2024 ja es considera com “un dels camps d’actuació del futur”. “Segurament no és tan senzill treballar preventivament com es pot fer en els serveis sanitaris, però és evident que la tasca comunitària ens pot ajudar a futur a poder corregir alguns desajustos en la societat que arriben a ocasionar que persones puguin viure en situacions molt complexes”, ha observat. També ha fet referència als reptes socials que afegeix la pandèmia de la COVID19, que cal abordar dins de la reflexió sobre com ha de ser el Sistema Català de Serveis Socials per tal de contribuir a “fer que les persones participin activament en la societat, i que cadascú de nosaltres pugui decidir activament com i en quin entorn vol viure”.

 

El rector de la UVic ha comentat que “l’àrea de l’acció social és un element important per a una universitat com la nostra, que té com a característica un model d’inclusió i que considera que ha de participar en accions que serveixin per pal·liar les situacions crítiques d’una societat democràtica i assegurar que tothom tingui les necessitats bàsiques cobertes”. Baños ha recordat el context de pandèmia que es vivia ara fa un any i ha posat de manifest que “tot el que ha passat ha fet encara més evidents situacions d’exclusió”. Segons ell, si els congressos Inclusió.cat sempre han estat necessaris, el d’aquest juliol és “de notable importància que es pugui portar a terme”.

 

La presidenta de la Fundació Universitària Balmes (FUB) i alcaldessa de Vic ha agraït l’aposta de la Universitat i del Departament de Drets Socials per fer possible el congrés. Erra ha comentat que Vic, amb un 29% de població d’origen migrant i la presència de 105 nacionalitats, és “una ciutat dinàmica, viva i a la mesura humana”. Erra ha desgranat les accions municipals que s’han dut a terme per aconseguir que “tothom tingui una oportunitat i en això ens hi ajuda molt la Universitat, amb la Càtedra de Serveis Socials i el Centres d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS); el nostre objectiu és donar a les persones les màximes oportunitats de vida”. La inclusió a la societat vigatana ha estat un “repte difícil, constant i perseverant” i ha defensat “fugir del model assistencial i anar a cap a un model que potenciï l’autonomia i els drets i deures de les persones”.

 

Aquest divendres 9 de juliol, clourà el congrés la secretària general del Departament de Drets Socials, Dolors Rusinés, i el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet.

 

Dos dies plens d’activitats

El sociòleg Xavier Godàs ha ofert la conferència inaugural: De les comunitats a l’acció social: reptes i dilemes. “Les comunitats son l’argamassa social per a la prosperitat, individual i col·lectiva. El repte és què fer allà on no hi ha comunitats, on no hi ha trames associatives o hi ha molt poca cosa. Perquè és en aquests territoris on el repte dels serveis socials és més important” degut a que es poden generar més situacions d’exclusió social, ha reflexionat. Per això, ha considerat que el repte dels serveis socials és treballar amb les comunitats existents i sobretot “acompanyar, articular i organitzar comunitat allà on no n’hi ha”, amb treball estratègic a llarg termini.

 

Entre els ponents del congrés figuren també Carl Lacharite, professor de Psicologia de la Université del Québec à Trois-Rivières (Canadà) vinculat a agències de protecció de la infància; així com Anna Ballester, professora associada al Departament de Treball Social de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en treball comunitari; i Asun Llena, doctora en Psicologia Social i professora de la UB.

 

Les taules rodones versaran sobre temes com l’acció comunitària en temps de pandèmia, les noves estructures de l’acció social, la recerca i la gestió del coneixement per a la millora de l’atenció social, la intervenció comunitària en atenció primària, i suports per a l’autodeterminació i autonomia personal, entre altres temàtiques relacionades també amb gent gran i infància.

 

Recerca en serveis socials i acció comunitària

 

El congrés va rebre més de 80 resums de professionals i acadèmics del sector per participar-hi, i finalment s’han seleccionat 28 comunicacions, 28 pòsters i 3 tallers. Entre les comunicacions, que s’exposaran a les taules rodones en els dos dies de congrés, destaca prop d’una desena que són recerques o treballs destinats a com aplicar en casos pràctics el coneixement.

 

Un exemple és una recerca qualitativa que analitza el servei de veïnatge i convivència del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, i que conclou que la intervenció comunitària per promoure l’organització veïnal ajuda a fer aflorar les vulnerabilitats socials. Ha seguit les intervencions realitzades i la trajectòria de 22 blocs de pisos (prop de 400 nuclis familiars), on es van fer més de 500 entrevistes i un centenar d’activitats (entre reunions veïnals, accions de millora de l’espai, neteges comunitàries i fins i tot tres festes). Conclou que d’aquestes intervencions en sorgeixen aprenentatges per les comunitats, com demostra el fet que van autoorganitzar noves activitats, a més de sumar-se a entitats del barri. També han detectat que les intervencions fetes des de l’acció comunitària generen canvis en les dinàmiques relacionals, promovent-ne de noves. Un dels autors, Eduard Carrera, ha destacat “la importància de l’articulació de les comunitats a partir de la mediació i intervenció comunitària per tal d’aprofitar el capital social i ajudar en l’autoorganització, sobretot en entorns vulnerables”.

 

Una altra recerca que es presentarà al congrés és del Consorci d’Osona de Serveis Socials i versa sobre la soledat en les persones grans en quatre municipis de la comarca (Gurb, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló). Ha detectat que el 5,3% de les persones grans enquestades se sent sola, mentre que el 55,8% ho sent a vegades, i el 38,9% de les persones no se sentien mai soles. L’estudi té entre els seus objectius dissenyar models de seguiment i actuació aplicables des dels serveis socials per les persones grans majors de 75 anys que viuen soles. La mitjana dels enquestats és de 81 anys, i el 77% són dones. Les autores, Núria Viñas i Laia Sala, han observat que un 17,9% de la població participant que està sola presenta un risc social alt o té problemes socials; el 70,2% dels casos analitzats tenen el servei de teleassistència, i el 60,6% ha fet ús dels serveis socials.

 

Format híbrid

 

Enguany el congrés té un format híbrid per adaptar-se al context de la COVID19. Combina l’assistència presencial, complint les mesures del PROCICAT, amb l’assistència virtual, que ofereix retransmissió en viu dels continguts i espais de trobada per fomentar el contacte i l’intercanvi entre els participants, i que recreen virtualment espais de la universitat com la terrassa i els passadissos.

 

Col·laboren amb Inclusió.cat col·legis professionals, universitats, professionals dels serveis socials, centres de recerca i investigació, responsables d’àrees de recerca i estudi de serveis socials de les diferents universitats de l’àmbit català, així com dels ens locals, el tercer sector social i les entitats proveïdores de serveis a les persones.