La llengua, la diversitat, el mercat i la llibertat centren el pregó del Mercat del Ram
La filòloga i directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, Dolors Solà, va ser l’encarregada de pronunciar el pregó d’enguany, que també va tenir un record pel moment social i polític que es viu a Catalunya
La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic va acollir, ahir al vespre, la lectura del pregó del Mercat del Ram d’aquest any, acte que dona el tret de sortida a aquesta fira mil·lenària de la ciutat. La filòloga i directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNL), Dolors Solà, va ser l’escollida per pronunciar-lo.
El Mercat del Ram és un dels mercats més importants que se celebren a Vic, i tal com va explicar l’alcaldessa de la ciutat, Anna Erra, “és un mercat que preserva l’essència de la tradició agrícola i ramadera, però que no deixa de banda les noves generacions i els emprenedors vinculats al món agrícola”. Erra va aprofitar la temàtica del pregó per subratllar que “en aquests moments, i en el context d’atac a la l’escola catalana, és més important que mai ressaltar que la llengua és un element cohesionador i no divisor de la societat. En aquesta línia, vull agrair la feina que ha fet i que fa el Centre de Normalització Lingüística”.
El regidor de Fires i Mercats, Benjamí Dòniga, va detallar que el Mercat del Ram inclou diversos atractius en espais diferents, “des dels més cèntrics fins als més allunyats, com ara a la zona esportiva, on tenen lloc els espectacles dels cavalls”.
Llengua, diversitat, mercat i llibertat: eixos vertebradors del pregó
En el pregó, que va girar entorn quatre conceptes principals—la llengua, la diversitat, el mercat i la llibertat— Solà va repassar els orígens dels Centres de Normalització Lingüística, que van ser els serveis de català dels ajuntaments, impulsats pels primers regidors de Cultura de la primera legislatura democràtica fins a dia d’avui. Dolors Solà va voler també fer un reconeixement a la feina de l’equip del CNL d’Osona: ”Els resultats de la feina del CNL d’Osona no són atribuïbles només a la meva persona, sinó que són col·lectius”.
Pel que fa a la llengua, Dolors Solà va enumerar les idees que inspiren els projectes que es duen a terme des del CNL, entre les quals destaquen la creença que l’esforç d’aprendre una llengua i de fer-la servir és una tasca de tots, que la llengua és identificació i no només comunicació, que la inserció social no és completa sense el coneixement de la llengua, que la llengua reforça el sentiment de pertinença al país i que el seu coneixement i ús són un benefici individual i col·lectiu. “El coneixement de les llengües són sempre una riquesa”, va reblar.
També és una font de riquesa la diversitat de cultures presents tant a la ciutat com també als mercats. “Els mercats són una radiografia de la ciutat, són vida i donen vida, i els mercats de Vic tenen molta història”, va puntualitzar Solà.
A més, Solà va voler reivindicar, en el context social i polític que es viu a Catalunya, a més del fet del mercat en si, l’espai on té lloc: “La Plaça que acull els mercats, dimarts i dissabte, malauradament també ha hagut d’acollir periòdicament milers de ciutadans que clamen llibertat”.