La nova Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible de Vic reafirma l’alt interès que generen els reptes de la transició energètica i la bioconstrucció
Més de 4.500 persones han visitat la FECS entre dijous i dissabte, i es preveu que la fira tingui una nova edició l’any vinent i es consolidi en un futur
Bona acollida de la proposta d’unir en una nova fira diversos esdeveniments vigatans entorn de les energies renovables, com l’antiga Fira de la Biomassa. La nova Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS) ha reunit més de 4.500 persones i ha reafirmat l’alt interès que generen els reptes actuals de la transició energètica i la bioconstrucció. Celebrada de dijous a dissabte passat al Recinte Firal El Sucre, la FECS va tenir com a dies de més afluència el primer, més centrat en l’autoconsum i amb visitants més professionals, i el darrer, entorn de la bioconstrucció i amb un públic més general.
Des de Vic Fires es mostren contents amb les dades, sobretot tractant-se de la primera edició, i prenen el compromís de fer una aposta de futur per la FECS, que es tornarà a celebrar el febrer del 2023, i consolidar-la en els pròxims anys. La nova fira és un punt de trobada d’empreses, professionals, particulars i estudiants entorn de la producció d’energia renovable i la bioconstrucció, que és cap a on va el futur.
Un potent programa de conferències
La FECS va començar dijous al matí i va comptar amb la visita de la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que va fer un recorregut per la fira acompanyada de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, el regidor d’Esports i Fires i Mercats, Titi Roca, i altres representants del consistori vigatà i del Consell Comarcal d’Osona.
Un dels destacats del programa d’actes van ser les jornades tècniques. Van comptar amb una setantena de ponents de gran interès i van tenir molta afluència de públic. En total, unes 550 persones van anar passant per les diverses ponències.
Entre les conferències, cal destacar el bloc entorn de les comunitats energètiques, les de gestió forestal i la ponència de l’arquitecte Carles Oliver sobre rehabilitació i patrimoni. Les jornades tècniques van abordar temes com les cooperatives com a eina d’integració de les renovables en el territori; els models de comunitats energètiques; el marketplace digital per a l’impuls de la bioeconomia circular; el moment actual de les emissions en calderes de biomassa, la rehabilitació sostenible...
Una seixantena d’expositors
La FECS també va comptar amb nombroses presentacions comercials per part de les empreses expositores i amb un taller sobre envans de bioconstrucció a càrrec de l’escola Orígens. Per altra banda, es podia gaudir d’un mapping interactiu sobre la biomassa forestal, que va agradar molt, i de dues exposicions sobre bioarquitectura.
A nivell professional, també cal destacar l’espai expositiu, on hi havia una seixantena d’expositors relacionats amb l’autoconsum elèctric, la bioenergia i la bioconstrucció. Els expositors van quedar contents ja que, malgrat la situació general i la incertesa de si es podria celebrar la fira, aquesta ha tingut bona acollida. També van valorar la predisposició de l’organització per tal de celebrar-la.
Paral·lelament, en el marc de la FECS, van tenir lloc les Jornades de la Fusta Constructiva del Gremi de Fusta i Moble, amb ponències i formacions. En destacava el muntatge del Pont Arcuato, un disseny de Leonardo da Vinci. En aquest acte, es va poder veure la força de la fusta com a material, ja que el pont construït pels estudiants del cicle formatiu de Fusteria i Moble de l’Institut Vila Romana va resistir el pes d’una furgoneta.
En l’àmbit més divulgatiu, la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible va oferir dijous i divendres una visita guiada i un taller de bioconstrucció a uns 350 alumnes de 5è, 6è i 1r i 2n d’ESO d’escoles i instituts de Vic. Una activitat també amb bona acollida i que va ser una altra manera de complir l’objectiu de la nova fira: promocionar l’ús de les energies renovables, així com la utilització de tècniques de construcció i rehabilitació sostenibles.