Les noves ordenances s’ajusten a les possibilitats de contribució de la ciutadania

 El ple va aprovar ahir les ordenances fiscals per a l’any 2020 amb els vots favorables de l’equip de govern i els vots en contra d’ERC, Capgirem Vic i el PSC.

Les ordenances fiscals representen el 47% dels ingressos de l’Ajuntament. Tal com va explicar la regidora d’Economia, Núria Homs, s’han mantingut o augmentat per mantenir l’equilibri pressupostari amb l’objectiu d’invertir-los en millores per la ciutat: “Les noves ordenances s’ajusten a les necessitats reals del municipi i s’equiparen a les d’altres municipis, estant fins i tot molt per sota d’altres puges de municipis similars”, va remarcar. En aquest sentit, s’han ajustat preus públics en funció de la renda o incentivant noves bonificacions perquè l’impacte en l’economia de la ciutadania sigui menor.

La regidora d’Economia, Núria Homs, va exposar que es tracta d’unes ordenances pensades des de la responsabilitat política per poder complir amb els compromisos que es portaven en el programa electoral. Per això s’ha volgut parlar amb tots els grups polítics amb representació al consistori per explicar la proposta i recollir les seves aportacions, per enriquir-la, ja que “tenim molt clar que governem per a tots els vigatans i vigatanes”.

Les ordenances fiscals s’han revisat exhaustivament i s’han reordenat internament “perquè properament es puguin autogestionar els pagaments dels impostos i perquè la ciutadania pugui saber què paga i per què. S’avança cap a una administració encara més propera i electrònica”, va avançar Homs.

“Són unes ordenances que prioritzen l’habitatge, la sostenibilitat i les polítiques socials per continuar avançant cap a una ciutat amb oportunitats, una ciutat a la mesura humana: més sostenible, més saludable, inclusiva, amb progrés i amb una administració encara més propera”, va remarcar Homs.

L’IBI està per sota de capitals veïnes i d’altres municipis de la comarca

 

L’impost de l’IBI s’apuja un 7%, passant del 0,585 al 0,626, però encara se situa per sota del que es paga a les capitals de comarca veïnes o altres municipis de la comarca. “Vam valorar apujar aquest impost perquè encara hi havia marge respecte a la resta de ciutats analitzades”, va apuntar la regidora d’Economia, Núria Homs.

TAULA COMPARATIVA DE L’IBI AMB ALTRES CAPITALS DE COMARCA SIMILARS I MUNICIPIS D’OSONA

Any	2020	2019
Ciutat	Vic	Vic	Manlleu	Berga	Granollers	Manresa	Olot	Ripoll	Igualada	Vilafranca del Penedès
IBI urbà	0,626	0,585	0,689	0,65	0,899	0,895	0,8581	1,03	0,85	0,78
IBI rústic	0,321	0,30	0,90	0,525	0,60	0,381	0,7066	0,65	0,7’	0,877

Núria Homs va presentar tres exemples concrets de repercussió de l’augment de l’IBI amb diferents valors cadastrals. Així en un immoble amb valor cadastral alt, com una casa al carrer Doctor Fleming amb valor de 159.000 euros s’incrementa uns 5,40 euros al mes; en un immoble amb valor cadastral mitjà, com un pis al carrer Pare Gallissà amb valor de 126.000 euros s’apuja 4,30 euros al mes; i en un immoble amb valor cadastral baix, com un pis al carrer Candi Bayés amb valor de 62.000 euros s’incrementa 2,10 euros al mes.

Noves bonificacions per l’IBI que s’afegeixen a les existents

 

Tres de les principals novetats en les ordenances fiscals van destinades a potenciar la disponibilitat de pisos, a fomentar la sostenibilitat i a donar suport a les famílies nombroses.

Així, s’introdueix un recàrrec del 50% de l’IBI als pisos desocupats per potenciar la disponibilitat de pisos. Durant tot l’any 2020 s’identificaran aquests pisos i només s’aplicarà el recàrrec a 31 de desembre de l’any que ve a aquells pisos que estiguin desocupats i en què els seus propietaris no hagin actuat. “Aquest recàrrec no té una voluntat recaptatòria, sinó que el que busca és fer aflorar nous habitatges per a la ciutat, altament demandats”, va puntualitzar Homs.

També s’introdueixen bonificacions del 50% en immobles urbans i rústics amb instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica amb caràcter retroactiu de tres anys (2017, 2018 i 2019).

Finalment, s’augmenta en un 30% la bonificació de l’IBI a les famílies nombroses, que passa del 20% al 50%.

• Bonificació d’entre el 20% i el 90% en l’IBI per a persones jubilades i desocupades.
• Bonificació del 20% en l’IBI per a famílies monoparentals.
• Bonificació del 10% en l’IBI quan el valor cadastral de l’immoble no supera els 180.000 euros.
• Bonificació del 20% en l’IBI quan el valor cadastral de l’immoble és entre 40.000 i 60.000 euros.
• Bonificació del 50% en l’IBI quan el valor cadastral de l’immoble és inferior als 40.000 euros.
• Bonificació del 95% en l’IBI en immobles amb activitat d’especial interès o utilitat cultural, històrico-artística o que fomenti l’ocupació.
• Bonificació del 95% en l’IBI rústic a cooperatives agràries.

L’ICIO s’anivella al 4% com a la gran majoria de municipis

 

L’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) passa del 3% al 4%, “el valor que hi havia abans de la crisi”, tal com va especificar Homs, i no suposarà un impacte en les petites reformes domèstiques.

En aquest sentit, es mantenen totes les bonificacions existents i se n’afegeixen de noves:

• Bonificació del 95% de la taxa per obres a comerços declarats d’especial interès quan iniciïn una nova activitat comercial o de serveis professional.
• Bonificacions del 90%-60%-30% de la taxa per les obres declarades d’especial interès o utilitat municipal quan es tracti d’obres de rehabilitació de façanes.
• Bonificació 60%-30% en la taxa per les obres declarades d’especial interès o utilitat municipal quan es tracti d’obres de rehabilitació d’habitatges.
• Bonificació 90% en la taxa per les obres per instal·lacions per a l’estalvi energètic i l’ús de les energies renovables.
• Bonificació 90% en la taxa per obres per a l’adaptació d’accessos, edificacions o instal·lacions amb la finalitat de superar barreres arquitectòniques per a persones grans i per a persones amb discapacitat, i en general les d’eliminació de barreres arquitectòniques.
• Bonificació 50% en la taxa per obres en habitatges de protecció oficial, en règim de propietat i de lloguer o en habitatges inclosos en la borsa de lloguer social.

Bonificacions de l’impost de circulació

 

Per a l’any 2020 es mantenen les bonificacions per a vehicles històrics i vehicles menys contaminants per seguir avançant cap a una ciutat més sostenible:

• Bonificació 100% de la taxa de circulació per a vehicles històrics amb una antiguitat mínima de 32 anys.
• Bonificació 75% de la taxa de circulació per a vehicles menys contaminants (menys de 100 grams/Km d’emissió de CO₂₎.

Nova bonificació en la taxa de clavegueram

 

Les ordenances fiscals recullen les següents bonificacions i exempcions en matèria de taxa de clavegueram:

• En cas de fuita d’aigua es pagarà la meitat de la taxa de clavegueram, reduint-se en un 50% la taxa.
• Es manté l’exempció total de la taxa de clavegueram per les famílies en situació de pobresa energètica.

Bonificacions per conscienciar de la necessitat de reciclar

 

En matèria de residus, s’apuja la taxa de recollida de residus fruit d’un estudi tècnic que recau, sobretot, en les activitats comercials ja que cada cop es penalitza més l’entrada de rebuig a l’abocador. “S’ha d’aplicar una pujada tècnica del 8% la taxa de recollida de residus domiciliària i un 11% en la taxa de recollida comercial”, va matisar la regidora d’Economia, Núria Homs. Una pujada que es tradueix en 0,90 euros al mes.

L’any que ve s’aplicaran les següents reduccions i tarifes reduïdes en la taxa de recollida de residus:

• Tarifa reduïda per a persones en situació de jubilació o desocupades: Es pagaran 62,64 euros en lloc dels 146,5 euros de la taxa de recollida.
• Tarifa reduïda per a persones vulnerables amb informe de Serveis socials: Es pagaran 49,68 euros en lloc dels 146,5 euros de la taxa de recollida.
• S’apuja la bonificació al 20% de la taxa per autogestió de la fracció orgànica fent compostatge casolà. Així, si es fa compostatge casolà es pagaran 117,2 euros en lloc dels 146,5 euros de la taxa.
• Bonificació de 25% o 50% de la taxa per fer ús de la deixalleria municipal. La bonificació variarà en funció de les vegades que s’utilitzi la deixalleria i es podrà arribar a pagar un mínim de 73,25 euros per la taxa de recollida de residus, en lloc dels 146,5 euros.

Nova taxa per fomentar el civisme i la tinença responsable de mascotes

 

Les noves ordenances fiscals incorporen una nova taxa per a la realització d’anàlisis per l’obtenció de l’ADN dels animals de companyia. D’aquesta manera es disposarà de forma progressiva d’un banc d’ADN de les femtes de les mascotes, i s’incidirà directament sobre els infractors.

L’increment de l’IBI, principal escull pel consens

 

Per finalitzar la seva intervenció, la regidora d’Economia, Núria Homs, va voler agrair la predisposició dels altres grups municipals per parlar sobre les ordenances fiscals, “ja que quan es tracta de mirar pel bé de la ciutat, no estem tan allunyats”. A més, va anunciar que per principis de l’any que ve, es preveu la celebració d’una sessió oberta a la ciutadania on s’explicaran els detalls de les ordenances fiscals i el pressupost de l’Ajuntament.

En el torn d’intervenció dels altres grups municipals, es va evidenciar que l’increment de l’IBI ha estat el principal impediment perquè formacions com ERC o el PSC votessin a favor de la proposta d’ordenances fiscals.

Des d’ERC, Josep Lluís Garcia, va agrair la feina dels tècnics d’Intervenció i de la regidora Homs per la seva predisposició, però va assenyalar que l’increment de l’IBI era massa elevat com per obtenir el seu suport: “La nostra aposta era per una pujada progressiva de l’impost, ja que sí que és cert que ens trobem en la franja baixa del tipus impositiu respecte a altres poblacions, però creiem que aplicar de cop un 7% és massa”. A més, també va indicar que “sabem què volen ingressar, però no tenim un pressupost que indiqui en què volen gastar-ho”.

Garcia va repassar les aportacions fetes pel seu grup municipal, algunes dels quals, com ara la bonificació de l’IBI per a famílies nombroses havia augmentat substancialment, o la bonificació per la instal·lació de sistemes d’autoconsum elèctric generava una bonificació del 50% en la taxa, havien estat incloses en les noves ordenances. Tot i així, altres propostes com estendre la tarificació social similar a les escoles bressol municipals a l’Escola de Música de Vic, o bonificar l’impost de circulació a aquelles persones que canviessin a un vehicle més eficient energèticament, no havien estat recollides.

En l’apartat de residus, Garcia va admetre que la pujada en la taxa estava plenament justificada segons l’informe tècnic, encara que des del seu grup polític s’apostava per fer un estudi a través del qual poder determinar un taxa d’escombraries ajustada a la generació de residus de cada usuari. El regidor d’ERC va afegir també que calia ser conscients que l’increment no serviria per millorar el servei, sinó per mantenir el nivell del que hi ha fins ara.

Finalment, el regidor d’ERC va demanar que si bé no és possible legalment exigir a l’Església el pagament de l’IBI d’aquells locals que generen activitat econòmica, s’hauria d’intentar que la institució fes un retorn més directe a la ciutadania. Com a exemple, va proposar que l’Església invertís en l’adequació dels locals que han cedit als grups escoltes de la ciutat.

Des de Capgirem Vic, Joan Coma va afirmar que “ara ens toca posar el moment polític que viu el país per sobre de la ciutat, per no seguir normalitzant la situació”, i “aprofitem aquest ple per fer una plataforma de mobilització”. Coma va denunciar “els abusos i la violència policial” i va criticar que “des del govern de la ciutat no es condemni aquesta violència ni es demani la dimissió del conseller Miquel Buch”. “Encara que voldríem debatre amb els posicionaments de l’equip de govern i d’ERC, no volem seguir normalitzant el moment que vivim i, com en el ple anterior, les nostres retribucions per assistència al ple aniran destinades a la lluita antirepressiva”, va concloure Coma.

La regidora del PSC, Carme Tena, va justificar també el vot negatiu a les ordenances fiscals en base a l’augment de l’IBI, que va qualificar de “despropòsit”, ja que “la pressió fiscal augmenta molt per sobre de l’IPC i dels augments en els sous dels treballadors i pensionistes”. Tena va defensar la fiscalitat progressiva i la tarificació social, i “que paguin més els que més tinguin”.

En el torn de rèplica, la regidora Núria Homs va lamentar la falta d’acord amb ERC, “ja que hem incorporat moltes de les seves propostes, entre el sí i el no hi ha l’abstenció”, i va subratllar que “governar vol dir fer una projecció, una bona planificació, i per això necessitàvem aplicar aquest increment en l’IBI”. Homs va adreçar-se també a Capgirem, “m’ha sabut greu no poder acabar les converses amb vosaltres, encara que comprenem la vostra postura. Malgrat tot, ens toca governar i tenim la responsabilitat de treballar per la ciutat, encara que és evident que la situació és molt complexa”.

El regidor d’ERC, Josep Lluís Garcia, va refermar la voluntat de col·laboració encara que en aquesta ocasió no havia estat possible “trobar-nos en el camí”.

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va concloure el debat agraint l’esforç de tothom i va recalcar que les ordenances preveuen els ingressos però també on es destinen: “Les noves ordenances marquen tres dels reptes de la ciutat, que són augmentar el parc d’habitatge disponible, la transició ecològica cap a una ciutat més sostenible i saludable, i l’eix social, preveient bonificacions per reduir l’impacte econòmic sobre la ciutadania”. En relació a l’IBI, Erra va recordar que l’últim increment de l’impost va ser el 2016, encara que durant la crisi s’havia congelat: “Necessitàvem aquest increment, ho vam reflexionar molt, i això era una línia vermella en la negociació”. Finalment, i en la línia de la regidora Homs, l’alcaldessa de Vic va dirigir-se a Capgirem refermant el compromís amb la causa i el país, però “nosaltres no podem adquirir aquesta mateixa postura ja que els que ens toca és governar la ciutat”.

Record per a Joaquim Puntí

 

En l’inici del ple, el primer tinent d’alcalde, Josep Arimany, va recordar l’exregidor d’ERC a Vic Joaquim Puntí i Freixa, que va exercir el càrrec entre el 1987 i el 1991, i que va morir aquest passat diumenge a l’edat de 62 anys. Arimany va lloar Puntí, afirmant que “era un activista per la llengua i pel país, que assistia a tots els plens; un home que estimava Vic i el seu país, i, en definitiva, era una bona persona”.

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va agrair totes les mostres de suport rebudes.