L'alcaldessa Anna Erra fent l'ofrena de la rosa groga

M. Àngels Blasco reivindica el paper de la cultura en la conferència de la Diada Nacional a Vic

Trenta-cinc entitats, institucions i partits polítics participen a la tradicional ofrena floral a la placa de Bac de Roda

Avui dijous a la tarda s’han celebrat a Vic els actes oficials commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya, aquest any condicionats per la situació d’excepcionalitat provocada per la pandèmia. Per tercer any consecutiu, membres del consistori, partits polítics i institucions han fet l’ofrena de roses grogues a l’escultura commemorativa de Bac de Roda, a la rambla del Carme.

 

Tot seguit, i per ordre d’arribada, ha tingut lloc la tradicional ofrena floral als peus de la placa commemorativa de Francesc Macià, Bac de Roda, en la qual aquest any han participat trenta-cinc entitats, institucions i partits polítics –representats només per dos membres per evitar aglomeracions. Els actes que per raons de seguretat s’han suprimit són el Ball de l’àliga, els pilars dels Sagals d’Osona i la interpretació d’Els Segadors a càrrec dels grallers i timbalers de la ciutat a la plaça Major.

 

Un cop acabada l’ofrena floral, en una Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic amb aforament limitat a una quarantena de persones degut a les mesures sanitàries vigents, ha tingut lloc la conferència Un nou país, una nova oportunitat. La cultura com a fonament de plena llibertat, a càrrec de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. El paper de la cultura, segons la conferenciant, és cabdal en el desenvolupament dels pobles i nacions: “Es fa i es farà imprescindible pensar les polítiques culturals d’un nou país de forma transversal atès el seu caràcter multidisciplinar”, ha dit. La cultura a Catalunya és, segons ella, motor de l’economia i l’ocupació, com ho demostra, per exemple, que el sector cultural ocupa 168.700 persones o bé que el sector del llibre factura 1.140 milions d’euros.

 

Segons Blasco, la cultura no només pot afavorir el mediambient i contribuir a fer-lo més sostenible sinó que també pot propiciar un millor futur social. “La història ens ha ensenyat com els estats han utilitzat una i altra vegada la cultura per fer-ne una eina d’estat”, ha comentat abans d’afegir que “la llengua i la cultura són eixos vertebradors que enforteixen el sentit de pertinença a una comunitat i que donen sentit a la nostra vida  individual i social”. La directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha continuat la seva exposició destacant: “La cultura ens permet expressar emocions, denunciar el present, imaginar futurs col·lectius i individuals millors, alçar-se contra l’opressor, i aquests aspectes són perseguits pels estats no democràtics. El poder de la cultura ens fa ciutadans lliures, crítics amb el present i capaços de canviar el món. Atacant la cultura ataquen aquesta llibertat”.

 

Blasco s’ha referit també a la cultura com a potent agent per a la inclusió social dels col·lectius amb risc d’exclusió: “Una societat més culta i més cohesionada és també una societat més democràtica i més oberta”. Per demostrar la importància que té el teixit associatiu cultural català, la conferenciant ha donat algunes dades com ara  que arreu del país hi ha 4.226 entitats culturals que suposen unes 500.000 persones associades, 515 grups de diables, 500 colles sardanistes, 493 grups de teatre amateur, 717 corals, etc. “Allò que ens farà ser com som serà la cultura”, ha dit tot remarcant la importància de l’associacionisme català.

 

Blasco ha acabat la seva intervenció assegurant que “la revolució del s. XXI serà la cultural”: “Ha arribat el moment de decidir si volem mantenir la supeditació a un estat que no ens permet créixer o començar a dissenyar el nostre futur de forma més pròspera i igualitària basada en els valors universals de la cultura”. Finalment, Blasco ha recordat unes paraules del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig: “Que sigui aquesta mirada cultural i lingüística que el territori ha defensat en èpoques molt fosques de la nostra història recent la que ens faci de guia per obtenir una etapa d’autèntic renaixement. La necessitem més que mai”.

 

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha tancat l’acte agraint a la conferenciant que hagi fet un clam per la cultura, element clau en situacions com l’actual de pandèmia o en moments de repressió, “quan ens han volgut treure el nostre ser”. L’alcaldessa ha reconegut, dirigint-se al públic, que aquest any els actes de la Diada Nacional se celebren en un context de situació excepcional que ningú s’hauria imaginat fa un any. En aquest sentit ha agraït “la responsabilitat de tothom per superar la pandèmia”.

 

En clau política, Erra ha apel·lat a la necessitat de continuar rememorant les dates importants, ja que “amb la situació del país, no podem perdre la Diada”. “Aquest any potser no es veurà tanta gent al carrer, potser semblarà que està tot més adormit, però continuem lluitant per a aquest país i hi continuem essent”. Segons ella, les conseqüències de ser un país dependent ja les coneixem: “Tenim una contínua repressió, ens castiguen la llibertat d’expressió i la democràcia, però hem de poder viure en un país on la democràcia no sigui castigada”.

 

Per acabar Erra ha recordat que l’esperit de la Diada continua intacte entre les persones independentistes: “Aquest any no serem als carrers, però allò que va començar l’1 d’octubre ha de ser el far de la nostra llibertat”. L’acte s’ha acabat amb el Cant dels Segadors.