Medalla d'Or de la Ciutat pel Dr. Masnou, bisbe de Vic durant 28 anys
Divendres, dia 2 de març, la Sala de la Columna es va omplir per celebrar aquest acte solemne presidit per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol
Divendres passat, dia 2 de mar笠la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic va acollir l'acte de concessió de la Medalla d'Or de la ciutat i de nomenament de Fill Adoptiu al Dr. Ramon Masnou i Boixeda, a títol pòstum, al que va ser bisbe de Vic durant 28 anys del 1955 al 1983. L'acte va ser presidit per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, l'alcalde de Vic, Jacint Codina, el bisbe de Vic, Romà Casanova i la directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll.
La Sala de la Columna, plena a vessar, va acollir una nodrida representació de representants institucionals i també, bona part de la família més directe del que va ser bisbe de Vic. En el torn de les intervencions, Pujol va definir el Dr. Masnou com "un català de Vic i molt universal" i va repassar les diferents accions que havia dut a terme en favor del país i de la llengua catalana. L'alcalde de Vic, per la seva banda, va posar de relleu el compromís del Dr. Masnou "amb Catalunya i amb l'església".
Enguany es compleixen 100 anys del naixement del Dr. Masnou i per aquest motiu es celebraran diferents actes per recordar la seva persona en diferents llocs de Catalunya i s'editarà una Miscellània amb els escrits més destacats de la seva obra.
El Dr. Ramon Masnou i Boixeda va néixer el 1907 a Taradell i va morir a Vic l'any 2004. Estudià al Seminari Diocesà de Vic i després a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, en la qual es va doctorar en Teologia. Va ser ordenat capellà l'any 1931.
Durant la Guerra Civil va viure amagat, temps que va aprofitar per escriure llibres i traduir textos de la llengua alemanya a la catalana. Més tard, va exercir com a professor al Seminari vigatà de Teologia i Llengua Catalana i també al Collegi Sant Miquel dels Sants.
L'any 1955 va prendre possessió com a bisbe titular ordinari de la diòcesi de Vic. Persona inquieta i emprenedora va dedicar-se en cos i ànima a l'acció pastoral i social, i va mostrar el seu compromís nacional en un moment arriscat, fins i tot per un bisbe, amb la publicació de llibres.
Cap a finals dels anys 40 i durant la dècada dels 50, esmer禡grave; una especial dedicació al món obrer i va publicar algun article de denúncia a la revista clandestina Tu.
Els joves també van merèixer la seva atenció i, en aquest sentit, va destacar com a inspirador i avalador de l'entitat esportiva OAR Vic i també de la Llar Juvenil.
Després de la Guerra Civil va ser el primer professor que va tornar a donar classes de llengua catalana i també va publicar les pastorals en aquesta llengua.
Altres exemples del seu amor pel país són la seva contribució decisiva per l'aparició de les revistes Cavall Fort i Oriflama, atorgà cobertura al Certamen Literari de Cantonigròs i enfortí el moviment escolta català.
La Generalitat de Catalunya li va donar la Creu de Sant Jordi l'any de la seva jubilació, el 1983.
La Sala de la Columna, plena a vessar, va acollir una nodrida representació de representants institucionals i també, bona part de la família més directe del que va ser bisbe de Vic. En el torn de les intervencions, Pujol va definir el Dr. Masnou com "un català de Vic i molt universal" i va repassar les diferents accions que havia dut a terme en favor del país i de la llengua catalana. L'alcalde de Vic, per la seva banda, va posar de relleu el compromís del Dr. Masnou "amb Catalunya i amb l'església".
Enguany es compleixen 100 anys del naixement del Dr. Masnou i per aquest motiu es celebraran diferents actes per recordar la seva persona en diferents llocs de Catalunya i s'editarà una Miscellània amb els escrits més destacats de la seva obra.
El Dr. Ramon Masnou i Boixeda va néixer el 1907 a Taradell i va morir a Vic l'any 2004. Estudià al Seminari Diocesà de Vic i després a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, en la qual es va doctorar en Teologia. Va ser ordenat capellà l'any 1931.
Durant la Guerra Civil va viure amagat, temps que va aprofitar per escriure llibres i traduir textos de la llengua alemanya a la catalana. Més tard, va exercir com a professor al Seminari vigatà de Teologia i Llengua Catalana i també al Collegi Sant Miquel dels Sants.
L'any 1955 va prendre possessió com a bisbe titular ordinari de la diòcesi de Vic. Persona inquieta i emprenedora va dedicar-se en cos i ànima a l'acció pastoral i social, i va mostrar el seu compromís nacional en un moment arriscat, fins i tot per un bisbe, amb la publicació de llibres.
Cap a finals dels anys 40 i durant la dècada dels 50, esmer禡grave; una especial dedicació al món obrer i va publicar algun article de denúncia a la revista clandestina Tu.
Els joves també van merèixer la seva atenció i, en aquest sentit, va destacar com a inspirador i avalador de l'entitat esportiva OAR Vic i també de la Llar Juvenil.
Després de la Guerra Civil va ser el primer professor que va tornar a donar classes de llengua catalana i també va publicar les pastorals en aquesta llengua.
Altres exemples del seu amor pel país són la seva contribució decisiva per l'aparició de les revistes Cavall Fort i Oriflama, atorgà cobertura al Certamen Literari de Cantonigròs i enfortí el moviment escolta català.
La Generalitat de Catalunya li va donar la Creu de Sant Jordi l'any de la seva jubilació, el 1983.