Més de 200 persones participen a l’Assemblea del POUM
L’alcalde defineix la ciutat del futur com a “amable”, amb un creixement moderat que no superi els 55.000 habitants
Ahir a la tarda, més de 200 persones es van reunir a l’edifici de El Sucre per participar en l’Assemblea de la Ciutat sobre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal va explicar que l’Avanç del Pla que acaba d’aprovar el Ple Municipal precisa els trets de planejament del futur de la ciutat de Vic. Entre les principal característiques d’aquest Pla va destacar que es defineix Vic com “una ciutat amable”, una ciutat “capital territorial” amb el potencial que li dóna la universitat de Vic, una ciutat “ben dotada d’equipaments”, una ciutat “integrada a l’entorn” ja sigui rural o urbà i també una ciutat que “respecta els valors patrimonials” que li venen donats, bàsicament a partir del seu casc antic.L’Assemblea de la Ciutat era la culminació del procés de participació que s’ha desenvolupat en els mesos anteriors, ja sigui a través d’enquestes o de taules de debat, tot i que encara es pot participar a través de la web del POUM (www.vic.cat/poum) o adreçant-se a l’Oficina del POUM que hi ha al Palau Bojons. L’Avanç deixa constància de la voluntat del planejament de la ciutat però el Pla encara ha de seguir un llarg camí.Vila d’Abadal va donar a conèixer els grans trets que marca l’Avanç del Pla. Es dibuixa “una ciutat amable” on tots els que l’habiten s’hi trobin a gust, una ciutat a la mida de l’home. El creixement “ha de ser equilibrat i moderat” i el que demana la gent a través de la participació és que en els propers 10 o 15 anys “Vic no creixi més enllà dels 55.000 habitants”. L’alcalde va aclarir que “no serà senzill” perquè el que estava previst era molt superior.Un segon punt que va posar de relleu és que la ciutat “ha de tenir una bona dotació d’equipaments”, tot i que la majoria de persones aproven els que té Vic en aquests moments. Davant aquesta tradició que hi ha hagut sempre de tenir uns bons equipaments públics “hem de continuar-la i millorar-la”.L’alcalde va remarcar igualment que Vic serà capital del territori amb la rellevància que li dóna la universitat. “La universitat ha de ser el vertebrador territorial, la peça clau que ens dóna excel•lència, que ens defineix com a una ciutat del pensament”, va afegir Vila d’Abadal.La ciutat també ha d’estar en harmonia amb l’entorn, ja sigui rural o l’urbà. “Vic és tot el municipi, la seva part verda que ens dóna qualitat de vida, lleure i paisatge i l’entorn urbà”, va apuntar. L’alcalde també va posar de relleu el gir que s’ha de donar al casc antic. “Hi ha valors patrimonials que no estan prou reconeguts i els hem de respectar”. Vila d’Abadal va dir que “no volem un casc antic nou, hem de privar que s’aterri més i que es rehabiliti el que tenim”.En l’Assembla també hi van intervenir Josep Cullell assessor de l’alcalde per a planejament i territori i Sebastià Jornet, arquitecte de l’equip redactor del POUM. Jornet va manifestar que “Vic ha de ser la gran plaça de la plana i de la Catalunya interior”.Jornet va manifestar que en el Pla es creen uns grans connectors territorials associats als espais fluvials i a les noves infraestructures territorials, amb una gran ronda parc territorial, el que ell va catalogar com a “cinyell verd”. També està prevista la construcció d’un parc connectors que serien el parc dels Turons que va definir com “el Montjuïc vigatà” amb més de 200 Ha., els parcs fluvials del Gurri i del Meder i el parc de contacte amb el sòl rural, al sud i a ponent. Es contempla al mateix temps, la interconnexió de parcs i places mitjançant una xarxa de sendes verdes i d’itineraris verds. Pel que fa a la mobilitat, passa per modificar el model de ciutat radial per un model de xarxa jerarquitzada. Es defineixen un conjunt d’avingudes, en el sentit nord-sud i travesseres, en el sentit est-oest, que articulen l’accessibilitat territorial. L’Eix Transversal i l’Avinguda 11 de setembre (antiga N152) han de contribuir a millorar la connectivitat interna de la ciutat de Vic. Aquesta última via s’ha de convertir en un gran boulevard. Jornet va definir Vic “com una ciutat del places” un model característic, diferent al que tenen moltes altres ciutats que és el de “carrer major”. L’arquitecte va dir que les noves façanes de Vic seran “a ponent” i “la del Gurri”.En l’apartat dels equipaments, Jornet va dir que “Vic té equipaments de primera divisió” com poden ser el recinte firal El Sucre, la Universitat de Vic o el Museu Episcopal. Tot i això el POUM en contempla de nous com “el nou recinte firal, el complex cultural, l’ampliació de l’Hospital General de Vic o el nou campus tecnològic de la Universitat de Vic”.Pel que fa a les edificacions, hi ha un gran consens en que no han de ser de gran alçada (planta baixa i tres o quatre plantes) i que ha de comportar un creixement continuat que contempli pisos però amb una gran presència de comerç de proximitat en les plantes baixes dels edificis. El Pla aposta per la rehabilitació i transformació interior de la ciutat consolidada ja que un 60% de les actuacions previstes formen part del sòl urbà consolidat, mentre el que el 40% es destina a l’extensió del creixement.