Montserrat Freixer: “una gran dama de l’altruisme”

 La Sala Ramon Montanyà de L’Atlàntida de Vic va acollir el passat divendres, dia 20 de setembre, un acte emotiu i de “justícia social”. Es tractava del lliurament de la màxima distinció de l’Ajuntament de Vic, la Medalla de la Ciutat, a Montserrat Freixer, una vigatana que “sempre treballa per als altres sense demanar res a canvi”, van coincidir totes les persones que van intervenir durant l’homenatge. Freixer és presidenta d’Osona Contra el Càncer. L’acte va començar amb el ball del Gegantó, ideat per Pilarín, i que passeja per Hospitals de Catalunya on hi ha infants malalts de càncer.

Una vegada rebuda la medalla de la mà de l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, Freixer va remarcar que aquesta distinció és extensiva als més de 2.500 voluntaris que treballen a Osona Contra el Càncer. D’altra banda, l’homenatjada va afirmar que “la comarca d’Osona sempre ha estat molt solidària amb la causa” i ha comptat amb la col·laboració de moltes entitats, centres sanitaris, administracions, Universitat de Vic, entre altres. Durant el seu discurs d’agraïment, va destacar que “cal continuar treballant i, ara, davant d’un projecte molt ambiciós com és la nova Unitat d’Oncologia i Quimioteràpia de l’Hospital General de Vic, valorat en 1M € i que des d’Osona Contra el Càncer s’han compromès a aportar-ne un 70%; i sap que amb l’esforç de tots ho aconseguirem”, va acabar.

L’acte carregat d’emotivitat va comptar amb la presència de diferents personalitats que al llarg de la vida de Freixer hi han tingut un paper destacat. Aquest és el cas de la ninotaire, Pilarín Bayés, que tot i no poder ser present a l’acte, va voler mostrar-li la seva estima amb la lectura per part de la seva filla, Maria Sala, d’un escrit. “Ella ha fet, amb una gran naturalitat, una màgia especial”, va començar. Bayés va elevar l’habilitat de Freixer de “trenar ferms llaços d’autèntica amistat amb gent de les altes esferes polítiques i culturals, però també amb els ciutadans i ciutadanes més particulars i potser desfavorits”. Així, Pilarín, va fer l’analogia a través dels seus particulars dibuixos amb la “dama de ferro” com Margaret Tatcher; la precisió d’una estilista de tennis com “Navratilova”; la germanor universal de “Josephine Baker”; la persistència de “Carulla, Feliu, Velasco o Fitz-James Stuart”; la dedicació del bé de “Teresa de Calcuta”; i finalment, una “gran dama de l’altruisme”.

Una altra de les persones que van intervenir a l’acte va ser Miquel Vilardell, president del Club Tennis Vic. Freixer sempre ha estat vinculada a l’esport i en concret al Tennis. Vilardell va remarcar que era una gran esportista i que sempre “has acompanyat el joc amb unfair play elegant i contagiós”. Vilardell també va descriure algunes de les seves fites esportives com el “Premi a la Constància”, “Premi a l’amistat i esportivitat” o assolir el “IV Trofeu Mercat del Ram”. El president del Tennis Vic va concloure la seva intervenció destacant algunes de les grans qualitats de Freixer: “ets una gran dama humanista; saps escoltar; ets solidària; et costa donar un no de resposta; tens gran capacitat de lideratge; molt positiva; dinamitzadora...”.

Josep Campà, com a representant del Rotary Club Vic-Osona, també va dirigir unes paraules a l’homenatjada. Campà va recordar “la seva persuasió i el seu convenciment per demanar-nos la col·laboració per comprar un nou mamògraf per a l’Hospital General de Vic i que tos els socis vam acceptar”. Va ser entre el 1995 i 1996 quan es va començar una campanya que va aconseguir recaptar més de 46.000.000 de pessetes.

Des de la vessant mèdica el Dr. Eduard Batiste-Alentorn va fer la seva ponència. “Reconec que en arribar a la ciutat de Vic, a la dècada dels 80, vaig quedar fascinat per la feina d’un grup de dones que tenien un fort interès en la millora dels mitjans per poder optimitzar l’atenció de les persones afectades de càncer de la comarca d’Osona”. La gran tasca de totes elles va donar com a resultat aconseguir el primer mamògraf per l’HGV que va permetre reduir de sis setmanes a sis dies el resultat del diagnòstic definitiu, i, a la vegada evitar el desplaçament a Barcelona.  Aletorn que ocupa actualment el càrrec de vicepresident a l’associació d’Osona Contra el Càncer, va descriure que aquests darrers 30 anys l’associació ha transcorregut moments difícils i complicats “hi ha calgut un motor sòlid i una mà segura el timó per aconseguir les fites a les quals hem arribat”, va expressar. El doctor va recordar a tots els assistents la coneguda “Marató contra el Càncer” a Osona , l’any 1995 que va assolir 280.000 €, i entre tots els responsables va destacar el gran paper de Montserrat Freixer per fer-ho possible. Finalment, Alentorn va acabar, amb una certa emoció, afirmant la capacitat de Freixer per fer possible tots els objectius marcats i la seva capacitat de “compaginar l’activitat de voluntariat amb l’esport i la devoció per la seva família”.

Finalment, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal durant el seu discurs va expressar la gran vinculació que manté amb Freixer i la seva família i va posar de manifest que “la ciutat de Vic està orgullosa de tenir persones com tu”; i “en aquests moments de crisi de valors ens calen persones com Montserrat Freixer: treballadora, tenaç i decidida”. “Per a Vic ets un model i per aquest motiu, el ple municipal, va aprovar per unanimitat donar-te aquest reconeixement que tant i tant et mereixes, i de justícia social”, va concloure Vila d’Abadal.

Darreres medalles d’or de la ciutat de Vic

• 5 de maig de 2006. A Miquel Martí i Pol, escriptor i poeta. A títol pòstum.
• 2 de març de 2007. Al Dr. Ramon Masnou, bisbe de Vic. A títol pòstum.
• 3 d’octubre de 2008. A Ramon Montanyà, primer alcalde de Vic de la democràcia. A títol pòstum.
• 20 de març de 2009. A Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.
• 19 de març de 2010. A Josep M. Guix, bisbe de Vic. A títol pòstum
• 8 d’abril de 2011. A Pilarín Bayés, ninotaire.
• 20 de setembre de 2013. Montserrat Freixer, presidenta d’Osona Contra el Càncer