Osona consolida el lideratge amb un creixement del PIB del 5,3% que no es trasllada en l’àmbit social ni laboral

Osona continua creixent al 2016 i consolida la recuperació del període 2013-2016. Les dades del Valor Afegit Brut (VAB) se situen només un 0,7% per sota de les del 2007. D’aquesta manera, pràcticament se supera la caiguda experimentada durant la crisi econòmica 2008-2013. Un altre indicador que mostra aquesta millora és el repunt en la creació de llocs de treball. L’afiliació a la Seguretat Social actualment supera en un 0,6% la registrada l’any 2007. La taxa d’atur corresponent gener del 2018 és del 10,19% i continua la seva tendència a la baixa, per sota de la mitjana catalana (11.92%). Les empreses del sector agroindustrial són les que han generat més ocupació i creixen agrupacions sectorials com l’hostaleria, les TIC o la química i la salut, entre altres. El sector del metall, amb un pes específic important i que va patir la crisi de manera notable, mostra una tendència positiva. El comerç ha reduït el nombre d’empreses però ha registrat un increment del nombre d’assalariats. A banda, la comarca manté una estructura productiva amb un alt percentatge d’autònoms (24,7%), encara que es moderen respecte les dades de l’informe anterior.

 
Amb tot, la millora econòmica que es plasma al 4t Informe de Competitivitat que presenta Creacció no té una correlació en l’àmbit social i l’informe constata que els anys de crisi deixen una societat més vulnerable. Els Serveis Socials van atendre 20.906 persones durant el 2016, un 9% més que l’any 2015, que representa el 13,4% de la població de la comarca. A més a més, els beneficiaris del PIRMI (renda mínima d’inserció) van pujar un 6,2%. El salari mitjà és lleugerament inferior a la mitjana catalana però hi ha menys desigualtat respecte al conjunt de Catalunya degut a la poca presència de rendes elevades (a partir de 30.000 euros anuals). Tot i així, la meitat dels declarants tenen una renda inferior a 18.030 euros anuals i el 3,11% amb més renda concentra el 12, 73% dels ingressos. Els municipis amb rendes més elevades són Gurb, Sant Julià de Vilatorta, El Brull i Tavèrnoles i les zones amb la renda mitjana més baixa coincideixen amb un major índex d’envelliment. Són Santa Maria de Besora, Sant Agustí de Lluçanès, Rupit i Pruit i Oristà.

El 4t Informe de Competitivitat fa aflorar quatre perfils molt clars de població vulnerable. D’una banda, les famílies amb baixos ingressos i que tenen a càrrec fills menors de 16 anys. En segon lloc, les persones de més de 65 anys, especialment amb pensions baixes i que viuen soles. El tercer perfil és el dels aturats crònics, que solen ser dones de totes les franges d’edat i molt especialment a partir de 45 anys i també homes de més de 45 anys. El quart col·lectiu és el dels joves, amb contractes temporals de curta durada i poca estabilitat laboral.

Les dades s’han presentat aquest dilluns a la seu de Creacció

Les dades que aporta el quart Informe de Competitivitat d’Osona les ha recopilat i analitzat l’Observatori Socioeconòmic, en el marc de Creacció. La roda de premsa s’ha fet aquest dilluns a la Casa Convalescència i l’ha encetat el president de Creacció, el Dr. Josep Arimany, qui ha remarcat que l’Observatori “es consolida clarament i continua amb la tasca de facilitar dades sobre les quals es basarà la presa de decisions de l’administració i de les empreses”. A l’acte davant dels mitjans de comunicació també hi han intervingut el conseller delegat de Creacció, Joan Turró; el vicepresident del Consell Comarcal, Josep Maria Freixanet; l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, i la responsable de l’Observatori Socioeconòmic, Sandra Álamo.

Novetats incorporades a l’informe

Aquesta quarta edició de l’Informe de Competitivitat ha incorporat informació sobre la situació dels Serveis d’emprenedoria d’Osona, sobre l’estat de la xarxa de transport, la logística i les infraestructures i el nombre de visites als diferents indrets d’interès turístic i l’evolució dels ingressos derivats de la taxa turística. L’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, ha remarcat que el proper dijous 22 de febrer s’estrena una sessió de treball oberta per tal de “socialitzar aquest coneixement”. Es titula Imaginem el futur i es farà a la seu de Creacció, a Casa Convalescència, de les 17:30 a les 19:30.

Reptes estratègics de futur

A partir de la diagnosi que es desprèn de l’informe, s’han definit uns reptes de futur que es corresponen amb quatre dimensions o àmbits. En el terreny social, es planteja que la millora en els resultats econòmics de les empreses tingui una correlació en la qualitat de vida de les persones. En l’àmbit de teixit productiu, el repte és que s’impulsi una transformació enfocada a la innovació i al coneixement i s’incrementi la ocupació de qualitat. En la dimensió formativa, el repte és aconseguir millorar l’encaix entre l’oferta educativa i les demandes del mercat laboral. Finalment, en l’àmbit territorial el repte és generar dinàmiques de cooperació entre els diferents agents del territori perquè acabin revertint en una millora de la connectivitat, la mobilitat, l’explotació de polígons industrials i la sostenibilitat. En el marc del Consell General de Creacció, el passat 1 de febrer es va fer una sessió de treball d’on van sorgir les diverses propostes de cada àmbit. El vicepresident del Consell Comarcal d’Osona, Josep Maria Freixanet, ha conclòs que “sobretot cal que les millores econòmiques trobin una correlació en l’àmbit social”. El conseller delegat de Creacció, Joan Turró, per la seva banda, ha afirmat que “hi ha senyals claríssimes de recuperació econòmica” però que no s’ha de caure en l’autocomplaença, sinó estar atent a situacions com ara “les dificultats que ja estan tenint les empreses per atreure el talent que necessiten”.