S’inaugura l’Espai Pare Lluís a Vic
Situat al costat del Molí del Blanqueig, prop de l’Horta d’en Canellas, recorda la tasca que el franciscà va realitzar per fomentar la convivència i la cohesió social
La ciutat de Vic ja disposa, des d’ahir, d’un espai en reconeixement a la tasca del Pare Lluís Rocaspana, rector de la parròquia del Remei durant 27 anys, i que va morir el febrer d’aquest any. Aquest espai, situat al costat del Molí del Blanqueig, compta també amb un monòlit que recorda la presència de la comunitat franciscana a Vic.
L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va elogiar “la tasca realitzada pel pare franciscà a la ciutat per afavorir la convivència i la cohesió social”. L’alcaldessa va utilitzar una cita de Sant Francesc per definir l’esperit del Pare Lluís: “És en el donar, que rebem”.
La iniciativa de donar nom a un espai de la ciutat al Pare Lluís Rocaspana va sorgir de la ciutadania, i en concret dels exregidors Xavier Cervera i Joan López. Cervera va posar en relleu també la cohesió social que va impulsar el Pare Lluís, “en una primera etapa amb persones vingudes d’altres pobles d’Espanya i, posteriorment, amb persones vingudes d’altres països, independentment de la seva religió.”
En aquest sentit, el pastor del Centro Cristiano de la Adoración —església pentecostal—, Steven Otasowie, va descriure la figura del Pare Lluís “com una benedicció per a totes les comunitats religioses”.
Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Veïns del Remei, Carme Vilaregut, va afegir que “el barri del Remei va esdevenir casa seva”, i que els llaços creats amb la vida del barri van fer que “tots els veïns se sentissin amics del Pare Lluís”.
El Pare Josep Gendrau, en representació de la comunitat franciscana, va agrair l’acollida i l’homenatge que els va fer la ciutat de Vic. “Esperem que sempre tinguem persones com el Pare Lluís, que treballin per la bona convivència”.
El Pare Màxim, de la comunitat franciscana de Sabadell, va voler agrair al Pare Lluís que li fes de mentor quan ell va arribar a Sabadell, i qui li va contagiar “l’alegria i la inquietud tant per saber com per ensenyar”.
Finalment, la neboda del Pare Lluís va reiterar “l’agraïment de tota la família per l’acolliment tingut”, en una ciutat que “ell portava al cor”.