Un espectacle cultural acomiadarà les obres de Sert de la Capella Fonda de la Pietat aquest diumenge

Algunes de les pintures es reubicaran a la Catedral de Vic, mentre que l’espai de la Capella Fonda es començarà a preparar per acollir part del projecte cultural i turístic de l’Illa de la Pietat

M. Carme Bover i Susagna Roura.
M. Carme Bover i Susagna Roura

El diumenge 11 de novembre serà el darrer dia en què la ciutadania podrà veure els quadres de Sert a la Capella Fonda de la Pietat. Després d’estar exposats durant vint anys a l’interior de la Capella Fonda, gran part de les obres pictòriques de Josep M. Sert –propietat del MNAC i cedides a l’Ajuntament- es reubicaran a la Catedral, “un espai més adequat i que els hi donarà major visibilitat”, segons la regidora de Cultura, Susagna Roura

 

Per aquest motiu, Roura ha explicat que s’han preparat sis sessions úniques d’un acte cultural sorpresa produït expressament per l’ocasió perquè es puguin veure les pintures de Sert abans de ser traslladades i instal·lades a la Catedral. “Sert donava molta importància al moviment del cos per elaborar el seus murals, i per aquesta raó estudiants i professionals de la dansa de la ciutat de Vic participaran a l’acte de comiat de les obres de Sert”, ha afegit la regidora de Cultura.

 

L’entrada per aquest espectacle és gratuïta, però caldrà fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme per les limitacions d’aforament. Durant la visita, el públic farà un recorregut per la nau central de la Pietat i podrà accedir al campanar. A més s’explicaran les idees bàsiques de l’Illa de la Pietat, el nou projecte cultural i turístic de Vic que engloba 2.000 anys d’història de la ciutat.

 
 

L’Illa de la Pietat: 2.000 anys d’història

 

Les obres de Sert marxen de la Capella Fonda perquè està previst que en dos mesos comenci un període d’adequació d’aquest espai per una nova funcionalitat. “La ciutat comença a gestar un nou projecte cultural i turístic anomenat Illa de la Pietat”, ha exposat la regidora de Turisme, M. Carme Bover.

 

Bover ha detallat que les obres de modificació dels espais de la Pietat seran possibles gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya des de l’àrea de Turisme de 350.000 euros i de la Diputació de Barcelona, provinent de l’àrea de Desenvolupament Econòmic Local, de 100.000 euros. també ha indicat que l’Ajuntament hi aporta 350.000 euros a tres anys tot i que “s’està buscant una subvenció Europea FEDER per tal de cobrir aquesta despesa”.

 

L’Illa de la Pietat englobarà 2.000 anys d’història a través del Temple Romà, les restes del Castell dels Montcada, l’Església Barroca de la Pietat, la Capella dels Sants Màrtirs (els antics patrons de Vic: Llucià i Marcià), la Capella Fonda, i el punt més alt, el Campanar (far i mirador de l’Illa).

 

Tots aquests espais s’obriran a la ciutadania gràcies a un conveni a 30 anys amb la Parròquia de la Pietat, l’Ajuntament de Vic i les altres institucions per ajudar a descobrir la història de Vic fent un recorregut a través del fil conductor de l’art des del segle I fins al XXI.

 

Així, amb aquest nou projecte s’obrirà el campanar de la Pietat al públic, la nau central seguirà sent un espai que aglutinarà activitat cultural –exposicions i concerts- amb una programació més regular, el Temple Romà seguirà sent el punt zero on comença la formació de la ciutat de Vic, i la capella Fonda es convertirà en un mapping que explicarà el passat i el present de Vic que ha crescut amb una diversitat de capes d’art molt interessants per conèixer i per ordenar.

 

Està previst que el dia 26 d’octubre de 2019, dia dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, aquest espai quedi inaugurat. Podeu veure’n un avanç en aquest vídeo.

 
 

Josep Maria Sert: una figura global vinculada a la ciutat de Vic

 

L’obra de Josep M. Sert està repartida per tot el món, i en destaquen el Palau de la Societat de Nacions a Ginebra i el Rockefeller Center a Nova York. Cal especificar però que una gran part de la seva obra es troba a la ciutat de Vic. El 1900, l’artista s’instal·la a París i entra a formar part del cercle social més culte de la primera meitat del segle XX, entrant en contacte amb la jet set del moment amb altres pintors, músics, escriptors, entre molts d’altres. Fou considerat el millor pintor muralista del període d’entre guerres.