Un major pes de la comunitat i uns serveis socials propers i descentralitzats, clau per reforçar l’autonomia de les persones

El segon Congrés de l’Acció Social a Catalunya, inclusió.cat es clou aquest migdia a la UVic després de dos dies de reflexió sobre el present i el futur dels serveis socials. El congrés organitzat per la Càtedra de Serveis Socials de la UVic-UCC i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha reunit 330 persones. Chakir el Homrani, en la inauguració del Congrés: “Hem d’atendre més gent, abans i millor, preventivament i en el seu entorn”

Jordi Collet, Chakir el Homrani i Núria Homs.
Jordi Collet, Chakir el Homrani i Núria Homs

Aquest migdia ha acabat a la UVic la segona edició del Congrés de l’Acció Social a Catalunya, Inclusió.cat que durant dos dies ha reunit 330 professionals del sector per reflexionar sobre el present i el futur dels Serveis Socials a Catalunya. A través de ponències, taules rodones i diverses sessions paral·leles s’ha posat de manifest que un paper més rellevant de la comunitat i uns serveis socials descentralitzats i propers són fonamentals per reforçar l’autonomia de les persones usuàries del sistema. Organitzat per la Càtedra de Serveis Socials de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, en aquesta edició Inclusió.cat tenia com a repte abordar la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a l’entorn domiciliari.

 

En aquesta direcció ha girat una de les principals taules rodones del congrés, aquest dijous al matí, en què s’han presentat dos models europeus de promoció de l’autonomia personal: el d’Holanda, de la mà de Marcel van Druenen, cap de programes de Divosa, l’oficina de la seguretat social d’aquest país, i el de Dinamarca, amb Gráinne C. Stevenson, consultora especialitzada a la Junta Nacional de Serveis Socials. “Malgrat el context demogràfic és diferent i els seus sistemes són més madurs que el nostre, les seves experiències posen en evidència que els models municipalistes descentralitzats i el major pes dels serves socials comunitaris són el camí”, afirma Marina Geli, presidenta del comitè científic i coordinadora estratègica del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS).

 

En aquest sentit, al congrés s’ha parlat de la necessitat de desenvolupar nous models organitzatius centrats en les persones, que prioritzin el suport a domicili i a la comunitat de forma integrada, de com les entitats i institucions proveïdores de serveis han d’adaptar-se a aquest nou context i de com les administracions públiques han d’esdevenir aliades en aquest procés de reestructuració. Al llarg de les sessions també s’ha debatut sobre com la innovació en serveis socials ha d’encaixar i pot ajudar en aquest context i sobre com es poden enfortir els models de proximitat. Segons Marina Geli, les mancomunitats i els consells comarcals “permeten treballar per l’autonomia de la persona des de la proximitat i en comunitat, però sense necessitat de desmuntar ajuntaments” mentre les xarxes de barri i informals també han de tornar a guanyar pes.

 
 

Chakir el Homrani inaugura el Congrés

 

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va inaugurar el congrés ahir dimecres al matí. En el seu discurs va ressaltar la importància de fòrums de reflexió com aquest i va reivindicar el paper del coneixement científic “com a element determinant en la presa de decisions” en l’àmbit dels serveis socials, perquè “no hi ha ciència social sense mirada crítica i profunda, sense reflexió i debat, sense preguntar-nos sobre la reproducció de les desigualtats”. Per a El Homrani, l’objectiu del sistema de Serveis Socials català actual és ambiciós i passa per “incrementar la cobertura dels serveis socials amb una visió preventiva per davant de la pal·liativa i oferir una atenció de proximitat que permeti l’autonomia personal, no tant una resposta institucionalitzadora ni cronificadora” El conseller va resumir la idea en una frase: “Atendre més gent, abans i millor, preventivament i en el seu entorn”. En aquest sentit, el conseller va anunciar que el Departament està ultimant un document de bases del futur Pla Estratègic de Serveis Socials.

 

En la taula inaugural també va intervenir el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet, que va donar la benvinguda als assistents i va recordar que “els àmbits social i de la salut són per a la nostra universitat un eix fonamental i fundacional”. La regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs, va apostar per uns serveis socials que “sàpiguen compaginar les necessitats organitzatives de les institucions i les necessitats personals, amb una mirada individualitzada que tingui en compte els valors i les preferències de les persones”, i va afirmar que aquest és el camí que segueixen Vic i Osona.

 

La cloenda del congrés, aquest dijous al migdia, ha anat a càrrec del rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, i del secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesies.

 

Anàlisi d’experiències i bones pràctiques

 

Al llarg del congrés s’han presentat 110 comunicacions i pòsters, que s’han centrat en l’anàlisi d’experiències i bones pràctiques contrastades, estudis, recerques i projectes avaluats a l’entorn de quatre eixos de contingut: la prevenció i l’atenció en l’entorn domiciliari i comunitari; els models organitzatius i les plataformes de serveis de les diferents institucions i entitats que treballen en el sistema català de serveis socials; l’atenció primària i social sanitària, que ha d’avançar cap a l’atenció integrada, i les solucions tecnològiques (digitals, arquitectòniques, de producte, de maquinària...) que poden ser útils en la promoció de l’autonomia de les persones.

 

El congrés Inclusió.cat, que és biennal, s’erigeix com un referent i un punt de trobada de tots els actors que configuren el Sistema Català de Serveis Socials, així com un espai de generació i divulgació de coneixement científic. En aquesta edició hi han participat més de 300 persones, entre professionals dels serveis socials, entitats del tercer sector, responsables polítics, personal investigador, acadèmics i experts en aquest àmbit, així com estudiants de grau, postgrau i doctorands de les disciplines vinculades als serveis socials.