Vic cedeix a títol onerós un local a la Generalitat per ubicar-hi la sala de vistes dels jutjats penals

L’any vinent s’invertiran 362.000 euros al local situat a la ronda Camprodon per recuperar els judicis penals a la capital d’Osona

Ple telemàtic de Vic d'ahir.
Ple telemàtic de Vic d'ahir

 

El ple d’ahir va aprovar per unanimitat la constitució del dret de superfície per a un període de vint anys a títol onerós a favor de la Generalitat de Catalunya sobre la finca municipal situada a la ronda Francesc Camprodon, 10. El dret de superfície consistirà en un cànon de 5.000 euros (iva inclòs) per trimestre que cobrarà l’Ajuntament de Vic. La regidora portaveu de JxCat, Susagna Roura, va recordar que a Vic es van deixar de fer judicis penals i per solucionar-ho es van fer modificacions als actuals jutjats però no va ser suficient. Roura va remarcar que per a aquest tipus de judicis, la gent de la comarca, lletrats i advocats s’han de desplaçar fins a Manresa i per això, tot i no ser competència municipal, des de l’Ajuntament s’ha buscat un local per als jutjats penals a la ronda Camprodon i s’hi faran obres de condicionament com ja està previst al pressupost municipal de l’any vinent -362.000 euros-.

 

El ple va començar, però, amb la lectura conjunta per part de les regidores Núria Vergés (JxCat i regidora d’Igualtat), Sandra Quilez (ERC), Susanna Vives (Capgirem Vic) i Carme Tena (PSC), d’un manifest en contra de les violències masclistes. Amb aquest manifest es va voler fer palès el rebuig de tots els grups amb representació al consistori a tot tipus de violències vers les dones, especialment agreujades durant el confinament, i expressades per noves vies com són les xarxes socials.

 

El primer dictamen de l’ordre del dia, aprovat per 20 vots a favor (JxCat, ERC i Capgirem Vic) i el vot en contra del PSC, va ser donar el nom de plaça 1 d’Octubre a l’espai públic que rodeja l’edifici del Sucre. En aquest punt, la regidora portaveu de Junts per Catalunya, Susagna Roura, va recordar que “per voluntat popular i municipal” ja es va acordar designar així aquell espai però que a partir d’ara serà oficial i tots els ens i organismes ubicats al Sucre hauran de prendre per adreça oficial el nom de plaça d’1 d’Octubre.

 

El regidor de Capgirem Vic Roger Cumeras va argumentar el vot a favor del seu grup dient que: “l’1 d’Octubre és el major acte de desobediència del nostre país”. “Creiem que hi ha espais més adients”, va dir Cumeras abans d’afegir: “Demanàvem que no fos un acte simbòlic com ara fa un any. Un any més tard, torna a passar pel ple i ara tindrà efectes reals, legals i hauran de canviar la seva adreça diversos organismes i institucions”. Aquest regidor va manifestar la seva sorpresa pel fet que l’equip govern hagi esperat més d’un any per tornar-ho a portar al plenari i va veure-hi finalitats electoralistes.

 

La regidora socialista Carme Tena va dir que el seu vot seria contrari ja que l’1 d’Octubre del 2017 es va fer ”un referèndum il·legal”. Segons ella, “el nomenclàtor de la ciutat hauria d’unir, no de dividir, i com Capgirem pensem que sembla més aviat un acte electoralista”.

 

Un altre punt del ple que es va aprovar, amb 17 vots a favor (JxCat, ERC i PSC) i l’abstenció dels quatre regidors de Capgirem Vic, va ser la nova Carta de Ciutats Educadores. La regidora d’Educació, Elisabet Franquesa, en va llegir una síntesi tot recordant que el 30 de novembre es va celebrar el 30è aniversari de la Carta i el Dia Internacional de la Ciutat Educadora. “Ser ciutat educadora significa situar els persones al centre de la política, formar ciutadans i ciutadanes compromesos, però també comptar amb líders polítics disposats a escoltar”, va dir la regidora abans d’afegir-hi: “Les ciutats educadores aposten per la igualtat d’oportunitats, la convivència entre cultures, el diàleg entre generacions...”. Franquesa va recordar que Vic es va adherir a la iniciativa el 1997 “i des de llavors ha treballat per fer de l’educació una oportunitat a l’abast de totes les persones”.

 

En nom d’ERC, el regidor Roger Mas va defensar el seu vot favorable dient: “És motiu d’orgull que la nostra ciutat s’hagi concentrat tant en l’educació. Ens ha agradat constatar que l’educació implica totes les institucions i va més enllà de les escoles”. Amb tot, va fer un repàs a alguns dels principis de la Carta, com ara situar les persones al centre de l’acció política i treballar per la participació ciutadana. En aquest punt va posar d’exemple la plaça de la Noguera: “Si volem una ciutat cohesionada calen moltes més places de la Noguera”. Mas també va esmentar el parc M. Àngels Anglada i la disponibilitat d’aparcament recordant que “com a ciutat educadora hauríem de vetllar pel bé comú i no vetllar per interessos econòmics”. El regidor va esmentar la manca d’un pla d’accessibilitat a la ciutat, la creació d’un Consell Municipal d’Educació o una elevada segregació, motius pels quals “queda molta feina per fer”.

 

El regidor Pere Freixa va dir que Capgirem Vic s’abstindria perquè “ens dóna la sensació que es tracta més de semblar que de fer” i també va referir-se a un alt grau de segregació per barris, a les dificultats d’empadronament que tenen les persones nouvingudes i al fet que “a Vic, els índexs de desigualtats són més elevats que mai”.

 

 

S’avança el condicionament de les adoberies

 

Al plenari es va aprovar definitivament i de manera unànime el projecte de rehabilitació i conservació de les cobertes de la planta semisoterrada de les adoberies 2 i 4 de Vic. “És començar a invertir en les adoberies”, va explicar la regidora d’Urbanisme Fabiana Palmero, que va qualificar-ho com “un projecte de tots nosaltres”. Amb aquest tràmit, s’ha aprovat la rehabilitació de la teulada del subterrani, obra per a la qual es compta amb una subvenció. “Esperem que això generi un efecte de seguiment cap a la resta d’adoberies fins a Can Macara”, va afegir Palmero.

 

La regidora d’ERC Maria Balasch va dir que des del seu grup estaven “contentíssims de votar a favor d’aquest punt” i va recordar que el 2015 ja es va presentar una moció perquè el projecte tirés endavant. Balasch va demanar fer una reunió de seguiment per conèixer més en detall el projecte hi ha al darrera, “un projecte que ens interessa moltíssim perquè fa molts anys que hi anem al darrera”. Palmero va respondre-li que de moment no implica cap ús, ja que es tracta de la rehabilitació de les cobertes, però va anunciar que després de les festes de Nadal els grups seran convocats a una reunió i s’exposarà a la ciutat perquè es pugui opinar en un procés participatiu.

 

 

Subvencions i caseta de fusta al Terrat d’en Cols

 

 

Per unanimitat també es va aprovar inicialment l’ordenança general de subvencions, que no s’havia actualitzat des del 2003, de manera que “ara s’hi podran acollir entitats col·laboradores o sense personalitat jurídica” i això fa augmentar les entitats que s’hi poden acollir, va explicar la regidora d’Economia Núria Homs. L’objectiu també és regular bé els procediments perquè la gestió de les subvencions sigui més  fàcil.

 

Un altre punt que va tenir el suport de tots els grups del consistori va ser l’aprovació de l’inici d’expedient de contractació de la concessió del servei de dinamització cultural i explotació de bar en una caseta de fusta ubicada a l’espai “Terrat d’en Cols”, un projecte que ve del mandat anterior. “Estem contents perquè aquest servei pensem que ajudarà a dinamitzar la zona i a treure profit d’aquest espai”, va dir la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero. La regidora de Capgirem Vic, Carla Dinarès també va celebrar que després de 5 anys “de múltiples reunions” es pugui retornar el Terrat d’en Cols al barri de la Calla.

 

El dictàmen número 17 del ple era la dissolució i liquidació de la societat municipal Minsvic. En aquest punt, el regidor d’ERC Josep-Lluís García va comentar: “Estem en procés de liquidació de les empreses mixtes, aquest és un primer pas per la seva dissolució”. El regidor també va manifestar “una certa incomoditat” pel ritme del procés. “Entem que la qüestió no és senzilla però em sembla que el 2022 tot això hauria de cloure i és molt a prop”, va exposar. El punt es va aprovar per unanimitat.

 

Entre els últims dictàmens aprovats, amb 17 vots a favor (JxCat, ERC i PSC) i 4 abstencions de Capgirem Vic, hi va haver el de disposar la permuta de terrenys de la carretera de la Guixa, sector Can Garrofa, amb la societat Promocions Immobiliàries Flamingo S.A. La regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero, va recordar que “és un expedient que ve de fa 2 anys llargs”, quan es va construir el camí per a vianants i bicis que uneix Vic amb Sentfores-la Guixa.

 

 

Moció a favor del poble saharauí

Al ple d’ahir es van debatre quatre mocions. La primera d’elles, presentada conjuntament per tots els grups municipals i aprovada per unanimitat, de suport al poble sahrauí davant l’escalada militar al Sàhara Occidental. El text insta el Regne del Marroc a complir els acords internacionals i el Pla d’arranjament, fa una crida a la comunitat internacional i a les Nacions Unides a assumir la seva missió de pau en aquest territori, i demana a totes les administracions que promoguin de manera activa la inclusió d’un mecanisme d’observació i protecció dels drets humans de la població sahrauí per part de la MINURSO.

El regidor de Cooperació, Josep-Ramon Soldevila va agrair el consens de totes les forces amb representació al consistori per presentar conjuntament una moció que “tracta essencialment dels drets humans de les persones”.

 

En nom d’ERC, la regidora Sandra Quilez va dir que “l’ONU ha estat incapaç d’organitzar un referèndum d’autodeterminació” i va destacar que “la comunitat internacional ha de prendre consciència de la gravetat de l’assumpte”.

 

Des de Capgirem Vic, el regidor Roger Cumeras va apuntar que “l’Estat espanyol té una gran responsabilitat respecte la població sahrauí”, el qual des del 1991, “ha estat exemple de lluita no violenta”. Cumeras va advertir: “Cal que les Nacions Unides actuïn en conseqüència sinó l’escalada militar pot anar a més”.

 

La regidora Carme Tena va anunciar que “el PSC dóna suport al poble sahrauí com no podia ser d’una altra manera, però comparar Catalunya amb el Sàhara ho trobo més que agosarat; em sap greu el que he escoltat”.

 

Moció sobre la mediació administrativa

La segona moció, presentada pel grup municipal d’ERC i rebutjada per 11 vots en contra (JxCat) i 10 a favor (ERC, Capgirem Vic i PSC), va ser per a la implementació de la mediació com a sistema alternatiu de resolució de conflictes entre el ciutadà i l’administració pública. Els acords que es proposen són la creació d’una comissió que inclogui el Síndic de Greuges i els mediadors i mediadores de l’Ajuntament per tal que durant el 2021 valori la millor manera d’implementar la mediació administrativa a la ciutat. També s’insta a crear, per a l’any 2022, la figura del mediador administratiu.

La regidora d’ERC Viqui Terricabras va manifestar que, sense substituir els canals legals vigents per resoldre els conflictes, “proposem que hi hagi una via alternativa i complementària de resolució de conflictes, la mediació”. L’Ajuntament de Vic actualment ja disposa d’un servei de medicació quan la controvèrsia és entre veïns i veïnes, però “nosaltres plantegem crear un nou servei de mediació administrativa quan el conflicte sigui entre l’Ajuntament i el ciutadà o la ciutadana”. Segons Terricabras, “la comissió hauria d’estar integrada pel síndic de greuges i els mediadors/es de l’Ajuntament, ja que estan fent una feina molt i molt bona”. Per acabar la regidora va afegir: “Amb aquest servei l’Ajuntament esdevindrà més transparent i fomentarà una nova manera de relacionar-se amb la ciutadania, ja que ara la comunicació és unidireccional”.

 

En nom de Capgirem Vic, la regidora Carla Dinarès va apuntar: “Apostem per la mediació davant la gestió de qualsevol conflicte, no com a mètode alternatiu sinó com un primer pas”. Atès que el seu grup no veia massa clara la idea de crear un mediador administratiu, havent-hi ja un síndic de greuges municipal, van proposar una esmena al segon punt de la moció de manera que la figura de la medicació administrativa estigués associada al Síndic.

 

El vot favorable del PSC va ser defensat per la regidora Carme Tena dient: “La mediació és una oportunitat per resoldre conflictes, és un estalvi de temps i de desgast emocional”.

 

La regidora portaveu del grup JxCat, Susagna Roura va explicar que “la figura entesa com a mediador ja existeix; la diferència és que no existeix una oficina mediadora administrativa com a tal”. Roura va recordar que “no totes les matèries són susceptibles de ser mediades” i va subratllar que “no fa falta duplicar i tenir costos addicionals quan ja es té l’Oficina de Mediació amb mediadors que també intervenen amb temes administratius a més a més de temes privats”. “La mediació s'exerceix si s'escau pels treballadors i treballadores de l'Ajuntament amb ple coneixement de la seva àrea”, va afegir, i també va recordar que diversos articles mencionats a la moció no són d’aplicació municipal.

 

Terricabras va replicar a Roura que els funcionaris actualment fan més tasques de conciliació que mediadores, “perquè la mediació funcioni l’ha de dur a terme gent formada específicament en mediació”, i va recordar-li que “hi ha moltes lleis que donen peu a què pugui existir la mediació” i que als jutjats contenciosos administratius la mediació està funcionant “molt i molt bé”. “No entenem que creguin en la medicació quan el conflicte és extern i en canvi no ho fan quan el conflicte és amb l’Administració”, va afegir Terricabras. “Si és una qüestió econòmica, tenim la figura del síndic i li podríem oferir i plantejar que assumís aquesta mediació”, va dir la regidora. En aquest punt va acceptar l’esmena de Capgirem Vic de vincular la figura del mediador administratiu al síndic de greuges municipal.

 

 

Moció sobre les residències i l’atenció a la gent gran

La tercera moció, que van presentar Capgirem Vic en nom dels Estels Silenciats, era sobre l’impuls de mesures d’actuació a les residències i en l’atenció a la gent gran de Vic. La moció proposa que l’Ajuntament insti al govern de la Generalitat a internalitzar la gestió de totes les residències de gent gran i a no renovar les concessions a residències de titularitat pública i de gestió privada. En aquest sentit, el text demana que l’Ajuntament insti al govern de la Generalitat a avançar tant aviat com sigui possible cap a un model de gestió 100% pública de les residències de gent gran i centres residencials per a persones amb discapacitat i que el salari mínim dels treballadors i treballadores sigui de 1.200 euros bruts/catorze mesades. La moció també proposa que l’Ajuntament de Vic habiliti en un horari determinat zones segures lliures de circulació per a persones i vehicles als carrers adjacents a les residències, que es destini una partida del pressupost per a activitats de dinamització a les residències de gent gran i que es treballi amb els CAP per flexibilitzar els protocols de règims de visites, entre altres aspectes.

La moció, que va ser rebutjada per 11 vots en contra (JxCat), 1 abstenció (PSC) i 9 vots a favor (Capgirem Vic i ERC), va ser llegida per una persona membre de la plataforma Estels Silenciats, la qual va expressar en referència a les persones grans que viuen en residències: “Els nostres estels no mereixen ser tractats així en el seu tram final de vida, quan més necessiten estar al costat dels seus familiars. No hi ha justificació a tanta deshumanització”.

 

La regidora d’ERC Maria Balasch va començar la seva intervenció destacant que “és important que qualsevol entitat pugui presentar una moció però que parlaria de persones, i no d’estels, perquè se les ha dignificar primer de tot amb el nom”. Dit això, va afegir: “Estem d’acord que s’ha de construir un nou model de serveis d’atenció a les persones i basats en les seves necessitats però per fer el canvi de model s’han de fer moltes coses”, com ara l’aposta de l’envelliment de quilòmetre zero per no trencar vincles socials i familiars amb el seu entorn, un reforç de l’atenció sanitària i coordinació amb les àrees bàsiques de salut, la desprivatització del servei a les residències o la planificació global dels serveis. “Això no es pot fer d’avui per demà; des del març s’està treballant i s’ha d’anar fent a poc a poc però ben fet”, va opinar Balasch.

 

La regidora socialista Carme Tena va defensar la seva abstenció amb aquestes paraules: “Es valora la voluntat de la moció però només són idees, no hi ha concrecions”. El seu grup no veu viable instar a la internalització del servei i va afegir que si una concessió està ben feta “no veiem perquè no s’ha de renovar”.

 

La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, adreçant-se a Capgirem Vic, va dir que “qui presenta la moció coneix ben poc la realitat de les residències de Vic”. “Entenem els motius de l’entitat Estels Silenciats i que les dures vivències viscudes empenyin la gent a denunciar-ho”, però segons Homs en cap cas es pot dir que la situació viscuda ha estat fruit d’un model de gestió concret. “Es demonitza la gestió privada; nosaltres som defensors de la bona gestió i continuarem treballant perquè els serveis oferts siguin de bona qualitat”.

 

Homs va reiterar que a Vic “des del primer moment les residències han buscat les maneres de minimitzar l’impacte de la Covid” i va aprofitar per repassar les propostes de l’equip de govern per millorar la qualitat de vida de les persones grans: respecte, confort físic, suport emocional o l’involucrament de la família. “A les nostres residències es treballa posant la persona al centre. Som conscients que no podem abaixar la guàrdia en l’atenció a les persones grans i sempre hi ha marge de millora, però a la ciutat de Vic anem en la bona línia”, va afegir la regidora per defensar el vot en contra de JxCat.

 

En el torn de rèplica, la regidora de Capgirem Vic Susanna Vives va dir: “No ens posarem mai d’acord amb la gestió pública i la gestió privada; nosaltres defensem la gestió pública per sobre de tot, i tenim el deure i l’obligació de donar resposta a les demandes dels veïns i veïnes de Vic.

 

L’alcaldessa Anna Erra va fer un incís final a Vives: “Tots treballem per al bé de la ciutat, vostès amb les seves idees i nosaltres amb les nostres”.

 

 

Moció de suport a la ILP del Parc Natural del Montseny

Al ple d’ahir, el grup municipal de Capgirem Vic també va presentar una moció en suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de proposta de llei de declaració del Parc Natural del Montseny, de Paratges Naturals d’Interès Nacional i de Reserves Naturals Integrals. La moció, que va ser rebutjada per 11 vots en contra (JxCat) i 10 a favor (ERC, Capgirem i PSC) proposa, entre els seus acords, instar el Consell Comarcal i la resta d’Ajuntaments d’Osona a donar suport a la ILP-Montseny. El regidor de Capgirem Vic, Pere Freixa, va comentar que “més de 1.700 hectàrees del massís estan desprotegides” i que “el buit legal ha estat utilitzat per impulsar projectes especulatius diversos”. Segons ell, la ILP és “l’eina transversal per dotar el Parc d’una llei de protecció”.

En nom d’ERC, el regidor Josep-Lluís Garcia va dir que el seu grup donava tot el suport “a una iniciativa de preservació i conservació de l’espai natural” i va afegir: “Esperem que quan es tramiti aquesta llei es pugui fer consulta al territori”, ja que existeixen activitats econòmiques –ramaderes i forestals- “que contribueixen a la protecció de l’hàbitat natural”.

 

La regidora Carme Tena, del PSC, va apuntar: “És una tramitació correcta per a la conservació del parc, per tant hi votarem a favor”.

 

Per part de l’equip de govern (JxCat), el regidor de Medi Ambient, Albert Castells, va exposar que, tot i que es podria estar d’acord en moltes coses, “en el que no estem d’acord és en la via que proposen per avançar”. Segons el regidor, “la llei que proposen no solucionarà el problema” i a més a més “després de la llei caldria desplegar una normativa específica; a nivell de detall i de regulació d’usos caldria treballar durant anys per desplegar aquesta llei”. Castells va apuntar que “no és cert que el parc estigui completament desprotegit” i que al seu grup no li sembla una urgència implantar figures de protecció estricta: “Val més potenciar el desenvolupament rural com un valor afegit i creiem en un territori continu gestionat íntegrament com un tot”. Per a l’equip de govern, “el més urgent ara és seguir treballant per tenir el nou decret que s’està treballant i tenir-lo a punt els propers mesos”.