Vic Ciutat Cuidadora, un projecte social pioner que s’expandeix

Es crea la Xarxa d’Experiències de Comunitats Cuidadores amb les ciutats de Girona, Madrid, Manresa, Santurce, Vitoria i Vic en el marc d’una jornada de treball amb assistents de tot Catalunya i de l’estat espanyol

Sebastià Santaeugenia, Xavier Gómez-Batiste, Anna Erra i Francesc Iglesies.
Sebastià Santaeugenia, Xavier Gómez-Batiste, Anna Erra i Francesc Iglesies

Més de 160 professionals sanitaris i socials, representants d’entitats i organitzacions socials i familiars de persones amb malalties cròniques van assistir ahir a la segona jornada de treball del projecte ‘Vic, ciutat cuidadora’, que té per objectiu millorar les actituds socials i culturals envers el final de la vida i promoure l’atenció integrada amb malalties avançades.

 

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va presidir l’obertura d’aquesta jornada acompanyada de Xavier Gómez-Batiste, director de la Càtedra de Cures Pal·liatives IOC/UVic-UCC, Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies, Sebastià Santaeugenia, director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat. Erra es va mostrar molt satisfeta d’aquest projecte, que és pioner a Catalunya i un referent a l’Estat espanyol, dient que “la ciutat de Vic i la societat demostrem maduresa quan som capaços de parlar i acompanyar a les persones al final de la vida”.

 

La jornada va comptar amb una sessió de treball per descriure, compartir i debatre experiències i propostes de millorar al voltant de l’atenció sanitària comunitària i residencial de persones amb malalties avançades. El testimoni d’una persona afectada va servir per poder aprofundir en aquest model d’atenció.

 

Xavier Gómez-Batiste va destacar “la necessitat d’identificar a les persones amb malaltia avançada i adaptar tots els dispositius i les iniciatives a la millora de l’atenció, especialment de les persones en què també hi ha necessitats de caràcter social” com una de les conclusions principals d’aquesta jornada. Gómez-Batiste també va remarcar la necessitat de promoure i aconseguir la participació de la societat en el disseny i avaluació dels serveis, com a “fruit d’una actitud social positiva i activa envers el final de la vida”.

 

Durant la jornada es van pronunciar tres conferències per descriure el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) de l’Obra Social de La Caixa, el d’Atenció integrada per a la complexitat d’Osona i els resultats del Vic Ciutat Cuidadora.

 
 

Creació de la Xarxa d’Experències de Comunitats Cuidadores

 

Diverses ciutats catalanes s’han mostrat interessades pel projecte endegat a Vic l’any passat, i d’altres d’espanyol, el segueixen com a referent. Per aquest motiu, i en el marc d’aquesta jornada de treball, es va constituir la Xarxa d’Experiències de Comunitats Cuidadores amb les ciutats de Girona, Madrid, Manresa, Santurce, Vitoria i Vic.

 

Aquesta xarxa té com a objectius fonamentals promoure la participació activa de la societat en el canvi d’actituds envers el final de la vida i l’atenció integral i integrada de persones amb malalties avançades i necessitats socials, com poden ser la solitud, la pobresa o l’aïllament. És per això que proposarà estàndards de programes públics, activitats docents i de recerca i promoció d’aquesta perspectiva social arreu de l’Estat.

La Fundació Girbau, la Fundació Mémora i l’Obra Social de La Caixa han donat suport a aquesta iniciativa.

 

Vic, ciutat cuidadora

 

Aquest projecte social vol convertir Vic en una ciutat referent d’atenció a les persones amb major vulnerabilitat, prromoure i compartir l’humanisme, la solidaritat, la compassió i la participació social.

Liderat per organitzacions locals, pretén millorar les actituds socials i culturals envers una malaltia avançada i el final de la vida i promoure el suport social i la qualitat de vida a les persones que ho pateixen.

Al nostre país, es calcula que l’1,5% de les persones pateixen malalties cròniques avançades que causen el  75% de les morts. Aquestes situacions generen, d’una banda, necessitats físiques, psicològiques, espirituals i socials, causen patiment en pacients i famílies i, de l’altra, provoquen una gran necessitat i demanda d’atenció, especialment quan es combinen malalties avançades i necessitats de caràcter social, com la solitud o la pobresa.