Vic, ciutat saludable a 30 km/h

El tram experimental a la Ronda Camprodon un pas més per una ciutat pacificada

Vic camina cap a una ciutat pacificada, amb velocitat màxima a 30 km/h, on es prioritzen les persones i els desplaçaments saludables. Aquest és un dels objectius de l’Ajuntament de Vic per avançar cap a una ciutat encara amb més qualitat de vida, més segura i, fins i tot, més dinàmica pel comerç de proximitat i l’hostaleria ja que es compta amb més espais per a caminar, amb menys volum de cotxes en les travesses urbanes, i més facilitats per aparcar els vehicles.

Per això, es progressa cap a una ciutat pacificada i connectada on és fàcil arribar a peu i amb bicicleta al centre, o qualsevol altre punt de la ciutat, després d’aparcar el cotxe en una de les més de 20.000 places d’aparcament lliures o de pagament repartides per tot Vic.

Paral·lelament, se segueix treballant per obtenir un transport públic eficient, net i a l’abast de tothom per gaudir d’una mobilitat compromesa amb la millora de la qualitat de vida i contra la crisi climàtica que situa els desplaçaments actius (a peu o amb bicicleta) al centre de les polítiques municipals.

 

Limitar la velocitat a 30 km/h és una de les millors eines per gaudir d’una ciutat encara més segura, més saludable i, fins i tot, més dinàmica pel comerç de proximitat i l’hostaleria amb més espais per a caminar, amb menys cotxes circulant, i més facilitats per aparcar-los.

 

Vic, ciutat 30 és més salut

  • Es redueixen les emissions atmosfèriques i els sorolls.

  • S’evita el sedentarisme.

  • Es guanya espai per a les persones, les bicicletes i l’arbrat en detriment de cotxes.

 

Vic, ciutat 30 és més segura

  • Es redueix el volum de vehicles que circula per travesses urbanes

  • Es disminueix el risc d’accidents i la seva gravetat.

 

Vic, ciutat 30 és més dinàmica

  • Es reimpulsa el comerç de proximitat i l’hostaleria.

 

Vic, ciutat 30 és més autònoma

  • Es promouen els desplaçaments actius i segurs a l’entorn de centres educatius.

  • Es facilita la socialització i cohesió social d’infants i joves.

 

Vic disposa de 20.000 places d’aparcament

L’Ajuntament convida a practicar la mobilitat saludable aparcant el cotxe en una de les més de 20.000 places d’aparcament i arribar a peu o amb bicicleta al centre de la ciutat o en qualsevol altre punt.

Aparcar a Vic és fàcil ja que es compta amb 20.000 places repartides per tota la ciutat. Aquestes places es troben en aparcaments lliures, de pagament o a la via pública en zones regulades (taronja, blava o verda) i sense regular, per aparcar-hi sense pagar, i permeten deixar el cotxe i arribar al centre o a d’altres punts de la ciutat en molt poc temps, anant-hi a peu o amb bicicleta.

 

  • Saps que pots deixar el cotxe a l’aparcament del Sucre i arribar a la plaça Major a peu en 8 minuts o 3 minuts amb bici?

  • O aparcar a l’aparcament de Sant Miquel Xic, al costat de l’Hospital, i arribar al Passeig en 13 minuts a peu o en 4 minuts amb bici?

  • O deixar el cotxe l’aparcament de l’Era d’en Sellés, al costat del tanatori, i arribar al carrer Veraguer en 10 minuts a peu o en 4 minuts amb bici?

 

APARCAMENTS LLIURES

  • Sot dels Pardals

  • Era d'en Sellés 1 

  • Era d'en Sellés 2 

  • Arxiu Osona (davant Era d’en Sellés) 

  • Av. Olímpia ­

  • Torre dels Frares
  • Miquel Llor­ 
  • Estació 

  • Joan Serrallonga 

  • Sucre 

  • Països Catalans
  • Prat d'en Galliners 

  • Atlàntida 

  • Can Pau Raba

  • Sant Miquel Xic 

  • Horta d'en Canellas 

  • La Sínia 

  • Joan Maragall 

 

 APARCAMENTS DE PAGAMENT

  • Plaça Major 

  • Passeig Portal de la Rambla 

  • L'Atlàntida 

  • Ronda - Pare Coll 

  • Pàrquing del Remei 

  • Mercat Municipal 

  • Mil·lenari

  • Seminari Vic 

  • Mastrot 

  • Hospital Universitari de Vic 

 

APARCAMENT A LA VIA PÚBLICA REGULAT

 

  • Zona blava
  • Zona taronja
  1. Miramarges 

  2. Josep Maria Sert
  • Zona verda

 

 

PREGUNTES FREQÜENTS

 

  1. Què vol dir ser una ciutat 30 o ciutat pacificada?

Els vehicles tindran la velocitat limitada a un màxim de 30 km/h a tota la xarxa viària urbana. A més, es crearan noves zones de prioritat per a vianants en els barris residencials, on la velocitat estarà limitada a un màxim de 20 km/h.

 

  1. Què s’ha fet per pacificar la ciutat?

  • Reduir els carrils a la ronda Francesc Camprodon en un tram experimental per evitar el volum de vehicles en les travesses urbanes i afavorir el benestar.

  • Limitar la velocitat a 30 km/h i ampliar les voreres en les darreres obres portades a terme a Vic com la de la Rambla de l’Hospital i del Bisbat, el carrer Montserrat o Verdaguer que afavoreix els desplaçament saludables.

  • Nous aparcaments a les afores i a l’interior de la ciutat.

 

  1. Què més es farà per continuar pacificant Vic?

  • Millores en la pacificació i espais de trobada amplis i segurs al voltant de les escoles. Per exemple, el tram experimental de la ronda Camprodon o les voreres més amples al voltant de les escoles Andersen, l’escolla Guillem de Mont-rodon o el col·legi Sagrat Cor.

  • Nous aparcaments dissuasius.

  • Continuar ampliant de voreres per fomentar els desplaçaments saludables a peu. Per exemple, al carrer Nou.

  • Increment de les zones pacificades. Per exemple, el nou pulmó al costat del riu a la rambla dels Montcada a tocar del centre històric i que permetrà fer un recorregut saludable a peu o amb bici els dissabtes, de moment, en horari de mercat.

  • Actualitzar el model de bus urbà i les rutes i incorporar busos híbrids per incrementar-ne usuaris.

  • Renovar els punt de càrrega de vehicles elèctrics.

  • Ampliar els carrils bici de la ciutat i millorar la connexió dels existents. Per exemple, la millora de les connexions del sud de la cuitat cap al centre històric, la zona universitària i esportiva.

  • Projectar la construcció d’una nova estació de busos intermodal al sud de la ciutat per a facilitar la connexió i els desplaçaments a Barcelona.

 

  1. Com puc arribar al centre o a d’altres punts de la ciutat de forma saludable i fàcil?

Aparcar a Vic és fàcil ja que es compta amb més de 20.000 places repartides per tota la ciutat. Aquestes places es troben en aparcaments lliures, de pagament o a la via pública en zones regulades (taronja, blava o verda) i sense regular, per aparcar-hi lliurement, i permeten deixar el cotxe i arribar al centre o a d’altres punts de la ciutat en molt poc temps, anant-hi a peu o amb bicicleta.

 

  1. És cert que encara es construiran més places d’aparcament a Vic?

Sí, s’augmentarà el nombre d’aparcaments en diferents punts de la ciutat per promocionar els desplaçaments a peu, en detriment del vehicle privat, i també es crearan aparcaments per a bicicletes als aparcaments públics soterrats per fomentar el canvi de mode de transport.

                                                                    

 

6.     Quins beneficis té que Vic sigui una ciutat 30 o ciutat pacificada?

  • A 30 km/h es redueix la gravetat de les lesions en els accidents de trànsit.

  • A 30 km/h es redueix el volum de vehicles a les travesses urbanes.

  • A 30 km/h es dinamitza el comerç de proximitat i l’hostaleria.

  • A 30 km/h es canvien els hàbits, amb la promoció dels desplaçaments a peu o en bicicleta i del transport públic i la reducció de l’ús del transport privat

  • A 30 km/h es redueixen els sorolls.

 

  1. Sabies que Vic és pionera com a ciutat saludable i incorporar la salut en l’urbanisme?

Vic juga un rol pioner en quant a les pacificacions i la reducció de la velocitat. Cal destacar la nova illa de vianants en què es convertirà la rambla del Bisbat i dels Montcada, al costat de les Adoberies i del riu Mèder, un nou pulmó al costat de múltiples equipaments.

 

  1. Què és la mobilitat activa?

La mobilitat activa és aquella que generem amb l’energia del nostre propi cos, és a dir, caminant o pedalejant. Aquest tipus de mobilitat és la més neta, la més silenciosa, la més barata i la més saludable, ja que alhora que ens desplacem estem fent exercici físic que ajuda a disminuir el risc de patir certes malalties. Moure’ns activament també millora la salut mental de qui la practica ja que és lúdic, facilita la socialització i cohesió social, fa sentir-nos part de l’entorn i permet trobar un ritme més calmat en el nostre dia a dia.

 

  1. Les ambulàncies podran passar amb un sentit de circulació per a vehicles motoritzats en cada sentit a la ronda Camprodon?

Les ambulàncies poden fer servir el carril bici com a via d'emergència per arribar a l’Hospital Universitari de Vic gràcies a la seva amplada i també està garantit el gir a l'esquerra a l'alçada de l'hospital. Cal recordar que l'avinguda Bernat Calvó, a hores d'ara, ja disposa d'un carril de circulació i els vehicles d'emergència sempre hi han pogut passar.

 

  1. Suprimir dos carrils de trànsit permetrà reduir la contaminació a la ronda Camprodon?

Els estudis científics afirmen que amb la reducció de carrils es provoquen canvis en les rutes i horaris en vehicles motoritzats, que s'utilitzi amb menys freqüència o que les persones que condueixen es passin a la mobilitat activa (anar a peu o amb bici) o utilitzin el transport públic.

 

  1. Com puc entrar i sortir en direcció a Manlleu per evitar la ronda Camprodon?

Des de fa anys, existeixen carrers més òptims per sortir i entrar de la ciutat amb cotxe anant o tornant de Manlleu: carrer de l’Era d’en Sallés, per darrera del cementiri. És més ràpid que la ronda Camprodon i la carretera de Manlleu ja que no està regulat amb semàfors.


  1. Com puc entrar i sortir en direcció a Roda de Ter per evitar la ronda Camprodon?

Des de fa anys, existeixen carrers més òptims per sortir i entrar de la ciutat amb cotxe anant o tornant de Roda de Ter: No cal entrar per l'Avinguda Bernat Calvó ja que es disposa d’altres carrers com la carretera de Roda.

 

  1. La mobilitat activa (anar a peu o amb bici) dinamitza el comerç de proximitat?

Diversos estudis fets a ciutats europees i nord-americanes constaten que el desplegament de carrils bici i les zones de vianants impulsen els comerços locals i l’hostaleria. De fet, indiquen que les persones que van amb bici compren un 40% més en el comerç local en comparació amb aquells que van en cotxe o moto. De fet, s’ha demostrat que l’ús del cotxe va en detriment del teixit comunitari i comercial.

 

  1. Anar amb bici o a peu augmenta el nombre de compres i la seva freqüència?

Si l'espai públic és més amable, amb menys soroll i còmode per anar amb bici o a peu, les compres augmenten ja que es disposa de més temps per aturar-se a les botigues i entrar-hi.

 

  1. La mobilitat activa és més saludable?

Anar a peu o amb bicicleta, en situació de pandèmia, és mobilitat activa que reverteix en el benestar i la salut de les persones. L’opció més saludable és aparcar el cotxe i acostar-se al punt de destí amb mobilitat activa (anar a peu o amb bicicleta) que és més eficient, econòmic i net.

 

  1. Una ciutat pacificada és més segura?

Reduir la velocitat màxima a les ciutats a 30 km/h, potenciar la mobilitat activa i ampliar els espais per le persones és una de les grans mesures que ajuda a reduir la sinistralitat viària urbana.

 

  1. En una ciutat pacificada hi ha menys gravetat en els accidents de trànsit?

En cas d'atropellament a 50km/h, les possibilitats de patir ferides greus o morir són del 80%. En canvi, a 30km/h son del 10%. A més, segons un estudi danès del 1992 les zones 30 van ajudar a reduir els accidents en un 77% i les víctimes un 88% en tres anys.

 

  1. En una ciutat pacificada hi ha menys sorolls?

Les zones 30 redueixen els sorolls, fan més fàcil creuar el carrer i incrementen la seguretat per a infants i persones grans.

 

  1. La mobilitat activa és més saludable?

Anar a peu o amb bicicleta ajudar a combatre l’estrés, el sedentarisme i oxigena el cervell ja que es gener endorfines, que suposa més felicitat; dopamina, més plaer; i serotomina, per dormir millor. A més, també ajuda a mantenir els nivells de sucre en sang adequats i unes articulacions més sanes, resistents i protegides.

 

  1. La mobilitat activa millora l’autonomia d’infants i joves?

Infants i joves obtenen més autonomia anant a peu o amb bicicleta per voreres més amples i carrils bici segurs i no es depèn d'horaris del transport públic.

 

  1. La mobilitat activa cap a l’escola millora el cos i la ment?

Infants i joves guanyen confiança en si mateixos, guanyen capacitat de decisió, i obtenen millores en el rendiment acadèmic i la salut cardiovascular segons estudis científics. Al mateix temps, es redueix la contaminació que pot afectar la quitxalla.