Cartell del Dia Internacional d'Acció per a la Salut de les Dones

Vic commemora el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones

Aquest dijous 28 de maig l’Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI difon una campanya a les xarxes socials per donar visibilitat a l’impacte de gènere de l’actual crisi sanitària en les dones

Coincidint que aquest dijous 28 de maig es commemora el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, l’Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI de Vic posa en marxa a les xarxes socials la campanya Millorar la salut de les dones està en mans de tothom. L’objectiu és donar visibilitat a l’impacte de gènere de l’actual crisi sanitària en les dones i la importància de contemplar la perspectiva de gènere en les respostes sanitàries. “En les situacions socials crítiques és quan les desigualtats, les discriminacions i les violències de gènere s’agreugen i és quan es mostra que la societat encara té molta feina a fer per eliminar-les”, exposa Núria Vergés, regidora d’Igualtat i Salut Pública.

 

Els àmbits laborals sanitaris, de neteja, comercials i de cura a terceres persones, que corresponen a serveis essencials per a la vida, estan altament feminitzats (hi ha més dones treballant-hi que homes) i durant aquesta crisi no han interromput la seva tasca. Això ha suposat que les dones han estat més exposades al contagi de la COVID-19 i, per tant, a emmalaltir.

 

Tot i que hi ha un cert canvi social, el pes de les tasques de cura i domèstiques continua recaient en la majoria de les unitats familiars en les dones. En aquesta crisi sanitària, el tancament dels centres educatius ha provocat que les criatures s’hagin hagut de quedar a casa, sense l’ajuda dels avis i àvies per poder-se’n fer càrrec. Per tant, la dificultat de les dones per poder conciliar la vida personal, familiar i laboral encara ha augmentat. Així mateix, les dones han estat també les principals cuidadores de persones malaltes per la COVID-19 durant el confinament.

 

La situació de confinament ha provocat que les unitats familiars convisquessin més hores de les habituals, augmentant així la possibilitat de conflicte i, en els casos de violències masclistes, augmentant el risc de ser agredides, ja que no han pogut escapar en cap cas del seu agressor. Per un altre cantó, les dones que fan treball sexual en molts casos s’han vist obligades a continuar oferint el servei i, per tant, han passat a ser explotades.

 

Finalment, la jornada d’aquest dijous també vol posar sobre la taula el fet que moltes dones treballen a jornada parcial o sense contracte, fent que els seus ingressos –en cas d’haver patit un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal (ERTO)- s’hagin vist reduïts o, directament, que no hagin tingut cap opció a demanar cap tipus d’ajuda per la manca d’ingressos.

 

Tenint en compte que aquestes són algunes de les conseqüències de l’impacte de gènere de la crisi sanitària, “és més evident que mai la necessitat d’oferir respostes, atesa la realitat de la meitat de la població (les dones) i treballar perquè les polítiques públiques siguin iguals per a tothom”, exposa Vergés.