Vic és capdavantera en qualitat de vida, segons un informe que inclou també ciutats com Granollers, Manresa, Sabadell o Terrassa

La formació, l'accés a l'habitatge, els equipaments sanitaris o les infraestructures són alguns dels índex que s'han analitzat per valorar el grau de qualitat de vida que tenen dotze municipis de la província de Barcelona, entre ells Vic. Aquest dimecres s'ha presentat a l'edifici el Sucre un informe de la xarxa El perfil de la ciutat. Mesura de la qualitat de vida i la sostenibilitat de les ciutats mitjanes europees, integrada pels segents municipis: Barberà del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Vic. A l'estudi s'hi ha incorporat Martorell i Vilafranca del Penedès.



L'acte el van inaugurar Encarnación Peran, cap de la Secció Tècnica de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona i el president de l'ImpeVic, Ignasi Puig. A continuació, Xavier Muoz, cap de l'Observatori Econòmic i Social de Terrassa va presentar el projecte El perfil de la Ciutat. Per la seva banda, Jordi Suriach, catedràtic d'Economia Aplicada de la UB, va fer la presentació de l'informe. Després d'una pausa es va poder escoltar la conferència, Sistemes urbans i xarxes de ciutats, a càrrec de Pilar Riera, professora de Geografia de la UAB i Jordi Mallarach, geògraf. A l'acte hi van assistir una seixantena de persones, tècnics i regidors dels municipis de la xarxa.



L'objectiu de l'informe presentat és analitzar un conjunt d'indicadors estratègics de qualitat de vida i cohesió social. En una primera part del treball es fa una anàlisi dels municipis emmarcats en les seves àrees d'influència. A partir de criteris de mobilitat laboral i de serveis fonamentals bàsicament sanitaris i educatius- s'ha determinat per a la província de Barcelona una agrupació de cinquanta-un subsistemes urbans. En el cas de Vic, doncs, hi estan associats pobles com Centelles, Taradell, Llu禡grave;, Folgueroles, Tona, Viladrau... fins a un total de 41.



L'informe agrupa les valoracions en tres grans blocs: la Capacitat de Progrés Individual CPI; l'ͮdex d'Equilibri Social IES, i les Condicions de Vida de la Comunitat CVC. En el primer bloc s'han agrupat variables com l'educació, la salut, la capacitat de mobilitat o la renda; en el segon s'han recollit l'accés a l'habitatge, l'índex d'igualtat per sexes, els equipaments sanitaris o els serveis assistencials per a la gent gran; el bloc tres analitza les infraestructures, el transport públic, el medi ambient i els serveis culturals, entre altres.

Vic ha obtingut una valoració molt alta en la major part de les variables analitzades, especialment pel que fa a accés a l'habitatge, les facilitats educatives, els serveis socials a la tercera edat i de la capacitat d'atracció de població resident d'altres àrees. Martorell i Vic se situen entre els deu primers del rànquing respecte al total de subsistemes de la província de Barcelona, pel que fa a Capacitat de Progrés Individual.



En l'ͮdex d'Equilibri Social, Vic ha sortit com a millor posicionada d'entre els cinquanta-un subsistemes. En Condicions de Vida de la Comunitat, Santa Coloma, Barberà i Vic estan per damunt de la mitjana provincial.



En una segona part de l'informe hi ha un estudi individualitzat dels municipis de la Xarxa. El valor de l'índex sintètic de qualitat de Vic al llarg de tot el període analitzat ha estat superior a la mitjana dels municipis de dimensió mitjana de la província de Barcelona.



A banda de l'informe, a l'acte d'aquest dimecres s'han presentat també una web www.perfilciutat.net i un butlletí electrònic que permetran anar difonent els treballs que realitzin conjuntament els deu municipis integrants de la xarxa. La resta d'informes que elaborarà la xarxa tindran les segents temàtiques:

Bloc de coneixement i innovació

Bloc de dinàmica empresarial

Bloc estratègic de sostenibilitat

www.perfilciutat.net