Vic ha acollit un curs d’actualització en prevenció de càncer de cèrvix i VPH

 Avui al matí ha tingut lloc a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic un curs d’actualització en prevenció de càncer de cèrvix i VPH.

La presentació ha anat a càrrec d’Anna Erra, primera tinenta d’alcalde i regidora de Comerç, Turisme i Educació de l’Ajuntament de Vic, els especialistes Dr. Lluís Riu, Dr. Eduard B. Alentorn, Dr. Rafael Toribio; Montserrat Freixer, presidenta d’Osona Contra el Càncer i Teresa Sabater, directora a Osona de la Regió de la Catalunya Central de Cat Salut.

Durant l’acte inaugural el Dr. Rafael Toribio i en representació de l’Hospital General de Vic, ha destacat que amb el projecte que avui es presenta es reafirma l’objectiu que “tots els esforços han d’anar dirigits a la prevenció i al diagnòstic precoç, fet que permet marcar noves estratègies i actuacions més eficients”. Per la seva banda, Montserrat Freixer, d’Osona Contra el Càncer ha explicat que des de l’associació van aportar un finançament de 80.000€ a l’estudi i “creiem que han estat molt ben invertits”, ha afegit. Freixer ha aprofitat per recordar a tots els assistents que demà a la tarda L’Atlàntida de Vic acull una telemarató solidària per poder acabar de finançar la planta oncològica de l’HGV. El representant de l’Institut Català de la Salut, el Dr. Lluís Riu ha volgut remarcar que la jornada d’avui es tracta d’una sessió científica en un sector que es troba constantment en evolució i ha exposat que aquest mateix estudi es presentarà a finals de novembre a la localitat de Sitges. Finalment, la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, Anna Erra ha volgut tenir unes paraules de reconeixement a la gran tasca que fan tots els professionals mèdics: “com a dona i mare us agraeixo que us formeu permanentment, ja que d’aquesta manera tots nosaltres (usuàries) ens en podem beneficiar”.

El curs ha tingut com a objectiu principal presentar els resultats de l’estudi CRICERVIC i les dades d’Osona en referència al seguiment VPH i les lesions cervicals; donar a conèixer els resultats de l’avaluació del cribratge del càncer de cèrvix a Catalunya i les darreres aportacions en vacunes VPH; comparar les diferents possibilitats de captació de dones que no es fan els cribratges de forma adequada i actualitzar els nous avenços en control i seguiment de la patologia cervical en dones joves.

La majoria dels càncers de cèrvix progressen des d’estadis ben definits de lesions pre-invasives, i durant aquest llarg procés, la malaltia pot ser fàcilment detectada amb una senzilla prova com és la citologia. Els darrers estudis conclouen que no hi ha càncer de coll uterí sense una infecció prèvia pel virus del papil•loma humà (VPH).

Un dels grups prevalents d’incidència de càncer de cèrvix és el de dones de 40 a 65 anys que no s’han fet una citologia en els cinc anys previs. Per aquest motiu l’Associació d’Osona contra el Càncer, la Gerència Territorial de Catalunya Central de l’ICS, l’Hospital de Vic i l’ICO van iniciar un programa pilot a Osona, per augmentar la prevenció del càncer de cèrvix en aquesta franja d’edat. Des del programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR) les llevadores es van posar en contacte amb dones de 40 a 74 anys visitades per l’Institut Català de la Salut o per entitats de base associativa(EBAS) de la comarca, que no presentaven cap registre de citologia del coll uterí a la seva història clínica en els darrers cinc anys. Mitjançant una carta i per telèfon se les va convidar a realitzar-se una citologia i una determinació del virus del papil•loma humà, si era el cas. Si la prova detectava alguna alteració es derivaven els ginecòlegs/ ginecòlogues del PASSIR.

L’any 2006 es va començar a aplicar el protocol de cribratge de càncer de cèrvix del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a l’Atenció Primària.

El protocol actual recomana que s’iniciï el cribratge en dones entre 25 i 65 anys, mitjançant dues citologies de Papanicolau en un interval d’un any, dins el període de tres anys des de l’inici de les relacions sexuals. Si les citologies són negatives, es recomana efectuar-ne una cada tres anys fins els 65 anys. A partir dels 25 anys d’edat tota dona sexualment activa hauria de tenir l’oportunitat de ser cribrada.

L’estudi CRICERVIC realitzat del 2009-2012: es varen enviar cartes i telefonar a 5.056 dones de 40 a 74 anys de la comarca d’Osona, de les quals es va obtenir resposta de 3.797, que suposa un 75% del total. Es va realitzar una enquesta sobre la periodicitat en que es realitzaven les citologies, quan s’havien realitzat l’última i el motiu pel qual no anaven a les llevadores dels centres de salut a realitzar-se les citologies .

La mostra final de dones, incloses a l’estudi, que segons l’enquesta prèvia es realitzaven citologia cada 5 anys i que l’última se l’havien realitzat feia més de 3 anys, ha estat de 949.

Com a conclusions més rellevants de l’estudi CRICERVIC podríem destacar:

• La resposta a l’estudi va ser elevada (75%), tot i que un gran nombre de dones no van voler participar al•legant diferents motius (777). Les dones que es controlaven en un servei “privat o mútua” (653) també varen quedar excloses i junt amb altres motius de menor freqüència, la mostra final va quedar reduïda a 949 dones.
• Les llevadores, a la consulta, al realitzar la recollida de dades de les dones de la mostra, van obtenir que el 88% tenien citologia prèvia, el 10% no en tenien cap i el 2% no ho sabien. De les dones que ja tenien una citologia prèvia, el 61% feia més de tres anys que se l’havien realitzat.
• Entre les dones sense citologies prèvies i amb relacions sexuals (89), el 10% de la mostra, un 63% tenia entre 40 i 65 anys, el 81 % eren autòctones; la meitat (53%) referien no tenir estudis o primaris incomplerts i més de la meitat tenien rendes inferiors a 1.000 euros al mes. El 40% estaven jubilades i el 83% no tenien antecedents ginecològics. En aquest grup no es va detectar cap prova amb resultat patològic.
• En el grup de dones de 40 a 65 anys, que referien que feia més de tres anys de la darrera citologia, el 91% dels resultats de les citologies van ser negatius, un 1% patològics i un 8% no es va realitzar cap prova ja que es va comprovar que estaven ben cribrades. En quan als resultats del VPH, un 3% van ser positius, un 87% negatius, i un 10% no va precisar realitzar-lo segons recomanacions del protocol del Departament de Salut.
• Aquest estudi i el realitzat a l’ASSIR de Cerdanyola-Ripollet han impulsat que enguany des de l’ICS s’implanti per tot Catalunya, des de l’ECAP administratiu, un programa de captació activa entre les dones ateses els centres de salut, que fa més de tres anys que no s’han realitzat citologies i determinacions dels papil•loma virus que s’ ha anomenat CRICERVIX, per poder detectar precoçment lesions.