Vic homenatja a 10 vigatans deportats en camps de concentració nazi, 6 dels quals van ser assassinats

Des d’aquest dimecres, Vic té 10 llambordes Stolpersteine en memòria a 10 vigatans deportats a camps de concentració nazi, 6 dels quals hi van morir. Així ho recordava l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, en un emotiu acte d’homenatge davant l’estació de tren, on s’hi ha col·locat les llambordes, i que recorden 6 vigatans assassinats en camps de concentració nazi (Joaquim Delgado Ribadulla, Josep Franquesa Vidal, Artur Piqué Fargas, Lluís Serradell Santanera, Felicià Tona Bassas i Josep Verdaguer Anglada) i 4 vigatans que no van poder tornar a casa després de ser deportats en camps nazi (Ramir Badia Quintana, Carles Franquesa Güell, Miquel Gudiol Rovira i Joan Rodríguez Pons).

Amb les llambordes col·locades dimecres a Vic, Catalunya ja té instal·lades 408 llambordes arreu del territori. Així ho va recordar la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que va presidir l’acte de col·locació de 10 stolpersteine en record de 10 vigatans víctimes de la deportació nacionalsocialista.

L’acte va comptar amb l’assistència de familiars dels deportats, el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font i altres representants del consistori.

Durant el seu discurs, Ciuró va destacar la importància de reivindicar aquests actes “perquè ens permeten recordar els fets passats, retre homenatge a les víctimes, i demostren que, com a país, estem compromesos amb el rescabalament del patiment i a divulgar la memòria democràtica”. Lourdes Ciuró també en va destacar el el valor “perquè els joves coneguin quin és el significat de les Stolpersteine que posem als carrers de les viles i ciutats de Catalunya com a homenatge a les víctimes de la barbàrie”.

Les llambordes stolpersteine són plaques artístiques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record de totes les persones víctimes del nazisme, i que es col·loquen davant l’última residència o en l’últim municipi on va viure en llibertat.

A les stolpersteine es grava el nom complet de la persona, l’any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final (assassinada o alliberada).

Històries humanes i vives darrere de cada nom

Darrere de cada llamborda, s’hi amaga la perseverança i dedicació de familiars de les víctimes, d’entitats memorialistes, centres educatius o bé de ciutadans compromesos que lluiten contra l’oblit i divulguen la memòria democràtica del país.

Aquest és el cas de Manel Montero, guàrdia urbà de la ciutat de Vic, que, des de fa 12 anys, compagina la seva feina amb la recerca i recuperació de la memòria. En Manel és l’autor del llibre Buscant en Kevin que, publicat el 2016, narra la història d'un jove australià que va lluitar a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola i que va morir i va ser enterrat a Vic. Des d’aleshores, l’arxiu de l'Ajuntament li deriva recerques similars a través de les quals ha pogut  localitzar altres voluntaris estrangers. En aquest sentit, va ser ell qui va proposar el 2018 instal·lar les stolpersteine al municipi, una iniciativa que va aprovar el Ple Municipal.

D’altra banda, també hi ha la història d’Adrià Casas –besnét de Felicià Tona Bassas–, que va dedicar el treball de recerca de batxillerat a reconstruir la història del seu avantpassat, mort a Gusen el 1941. El treball de l’Adrià, “Bitllet d’anada”, ha estat guardonat als Premis Salvador Reixach i als Premis Recerca Uvic de l’any 2019. La recerca inclou, a més, un seguiment audiovisual mitjançant el qual l’Adrià va enregistrar la ruta de l’exili i la posterior deportació que va patir el seu besavi per Europa.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va reafirmar que es feia un acte de justícia per als 10 vigatans que van ser deportats en camps de concentració nazi i va agrair la presència de familiars i totes les persones que han ajudat a recuperar i rememorar les històries dels 10 vigatans.

Més de 400 llambordes instal·lades a Catalunya

Amb les 10 de Vic, Catalunya suma un total de 408 llambordes a 61 municipis. Es poden trobar les stolpersteine a Agullana, Amposta, Albatàrrec, Barcelona, Caldes de Montbui, Cardona, Castellar del Vallès, Cervera, Cubelles, el Pont de Vilomara i Rocafort, els Guiamets, Esparreguera, Figueres, Flix, Girona, Gironella, Granollers, Granyena de Segarra, Igualada, Juneda, la Prenyanosa, les Oluges, Lleida, Manresa, Mataró, Mollerussa, Montornès del Vallès, Navàs, Olesa de Montserrat, Palafrugell, Prats de Lluçanès, Pontils, Puig-reig, Ripollet, Roses, Rubí, Sabadell, Sanaüja, Salt, Santa Coloma de Queralt, Sant Fruitós de Bages Santa Perpètua de Mogoda, Sant Adrià de Besòs, Sant Antolí i Vilanova, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Súria, Talavera, Tàrrega, Tarroja de Segarra, Terrassa, Torà, Torrelles de Foix, Vallfogona de Riucorb, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vallbona d’Anoia.

6 vigatans deportats i assassinats i 4 alliberats

Josep Verdaguer Anglada, va néixer el 5 de juny de 1901. Quan el deporten es trobava a Angoulème. Va formar part del primer tren que va inaugurar el 24 d'agost de 1940 una xarxa de deportacions als camps de la mort, conegut com 'el comboi dels 927'. Després en Josep és deportat a Gusen, i mort el 5 d'agost de 1941.

Joaquim Delgado Ribaudulls, va néixer el 5 de juny de 1901. Va ser traslladat a Mathausen el mateix dia que en Lluís Santanera i en Felicià Tona, el 27 de gener de 1941. El 30 de gener del 1941 és deportat a Gusen i mor l'1 de desembre del mateix any.

Artur Piqué Fargas, va néixer el 15 de setembre del 1900. Va viure al carrer Puigrefagut, a l'actual Pla de Balenyà. Durant uns anys es va dedicar a treballar com a curtidor de pells i va fer el servei militar amb la lleva del 1921. A finals del gener del 1939, l'Artur juntament amb el seu germà Ramon van ajudar al seu cunyat Luis, a preparar un tren en direcció a França amb l'esperança de dur-hi molta gent que volia marxar de la repressió feixista. L'Artur, en Ramon i en Luis van estar-se a les platges d'Argelers, després a Cotlliure i des d'allà van poder treballar com a camperols, fins a l'ocupació nazi, el 1940. El 26 d'abril del 1941 l'Artrur és deportat al camp de concentració de Mathausen, sis mesos més tard és traslladat a Gusen i el 8 de gener de 1942 mor assassinat.

Josep Franquesa Vidal, va néixer a Sentfores-La Guixa el 23 de març de 1890. Era masover del Mas Nadal de Vic i formava part del Comitè Antifeixista de Vic i, entre altres fets, va evitar que Mossèn Pere Viñas fos executat durant els primers dies de la Guerra Civil. Va formar part del Consell de l'Ajuntament de Vic com a representant del Sindicat Agrícola. Al final de la guerra marxa cap a França on s'estigué a Argelers i després el traslladen al camp de concentració de Neuengamme. El 4 de desembre del 1944 mor i el seu cos no va ser incinerat i es troba al cementiri alemany de Schandelah.

Lluís Serradell Santanera, va néixer a Vic el 6 de juliol de 1904. Va coincidir amb en Felicià en el camp de Stalag XI-B i es porten sols un número de diferència com a presoners. El 27 de gener del 1941 tots dos són traslladats a Mathausen. De Mathausen és traslladat a Gusen, on mor el 19 de novembre del 1941.

Felicià Tona Bassas, va néixer a Vic el 24 d'abril de 1903 al Mas de Sant Sixt, al costat de l'ermita. Va treballar de jornaler al camp i quan va anar a viure al carrer Sant Francesc, ho va fer de transportista. Quan esclata la Guerra Civil i és cridat a files per defensar la República. Entra a França pel Perthus. Registrat primer com a exiliat polític, més tard com a presoner de guerra, i quan les forces franquistes es desentenen dels espanyols, els alemanys li fan perdre les garanties com a presoners i el traslladen a Mathausen primer i a Gusen després. Va morir el 8 de novembre de 1941.

Els 4 vigatans deportats i alliberats són Ramir Badia Quintilla, Carles Franquesa Güell, Miquel Gudiol Rovira i Joan Rodríguez Pons. No van poder tornar a casa, i alguns d'ells van canviar de nom i es van nacionalitzar a França, com a exiliats.

Conferència “Camins de l'exili”

Després de l’acte de col·locació de les llambordes Stolpersteine, el director general del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, va pronunciar la conferència "Camins de l'exili", on va explicar aspectes relacionats amb els deportats espanyols als camps nazis, assegurant que aquests primer havien sigut exiliats a França i després empresonats.

Podeu ampliar tota la programació del projecte Stolpersteine Vic i la programació per difondre la memòria democràtica al web memoriademocratica.vic.cat.