Vic homenatja la figura del polític Manuel Carrasco i Formiguera
Vila d’Abadal: “Vic homenatja un polític que va morir per la pàtria”
La ciutat de Vic va retre homenatge a la figura del polític Manuel Carrasco i Formiguera amb un espectacle emotiu que va tenir lloc el passat divendres a la Sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida i va comptar amb la presència de familiars i autoritats polítiques. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal va destacar que “Carrasco va morir per la pàtria i va ser un exemple d’honradesa”. Per la seva banda, la filla de l’homenatjat, Rosa M. Carrasco, va posar de relleu el valor humà del seu pare destacant que ell sempre els havia ensenyat la necessitat de perdonar.
Enguany es commemoren els 75 anys de l’assassinat del líder democratacristià i nacionalista català al penal de Burgos i és per aquest motiu que es va portar a l’escenari la lectura d’una selecció de cartes que es va enviar amb la seva esposa Pilar Azemar i PuigdelaBellacasa quan estava a la presó. Abans de començar l’acte, el periodista Francesc Canosa, va fer una breu introducció al personatge i a la seva època.
L’actuació, sota el títol, Cartes d’amor i de presó, consisteix en la lectura de cartes que es van intercanviar Manuel Carrasco i Formiguera i la seva esposa els anys 1937 i 1938. Va anar a càrrec dels rapsodes Albert Benzekry i Cristina Canudas. La lectura es va combinar amb la interpretació de diverses peces musicals, especialment estimades per ells dos, a càrrec del tenor Jordi Cortada i de Marco Evangelisti al piano, basat en un guió de Quim Torra.
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938), va ser un ferm defensor de la sobirania de la nació catalana i referent de la fermesa, confiança i lideratge dels polítics al nostre país.
Participà en la fundació d'Acció Catalana, i crea L'Estevet, setmanari nacionalista on es van publicar unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el van dur a la presó. L'any 1930 participa en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i en proclamar-se la República (1931) va ser nomenat conseller del govern de Catalunya 1931-1932 de Francesc Macià. Mesos després va ser escollit diputat a les Corts Espanyoles per Girona, on destaca la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 va ser expulsat d'Acció Catalana, juntament amb d'altres membres del sector catòlic, i ingressa a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Iniciada la Guerra civil es mantingué lleial a la República, sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comportà ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el forçà a traslladar-se al País Basc, on col•laborà amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa va decidir tornar a Catalunya. L'any 1938 intenta exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i va ser empresonat. Va ser traslladat a Burgos, on el van condemnar a mort en un judici sumaríssim. El 9 d'abril de 1938 va morir afusellat.