Vic inaugura la remodelació del carrer de Manlleu

El pròxim divendres, dia 21 de maig, a partir de les 18.30 h, tindrà lloc la inauguració de la remodelació del carrer de Manlleu de Vic, una artèria viària central de la ciutat de Vic que ha sofert una gran transformació i que presenta unes condicions òptimes per revaloritzar el seu comerç (hi ha noranta locals entre botigues i despatxos) i per potenciar la vida veïnal. En el primer i segon tram la prioritat és per als vianants i en el segon hi ha un sol carril de sortida per a vehicles. En aquest tram s’ha eliminat un punt conflictiu de circulació de persones ja que les voreres eren molt estretes. Les obres de reforma s’han fet a partir de dues fases d’actuació; una primera que va suposar reformar el tram del carrer entre la rambla del Passeig i el carrer Jaume I el Conqueridor que es va iniciar el mes d’abril del 2009 i va finalitzar abans de les festes de Nadal. La segona fase ha consistit en renovar el tram entre el carrer Jaume I el Conqueridor i la Ronda Camprodon i s’ha realitzat aquest any 2010. El primer tram es converteix en zona de prioritat per als vianants; al segon tram poden transitar-hi vehicles, en un sol carril de sortida. Des del passat dia 12 de maig ja s’hi pot circular. A la zona de prioritat per a vianants, les voreres s’han revestit amb lloses de pedra calcària i al centre amb llambordins del mateix material. Al tercer tram (del carrer de Jaume I a la ronda Camprodon), s’ha utilitzat el mateix material a les voreres, però la calçada s’ha asfaltat. Això ha fet augmentar considerablement la mida de voreres i, per tant, ha millorat el trànsit de vianants.L’enllumenat, al primer tram, és compost de fanals en forma de columna, mentre que al segon i al tercer trams els fanals són braços murals penjats a les parets.El cost total de l’obra ha estat de 1.530.024,79 € i s’ha finançat amb el Fondo Estatal de Inversión Local i amb les contribucions especials dels veïns i veïnes del carrer de Manlleu. La inauguració amb to festiuLa inauguració començarà a les 18.30 h amb una actuació de la Coral de l’Escola Andersen; tot seguit tindrà lloc una actuació de jazz i per acabar els Grallers Ciutat de Vic i els capgrossos faran la rua inaugural per tot el carrer. Clourà l’acte els parlaments de les autoritats.Apunt històricCarrer central i emblemàtic de la ciutat, el carrer de Manlleu era un dels camins d’entrada i de sortida del nucli emmurallat de Vic des de temps ben llunyans. El camí de Manlleu va entrar dins la muralla sanitària, al segle XVII, amb l’objectiu de posar fi a la pesta que s’estenia ràpidament per les ciutats i pobles. A l’alçada de la ronda Camprodon, s’hi van construir dues torres que tancaven la ciutat. En aquesta època, on ara hi ha el col•legi de Sant Miquel dels Sants, s’hi van edificar el convent i l’església de Sant Josep, dels frares carmelitans descalços, i es va obrir el carrer Nou, cap a llevant. Llavors era un carrer de portals grans, sense comerç, on hi havia traginers, basters i ferrers. El 1772 s’enderrocà el portal de Manlleu, al capdavall del carrer Estret, i, per tant, quedà unit emblemàticament al centre històric. El camí de Manlleu havia deixat pas al carrer de Manlleu, però encara era de terra batuda. L’any 1817 es va decidir empedrar-lo. Segons explica Josep M. Solà i Sala, en un article a l’Ausona l’any 1991, en aquest carrer hi va néixer el pa de pessic a mitjan segle XIX. En Josep Català, forner que vivia al número 16 del carrer de Manlleu, inventà el pa de pessic, després de buscar diferents fórmules per trobar un aliment que afinés el bec dels seus canaris i que els suavitzés la ploma. La construcció del cementiri actual l’any 1834 va propiciar l’obertura del carrer de Manlleu cap a l’altra banda, el que avui és el carrer Pla de Balenyà. L’any 1876 el col•legi Sant Miquel dels Sants es traslladà al convent de Sant Josep. El 1895 va arribar l’electricitat al carrer, el mateix any en el qual es va recobrir de llambordes. Al segle XX aquest carrer es transformà en artesanal, ja que hi havia nombrosos fusters, teixidors, fabricants de cordes, un guanter, un fabricant de sèmoles, un fabricant de mitges i sobretot bracers (jornalers).