Vic inaugura la transformació del carrer de Manlleu

Divendres passat es va inaugurar la remodelació del carrer de Manlleu, una de les artèries de la ciutat que s’ha transformat substancialment al prioritzar els vianants per davant els vehicles. Molta gent i ambient de festa van acompanyar durant tota la tarda la posada en funcionament oficial de la via de comunicació que va començar amb dansa, jazz i cant coral i va cloure amb el parlament del primer tinent d’alcalde, Xavier Solà. Solà va posar de relleu la gran vitalitat que pren el comerç al treure els cotxes del carrer, una petició que van fer els mateixos botiguers per tal de ser més competitius. Solà va recordar la primera reunió per parlar del futur del carrer amb els botiguers del carrer quan li van plantejar la idea de convertir-lo en una via similar a la Via Condotti de Roma, important carrer amb prioritat per a vianants i on una botiga toca a l’altre. Un fet que és característica també del carrer de Manlleu ja que ens els 326 metres de longitud s’hi apleguen 90 comerços i despatxos. Solà també va agrair la tasca desenvolupada per l’empresa constructora Arenes i Graves Castellot SA que ha tingut una cura molt especial per tal de causar les mínimes molèsties a la ciutadania i als botiguers.Les obres de reforma s’han fet a partir de dues fases d’actuació; una primera que va suposar reformar el tram del carrer entre la rambla del Passeig i el carrer Jaume I el Conqueridor que es va iniciar el mes d’abril del 2009 i va finalitzar abans de les festes de Nadal. La segona fase ha consistit en renovar el tram entre el carrer Jaume I el Conqueridor i la Ronda Camprodon i s’ha realitzat aquest any 2010. El primer tram es converteix en zona de prioritat per als vianants; al segon tram poden transitar-hi vehicles, en un sol carril de sortida. Des del passat dia 12 de maig ja s’hi pot circular. A la zona de prioritat per a vianants, les voreres s’han revestit amb lloses de pedra calcària i al centre amb llambordins del mateix material. Al tercer tram (del carrer de Jaume I a la ronda Camprodon), s’ha utilitzat el mateix material a les voreres, però la calçada s’ha asfaltat. Això ha fet augmentar considerablement la mida de voreres i, per tant, ha millorat el trànsit de vianants. L’enllumenat, al primer tram, és compost de fanals en forma de columna, mentre que al segon i al tercer trams els fanals són braços murals penjats a les parets.El cost total de l’obra ha estat de 1.530.024,79 € i s’ha finançat amb el Fondo Estatal de Inversión Local i amb les contribucions especials dels veïns i veïnes del carrer de Manlleu. Apunt històricCarrer central i emblemàtic de la ciutat, el carrer de Manlleu era un dels camins d’entrada i de sortida del nucli emmurallat de Vic des de temps ben llunyans. El camí de Manlleu va entrar dins la muralla sanitària, al segle XVII, amb l’objectiu de posar fi a la pesta que s’estenia ràpidament per les ciutats i pobles. A l’alçada de la ronda Camprodon, s’hi van construir dues torres que tancaven la ciutat. En aquesta època, on ara hi ha el col•legi de Sant Miquel dels Sants, s’hi van edificar el convent i l’església de Sant Josep, dels frares carmelitans descalços, i es va obrir el carrer Nou, cap a llevant. Llavors era un carrer de portals grans, sense comerç, on hi havia traginers, basters i ferrers. El 1772 s’enderrocà el portal de Manlleu, al capdavall del carrer Estret, i, per tant, quedà unit emblemàticament al centre històric. El camí de Manlleu havia deixat pas al carrer de Manlleu, però encara era de terra batuda. L’any 1817 es va decidir empedrar-lo. Segons explica Josep M. Solà i Sala, en un article a l’Ausona l’any 1991, en aquest carrer hi va néixer el pa de pessic a mitjan segle XIX. En Josep Català, forner que vivia al número 16 del carrer de Manlleu, inventà el pa de pessic, després de buscar diferents fórmules per trobar un aliment que afinés el bec dels seus canaris i que els suavitzés la ploma. La construcció del cementiri actual l’any 1834 va propiciar l’obertura del carrer de Manlleu cap a l’altra banda, el que avui és el carrer Pla de Balenyà. L’any 1876 el col•legi Sant Miquel dels Sants es traslladà al convent de Sant Josep. El 1895 va arribar l’electricitat al carrer, el mateix any en el qual es va recobrir de llambordes. Al segle XX aquest carrer es transformà en artesanal, ja que hi havia nombrosos fusters, teixidors, fabricants de cordes, un guanter, un fabricant de sèmoles, un fabricant de mitges i sobretot bracers (jornalers).