Vic presenta el tercer número de la col•lecció “Itineraris de Vic”

Aquest llibre està dedicat a la figura de Santa Joaquima Vedruna

Mabel Burgell, Anna Erra i Ramon Rial en un moment de la presentació del nou número dedicat a Joaquima de Vedruna.
Mabel Burgell, Anna Erra i Ramon Rial en un moment de la presentació del nou número dedicat a Joaquima de Vedruna

Avui al migdia s’ha presentat en roda de premsa el tercer número de la col•lecció “Itineraris de Vic” dedicat a la figura de Santa Joaquima de Vedruna . La presentació ha comptat amb la presència de la 1a tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Anna Erra; el director de la col•lecció, Ramon Rial; i l’autora d’aquest número, Mabel Burgell.

 

L’autora del llibre, Mabel Burgell, ha destacat que es tracta d’una guia que segueix les petjades de Santa Joaquima de Vedruna a la ciutat de Vic i remarca que es contextualitza a mitjan dels S. XIX en què la ciutat de Vic era molt més petita que ara, tenia uns 9.000 habitants. L’itinerari fa una “mena de diagonal a la ciutat; des de la casa Joaquima de Vedruna, situada al Camí de l’Escorial, fins a l’Hospital de Santa Creu on ella hi prestava serveis als malalts”, ha afirmat Burgell. Per la seva banda, el director de la col•lecció, Ramon Rial ha agraït la dedicació de l’autora i la participació del fotògraf Quim Espona que amb les seves fotografies il•lustra visualment els diferents espais de la guia turística. Rial també ha destacat que aquest número pot ser molt útil per a persones de Vic, però també pot ser molt demanada per moltes persones que a títol anònim visiten la ciutat amb el referent de Joaquima de Vedruna.

Finalment, la regidora de Cultura, Anna Erra, ha expressat que aquest nou número mostra el compromís que va assolir la regidoria de Cultura amb la voluntat de contribuir a fer conèixer més la ciutat a partir de vigatans i vigatanes molt reconeguts. Així, el primer número es va dedicar a M. Àngels Anglada, el segon a la figura de Jaume Balmes i ara, Santa Joaquima de Vedruna. La regidora també ha explicat que de forma coincident, el govern de Catalunya ha anunciat fa pocs dies que atorgarà la Creu de Sant Jordi a la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna i amb l’edició d’aquest nou número la ciutat de Vic i l’Ajuntament de Vic se suma al reconeixement.

 

Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona, el 16 d’abril de 1783 en el marc d’una família de la burgesia llavors emergent a la capital del Principat. Va ser el seu matrimoni amb un hereu de Vic, Teodor de Mas i Sauleda, el que la va portar a la ciutat, a la casa pairal de la família De Mas, el Manso Escorial. En quedar viuda després de setze anys de matrimoni, i essent mare de nou fills, va deixar definitivament Barcelona i va traslladar a Vic la seva residència. Aquí es va dedicar del tot a l’educació dels seus fills i a l’administració de les terres de l’Escorial.

 

Va ser a Vic on, anys després, posà en marxa l’obra d’un projecte nou de vida religiosa que reunís Germanes de tota condició social per posar-les, en petites comunitats, al servei de les necessitats dels pobles del país en l’atenció als malalts pobres, l’acollida i l’atenció dels marginats i, sobretot, l’escolarització de les nenes, l’educació de les quals no comptava llavors per a res en una societat que encara no havia obert cap oportunitat de progrés a les dones.


Joaquima posà en marxa la seva fundació el 26 de febrer de 1826. Des de llavors, Vic va esdevenir la plataforma de sortida d’un seguit de comunitats que es van escampar per Catalunya, primer; més endavant per la resta de l’Estat, i avui són presents en quatre continents. Aquesta Congregació que en el camp educatiu va ser pionera en l’educació de les noies, té aquí, a Vic, el seu bressol i la seva Casa matriu: són les Germanes Carmelites Vedruna. Joaquima va morir a Barcelona el 28 d’agost de 1854, però les seves restes reposen a la ciutat de Vic, al Manso Escorial. L’Església va canonitzar Joaquima de Vedruna l’any 1959. Va ser una dona singular, una fundadora capdavantera i una genial educadora. Amb ella, el nom de la ciutat de Vic ha arribat a les fronteres més llunyanes.

 

Actualment, les escoles Vedruna de Catalunya formen una xarxa de 35 escoles que eduquen uns 21.000 alumnes, amb més de 1500 mestres i educadors. A Osona, hi ha escoles Vedruna a Vic (L’Escorial i Llar Infantil Vedruna), a Tona i a Manlleu. A Ripoll hi ha, també, Escola Vedruna.