Vic reprèn la programació dels Centres Cívics amb una exposició feta pels presos de Lledoners

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sánchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), empresonats des del 16 d’octubre del 2017 al Centre Penitenciari de Lledoners han acompanyat l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, en la inauguració de la temporada dels Centres Cívics amb la xerrada al voltant de l’exposició Veure o mirar: retrats a presó, que es pot veure al Museu de l’Art de la Pell de Vic. L’acte també ha comptat amb les intervencions del secretari de Mesures penals, Reinserció i Atenció a la víctima de Catalunya, Amand Calderó, i la directora del Taller de fotografia del Centre Penitenciari de Lledoners, Maria Vernet, i ha estat moderada per la responsable dels Centres Cívics, Cristina Jordà.

Erra ha recordat que “després de mig any, la ciutat fa un pas més per recuperar la normalitat; la cultura és segura, ens enforteix i ens cohesiona”. L’alcaldessa ha felicitat a tots els artistes interns que han participat a l’exposició “perquè gràcies a ells coneixem una realitat que per a nosaltres és llunyana però molt propera a la vegada”. Ha volgut fer un reconeixement “a la feina ben feta”, a tots els interns i, en especial, “als dos Jordis, perquè avui encara ens costa entendre la repressió que patiu”, ha admès Erra.

Calderó ha mostrat la seva satisfacció “per posar en valor la feina dels interns”. “La nostra societat viu molt d’esquena al món de les presons”, ha dit abans de recordar que “la reinserció és un procés de tots” i de fer esment a l’article 25.2 de la Constitució. “La reinserció és una autèntica política social; volem donar eines perquè aquestes persones tinguin segones i terceres oportunitats”, ha destacat Calderó. A banda de remarcar la feina que fan els monitors dels centres penitenciaris, ha subratllat la funció terapèutica que exerceixen els tallers que s’hi fan, els quals “contribueixen al creixement personal dels interns”. El secretari de Mesures penals, Reinserció i Atenció a la víctima de Catalunya ha acabat sumant-se a les paraules de l’alcaldessa amb “el desig de respecte als valors democràtics, de llibertat i d’amnistia”.

Vernet ha comentat que l’exposició, que reuneix cap a un centenar de fotos, és el fruit de la feina feta “des del juny del 2019 fins avui”. En la seva intervenció ha començat dient que per a ella “l’art és una necessitat, una vocació, una llibertat” i alhora també “és una eina d’expressió per als interns”. En aquesta mostra fotogràfica, on els interns han fet de models, de fotògrafs i de creatius, s’han abordat, amb diverses tècniques, tres grans temes: la Covid-19 i el doble confinament que suposa per als presos, el significat de la corda com un cant a la llibertat, i la piràmide dels sentits, on mitjançant 27 caixes de 27 persones privades de llibertat s’expressa el que més es troba a faltar essent intern d’un centre penitenciari. Vernet ha conclòs: “La foto ens dóna llum a la foscor”.

En el torn d’intervencions dels interns participants al taller de fotografia del Centre Penitenciari de Lledoners, un d’ells, Jaume Balaguer, ha explicat que gràcies a Vernet “he descobert un hobby, una passió que en molts moments m’ha ajudat a ser lliure”. Ha recordat que el confinament ha estat especialment dur per a ells, que durant mesos han estat privats de veure les seves famílies, però amb l’ajuda del taller de fotografia “s’ha fet més lleuger”. Per acabar ha afegit: “La fotografia és creativitat, llibertat, pau amb un mateix i gràcies a la Maria Vernet ho he descobert”.

Sánchez i Cuixart, condemnats a nou anys de presó i nou anys d’inhabilitació pel Tribunal Suprem per un delicte de sedició, han sigut dos dels participants en aquest taller de fotografia de Lledoners. Sánchez ha començat lamentant l’absència d’en Suso, un company intern que “per motius incomprensibles, per una decisió errònia, no ha pogut venir” i ha recordat que “avui fa 35 mesos que ens van dictar ordre de presó”. Amb un període tan llarg d’internament “acabes assimilant el nou hàbitat com la teva nova família, per al bo i per al dolent”, ha explicat, i tallers com aquest són “una oportunitat per viure petites bombolles de llibertat”. Segons ell, “no es tracta de normalitzar la presó, es tracta que la presó es faci visible als carrers, perquè la presó existeix”. Sánchez ha dit que se sentirà satisfet si la seva “entrada mediàtica” a la presó ha servit per fer més visible una realitat que viuen 7.000 persones a Catalunya i totes les seves famílies.

Sánchez ha animat a tothom a anar a veure l’exposició “per entendre que la presó és vida, és art, i darrera de cada foto hi ha una trajectòria espectacular”. Amb el desig que algun dia tots els interns puguin reincorporar-se plenament a la societat, ha dit que tothom té dret a rectificar els seus errors. Jordi Sánchez ha subratllat, comparant la pròpia experiència viscuda en altres centres penitenciaris de l’Estat espanyol, que a Catalunya es fa un esforç important “per donar vida a les persones internes”. L’expresident de l’ANC ha finalitzat la seva intervenció dirigint-se al públic: “Rere cada foto hi ha tota una vida tan intensa com la vostra”.

La xerrada inaugural, que s’ha obert amb l’actuació musical del saxofonista Pep Poblet, forma part de l’itinerari Art i llibertat de les Propostes de Tardor dels Centres Cívics de Vic. A causa de la pluja, minuts abans de començar, l’acte s’ha hagut de traslladar del pati exterior de la Biblioteca Joan Triadú a la sala d’exposició del Museu de l’Art de la Pell. Després de la xerrada inaugural, la cinquantena de persones que hi han assistit prèvia reserva han pogut fer un recorregut per les sales, en grups reduÏts, i veure tot el material exposat.

El resultat d’un taller de fotografia

L’exposició Veure o mirar: retrats a presó, que es pot veure al Museu de l’Art de la Pell fins al 13 d’octubre, mostra els treballs del darrer curs del Taller de Fotografia de Lledoners, una de les activitats artístiques opcionals que ofereix el Centre Penitenciari de Lledoners als seus interns. Dirigits per l’artista Maria Vernet, els participants del taller aprenen diferents tècniques fotogràfiques a mesura que creen conjuntament una obra. En aquesta edició del curs totes les propostes han girat entorn del retrat, amb el qual els interns han treballat tècniques digitals, analògiques i lumíniques diverses.

La mostra està dividida en diferents sèries fotogràfiques que posen de manifest els sentiments, les esperances i els anhels d’uns interns que s’han vist obligats a viure un doble confinament però amb un gran interès per mostrar el valor del seu aprenentatge a l’exterior. Entre les desenes de retrats que s’exhibeixen a la sala gran del Museu de l’Art de la Pell s’hi poden veure també les obres d’alguns dels presos polítics privats de llibertat des de fa més de dos anys.