Vic supera els 50.000 habitants i se situa com una de les ciutats amb més població de Catalunya
En els últims trenta anys, la capital d’Osona ha passat de 30.000 habitants a gairebé 50.000, un augment de població del 66,6 %, un percentatge molt superior al creixement poblacional de Catalunya en aquests mateixos anys (33,3%)
L’alcalde de Vic, Albert Castells, va presentar aquestes dades en roda de premsa després que es conegués que el cens oficial de Vic, a 1 de gener de 2024, és de 49.530 habitants. Aquesta xifra, per tant, fa referència al 2023 i encara no té en compte el creixement d’aquest 2024, però tot apunta que, durant el proper any 2025, Vic depassarà per primer cop a la història els 50.000 habitants. Això fa que esdevingui la 24a ciutat de més de 50.000 habitants de Catalunya, del total de 947 municipis, i que “s’enfronti a un repte demogràfic enorme, per quantitat de població, per diversitat i per envelliment de població”, en paraules de Castells.
Els motius que porten a afirmar que se superarà aquesta xifra tenen a veure amb els increments en nombre de targetes sanitàries als centres sanitaris (1.000 altes durant aquest 2024) o les matrícules vives (418 alumnes nous durant el curs 2023-2024). Albert Castells també va afegir-hi el factor del creixement natural de la població, és a dir, la fluctuació entre els naixements i les defuncions a la ciutat, que actualment se situa entre les 100 i 300 persones i, per tant, la tendència és positiva.
L’arribada de persones de fora de la ciutat ha contribuït enormement a aquest creixement i té una incidència directa en els naixements: des de l’any 2018, més del 50 % dels nounats a Vic són de mare amb nacionalitat estrangera, mentre que, a Catalunya, la mitjana se situa al voltant del 33 %. Pel que fa a les principals nacionalitats estrangeres, són la marroquina, la ghanesa i l’índia, que conjuntament suposen la meitat de població estrangera a la ciutat. Vic és, actualment, el 19è municipi amb més taxa d’estrangeria a Catalunya (d’un total de 947 municipis) i ocupa la 177a posició pel que fa al nombre de població estrangera en l’àmbit espanyol (d’un total de 8.131 municipis).
L’alcalde de Vic va explicar també una realitat evident en aquest creixement poblacional i que està estesa arreu del país i d’Europa: l’envelliment de la població i, en conseqüència, la necessitat d’ampliar l’assistència en aquest sector. Actualment, l’índex d’envelliment és del 95,9 i el de sobreenvelliment és de 17,75. A Vic, la població de més de 85 anys s’ha gairebé doblat en els últims vint anys, passant de 721 persones (2003) a 1.357 (2023).
Un sistema tensionat i prop del col·lapse
Albert Castells va qualificar Vic com “una ciutat d’oportunitats [...] que ha crescut sempre, des del seu moment fundacional, ja que està associada al progrés econòmic i social”. Va afegir que la vida a la ciutat vigatana es distingeix per “la seva qualitat de vida i nivell de benestar” i que, juntament amb la comarca d’Osona, “són un dels motors econòmics del país”, però “cal continuar creixent de forma moderada”. D’altra banda, l’alcalde va apuntar que no només l’arribada de persones estrangeres contribueix al creixement poblacional, sinó que “la saturació a l’àrea metropolitana de Barcelona corre el risc d’anar a remolc i impactar en la comarca d’Osona”. Castells va voler transmetre un missatge “d’esperança i confort perquè som un govern preparat, però ens cal la corresponsabilitat de tothom”.
Per tot això, l’alcalde de Vic va demanar “la complicitat de totes les administracions, del sector econòmic, dels mitjans de comunicació i de tota la ciutadania”. Va reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat espanyol “que exerceixi la seva responsabilitat en matèria d’immigració i que apliqui mesures de control i redistribució adequades” tot explicant que “no podem continuar creixent de forma exponencial perquè la ciutat de Vic ja està molt tensionada i els serveis, al límit”. En aquest sentit, l’alcalde va fer referència a la necessitat de “disposar dels recursos econòmics que ens pertoquin pel nivell d’impostos que paguem i les competències necessàries per gestionar aquesta realitat”.
La regidora de Benestar i família, Núria Homs, va explicar el treball que s’està duent a terme des de l’Ajuntament de Vic pel que fa a matèries socials i assistencials: “ja fa temps que estem replantejant les polítiques d’atenció a les persones per adaptar-nos a les noves realitats [...] amb menys treball als despatxos i més treball als barris”. En aquest sentit, el consistori disposa de més de 80 empleats que treballen directament amb les persones, els quals han adaptat l’horari per treballar també a les tardes: “hem ajustat els horaris de l’Ajuntament per adaptar-nos a la realitat de les persones”, en paraules de la regidora Homs.
També s’han incorporat noves figures que permetran avançar en matèria d’habitatge, com la inspectora d’habitatge que, entre altres coses, proporcionarà una radiografia del parc d’habitatge de Vic per tal de facilitar-ne l’accés. En aquest sentit, Núria Homs va explicar que “hem donat per bones massa coses, com les pràctiques d’ocupació d’habitatges de propietat de bancs privats”, però “hi ha moltes irregularitats que hem d’abordar i tallar de soca-rel”. Homs va afegir que “en els últims anys ens hem centrat en la preservació dels drets, que és un fet inqüestionable, però ens hem oblidat del compliment dels deures, i els hem d’exigir si volem que aquest sistema prosperi”. En aquesta línia, la regidora de Benestar va parlar també de la necessitat de regular el sector d’atenció a les persones grans i “potenciar la contractació laboral d’origen”.