Vic treballa la pluralitat de confessions des d’una mirada laica i transversal

 

El segon cicle “Confessions religioses en diàleg”, pensat per per promoure la diversitat religiosa a Vic i ser un espai de trobada i de diàleg entre les comunitats religioses de la ciutat, es va inaugurar ahir al vespre amb una conferència en format virtual. L’acte va comptar amb les intervencions d’Anna Erra, alcaldessa de Vic, Dàmaris Playà, membre de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, i Francesc Torradeflot, doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i llicenciat en història de les religions per la Universitat Catòlica de Lovaina, que va pronunciar la conferència “Diversitat religiosa i conviccional i cohesió social”.

 

Anna Erra va donar la benvinguda a totes les persones assistents i va remarcar la voluntat de l’Ajuntament de donar continuïtat a aquest cicle, malgrat haver-se d’adaptar a nous formats. Tot i la pandèmia, l’objectiu d’aquest esdeveniment biennal és “que la ciutat de Vic conegui la diversitat religiosa i la seva riquesa”. Segons l’alcaldessa, actes com aquest han de servir per “mantenir el diàleg i ajudar a apropar-nos”. Erra va recordar que a Vic actualment hi ha 8 confessions religioses representades per 25 entitats i va assegurar que “la voluntat és descobrir-nos, conèixer-nos i gaudir d’aquesta gran riquesa”.

 

Encara que durant la pandèmia les festivitats de cada religió s’han hagut d’adaptar, l’alcaldessa va remarcar l’interès del consistori per donar suport a totes les comunitats religioses de la ciutat: “Espero que hagueu trobat l’Ajuntament al vostre costat”. La intervenció de l’alcaldessa va donar pas a la de la primera ponent,  Dàmaris Playà, la qual va centrar la seva intervenció en l’experiència adquirida al llarg dels anys en el diàleg interreligiós i des de la vessant personal com a pastora protestant.

 

Playà va començar dient que “a vegades tenim informació d’una religió però els elements que tenim no necessàriament ens en donen la visió més complerta”. “Ens hem d’apropar al fet religiós amb amplitud de mires, conèixer l’altre sempre és enriquidor en l’àmbit de la diversitat religiosa perquè tendim a homogeneïtzar”, va destacar. Per a Playà, “la religió, com a concepte, és una gran desconeguda, molt sovint menystinguda perquè es creu que és per a gent fanàtica o sense recursos intel·lectuals, i a mi m’incomoda aquest ràpid etiquetatge”. En el terreny més personal, la ponent va apuntar: “La religió és el centre de la meva vida i em condiciona, és quelcom que jo estimo i m’ho sento molt propi”.

 

Segons Playà, per viure la diversitat religiosa hi ha dos elements imprescindibles. Un d’ells és la llibertat, ja que “quan parlem de diversitat religiosa hem de parlar de llibertat per poder viure la fe des de l’opció particular”. L’altre element és el diàleg, “dialogar entre religions és imprescindible, per compartir i no per convèncer”. La ponent va acabar la seva intervenció afirmant que hi ha camí per recórrer: “Ens queda feina per fer a l’hora de descobrir l’altre sense por i a l’hora de dialogar per aprendre i per veure en què podem col·laborar”.

 

Francesc Torradeflot va començar la seva conferència, titulada “Diversitat religiosa i conviccional i cohesió social”, donant algunes dades de la presència religiosa al món, dominada per dues grans religions -l’islam (22% de la població) i l’hinduisme (14%)-, mentre que més de la meitat de l’espai europeu està protagonitzat per les religions catòlica i protestant. Torradeflot va parlar del marc legal que regula i positivitza la religions i va fer referència a la llibertat de pensament, consciència i religió que recull, per exemple, la Declaració Universal dels Drets Humans. Per a ell, la llibertat ha de ser interior i exterior, així com també intrareligiosa, però no està exempta de límits que han de ser “els estrictament necessaris”, com ara la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques. “La llibertat religiosa no inclou el dret a ensenyar a odiar qui té una creença diferent a la teva”, va puntar el doctor en teologia.

 

Torradeflot va referir-se a la presència positiva de la religió a la societat, partint de la base que “defensar les religions implica també defensar les conviccions no religioses” com ara l’ateisme o l’agnosticisme, entre altres. També va parlar del creixement dels fonamentalismes religiosos -“els intolerants que volen imposar la seva creença”- i de l’actual creixement de les fòbies a les religions. En aquest punt va discernir entre la religió com a font de conflicte (incita a l’odi, se sotmet al poder autoritari, afavoreix interessos injustos, etc. ) i la religió per a la pau (educa en l’amor, indaga en la veritat, afavoreix la llibertat, etc.).

 

“La religió és positiva per a la societat, és capaç de resoldre i transformar conflictes perquè relliga els éssers humans, l’ésser humà amb la natura i l’ésser humà amb la divinitat; cada tradició religiosa ha de reconèixer els seus errors i té els seus recursos ètics i morals, de saviesa”, va apuntar. Torredeflot va defensar que es tracta de “trobar un llenguatge comú entre les religions” ja que “la diversitat cultural-religiosa és necessària per a la supervivència de l’espècie”. A tall de conclusió, el doctor en teologia va dir que cal fer un pas per passar de la ignorància al coneixement i reconeixement de la diversitat, del conflicte al diàleg, de l’exclusivisme al pluralisme, de la marginació a la normalització... “El gran desafiament serà com gestionem la relació entre els tolerants i els intolerants”, va reblar.

Tot seguit es va donar pas a un torn obert de preguntes i comentaris dels assistents, entre els quals també hi havia el regidor de Ciutadania, Josep-Ramon Soldevila, abans que l’alcaldessa fes la cloenda de l’acte.

 

 

Altres actes d’aquesta setmana

 

Les activitats programades al segon cicle “Confessions religioses en diàleg” continuen a partir d’avui dimecres 11 de novembre, amb l’obertura de l’exposició fotogràfica “Hope Glory of God Church” al claustre de la Biblioteca Joan Triadú. La mostra, formada per un recull d’instantànies en blanc i negre realitzades pel fotògraf Arnau Sidera sobre del dia a dia d’aquest centre de culte de persones d’origen ghanès, es podrà visitar fins al 10 de desembre en l’horari habitual d’obertura de la biblioteca.

 

Aquest dijous 12 de novembre, a partir de dos quarts de 7 de la tarda, al VicJove es farà la xerrada “Joves i espiritualitat: punt de trobada”, una activitat perquè persones joves vinculades a diferents confessions religioses dialoguin sobre el paper actual de la religió en la població jove. Aquesta taula rodona també es podrà seguir en format virtual mitjançant l'enllaç disponible al web ciutadania.vic.cat.

 

Aquest cicle d’activitats s’emmarca, un any més, en les accions de sensibilització que s’estan duent a terme des de l’Ajuntament de Vic entorn la diversitat religiosa a la ciutat amb la voluntat de treballar la pluralitat de confessions a Vic des de l’àmbit local i des d’una mirada laica i transversal. Participen d'aquesta programació les entitats religioses de la ciutat, el Grup de Diàleg Interreligiós de Vic i l'Institut de Ciències Religioses de Vic.