VICCC 2016 comença el mes de juny dedicat a les formes

 ‘Temps de Muralla’. Maqueta de Joan Sagalés.

 

L’Associació de Veïns del barri Vic Nord exposa, sota el títol de “Temps de Muralla”, una maqueta històrica de la ciutat de Vic, obra de l’artista osonenc Joan Segalés.

 

La muralla de Pere III, la catedral romànica de Sant Pere, l’antiga església de Santa Maria la Rodona i el Palau dels Montcada són alguns dels edificis que formen part d’aquesta maqueta. A l'exposició, també s'hi ha incorporat una nova maqueta que reprodueix  la Catedral i el Palau Episcopal actuals.

L’Associació de Veïns organitza visites guiades a la maqueta tots els dijous i dissabtes a les 6 de la  tarda. En aquestes s’explicarà, entre altres, on es trobaven les 7 portes d’entrada al Vic medieval.

 

Totes les persones interessades es poden inscriure a l’Oficina de Turisme de Vic amb un preu simbòlic d’1 euro.

 

Horari: Dijous i dissabtes a les 6 de la tarda

 

‘Trànsit en suspensió’. Acció arquitectònica.

 

Es tracta d’una instal·lació aèria amb material orgànic, natural, que simbolitza el trànsit de visitants, de persones, que van d’un lloc a l’altre, de totes les edats, cultures, classes socials, etc.

 

Aquesta acció simbolitza, doncs, el trànsit de persones de manera que aglutina tot el Centre Comercial VIC-2. Dins d’aquest espai, la plaça de Pilarín Bayés, és el més apropiat, adient, social i encertat pel projecte “Trànsit en suspensió”. A la plaça és on ens retrobem, conversem, ens relacionem socialment, per aquests motius s’ha escollit aquest lloc.

 

Així doncs, el concepte ”trànsit de persones” ha estat el punt de partida de la creació. La instal·lació no envaeix l’espai per on circula la gent, les persones, els visitants i els compradors perquè és una instal·lació aèria que cobreix la plaça i convida a la reflexió.

 

El material escollit és la fusta perquè es tracta d’un material noble, viu, orgànic i reciclable. És un material que canvia de color quan s’exposa al sol o amb contacte amb l’aire, que pesa el suficient perquè tota la instal·lació agafi cos i en estat natural fa que sigui especialment estètic.

 

Quina forma? Llistons de fusta de poc gruix i de totes mides, que representen l’anada i vinguda de les persones pel centre i que totes són iguals, sense discriminacions de races, cultures, condicions socials... Es representen amb llistons de fusta i de diferent llargada que representa l’edat variada dels visitants del centre.

 

‘Carn, Bacon de Nàbia Adillón. Exposició fotogràfica i pictòrica.

 

Carn, Bacon és una sèrie de 15 retrats realitzats el gener del 2015, per un treball de primer de carrera dins de l'assignatura “Iniciació als Processos i Projectes I”, la premissa era escollir un/a autor/a i reinterpretar-lo/la. Aquestes 15 imatges són el resultat final d'una reinterpretació dels retrats del pintor Francis Bacon (1909-1992), enfocats des d'una altra perspectiva, posant a la pràctica la capacitat d'adaptació d'unes obres a uns mitjans propis i humils i gestionant la no professionalitat dins d'un termini d'entrega.

 

Autocrítica: Aquesta interpretació és bàsicament estètica, però: Poso sobre el mur el debat d'exposar-me o no, poso sobre el mur carències, poso sobre el mur inexperiència, poso sobre el mur ignorància, poso sobre el mur obsolescència dels pensaments, de les opinions, dels entendres i dels coneixements, hi poso vergonya aliena per les persones que en saben més, hi poso cares embolicades amb plàstic, hi poso amb molts dubtes, però hi poso. 

 

Agraïments: Adrià Febrer, Alba Font, Anna Leus, Ariadna Nogué, Arnau Verdaguer, Dante Maschio, Magalí Ayala i Pol Verdaguer.

 

Inauguració: Divendres 3 a les 7 de la tarda al Vicjove.

 

‘El bosc, tots són a casa meva de Miquel Vilà’. Exposició escultòrica.

L’Escultor vigatà presenta a la Galeria El Carme les escultures que ha pensat, creat i donat forma al seu taller de Vilalleons. Vilà és un escultor que plasma les seves inquietuds a través de diferents formats i de materials tan diversos com el formigó, el coure, l’acer, el ferro o la fusta. Vilà ha presentat les seves obres en exposicions individuals i col·lectives a la comarca, a Barcelona, França i Portugal. 

 

Inauguració: Divendres 3 de juny a les 19:30h a la Galeria El Carme

 

Wandern de Pep Domènech. Exposició escultòrica

 

És el que té caminar. Fa uns quants dies tot anant cap a una ermita amb el meu company de caminades, li vaig dir que estava pensant títols per a  les obres d’una exposició. La veritat és que aquest tema em rebenta.   Li vaig fer el comentari que, dies abans, m’havia passat pel cap titular el conjunt d’una exposició “Del serrín a la Luna”, en referència al que  havíem  escoltat molt sovint, jo i d’altres,    evidentment  a l’escola “dels Hermanos”, “teneis la cabeza llena de serrín, o estáis en la Luna”.  I això si estaves de sort i no es personalitzava la frase posant al davant el teu cognom, cosa que freqüentment passava.

 

Com era d’esperar, perquè me’l conec, la idea no li va semblar malament, però ja no vam poder parar de dir “estruçades”, (a lo Tip i Coll) recordant altres “perles” amb les quals  ens obsequiaven,  amb tot l’afecte del que n’eren capaços,  com cabeza de chorlito, alcornoque, etc. Va ser una estona de molta riallera i tots sabem que això és bo per a la salut. Hi ha gent que paga per una sessió de riure. És el que té caminar.            

 

A vegades, caminant, poses el cervell en pilot automàtic, relaxes la ment i si estàs de sort i no se’t fica al cap algun tros de cançó que vas repetint sense parar, pots anar descobrint pensaments diversos i reflexions sobre tu mateix, sobre el món  que ens ha tocat viure, sobre el viure i com viure.

 

Altres vegades  la sensibilitat et fa veure  formes i composicions de la natura per on vas passant, mires un arbre,  agafes una pedra que t’ha cridat l’atenció perquè té una forma o una textura suggeridora, i sovint, si et sembla molt interessant,  la trasteges fins a casa. Quan tinc un dia d’aquests el company ja tremola, sap que acabarà amb alguna fusta o pedra a la motxilla. 

 

Una vegada vaig alliberar un tros d’arrel d’arbre que el mar havia modelat i posteriorment encanastrat al mig de dues capes dels estrats d’una cinglera a tocar de l’aigua. De la tornada fins el cotxe que quedava una mica lluny, em van quedar els braços destrossats per el pes de l’arrel xopa d’aigua. Va valer la pena. És el que té caminar...i fer escultures.

 

Inauguració: Divendres 3 de juny a les 20h al Col·legi d’Aparelladors d’Osona

 

‘Escultura Urbana de Vic’. Visites guiades.

 

Reconèixer, vindicar, promocionar l’escultura pública i els seus creadors. Vic és una ciutat plena d’escultures contemporànies a places i carrers que la decoren, harmonitzen, embelleixen. Espais públics que esdevenen singulars amb la seva presencia.

 

Tot un mes per promocionar les rutes guiades per les escultures publiques de Vic, partint del llibre d’Irene Boixeda “Vic, escultura contemporània als carrers”.

Les visites es realitzaran els diumenges 5, 12 i 19 de juny a les 12h. Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de turisme de Vic.