Vila d’Abadal: ‘La càtedra de cures pal•liatives és un producte d’excel•lència que es podrà exportar a tot el món’
El conseller Boi Ruiz posa de relleu que aquesta càtedra ‘hauria pogut anar a qualsevol lloc del món’ però Gómez-Batiste ‘va voler que vingués a casa seva’.
Moltes persones es van aplegar ahir a la tarda a la presentació de la Càtedra de Cures Pal•liatives adscrita al Centre d’Estudis Socials i Sanitaris de la UVic i que representa la tercera d’aquest sector després de la de Serveis Socials i de la de Recerca Qualitativa. Aquesta Càtedra és la culminació d’anys de treball de la ciutat de Vic en aquest sector i l’estendard que es podrà portar per tot el món per exportar aquest model. Tal i com va dir el director de la Càtedra, el Dr. Xavier Gómez-Batiste ‘hi ha països que venen canons o vaixells, nosaltres venem cures pal•liatives’.
L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va afirmar que es sent orgullós de la Càtedra que ‘segueix una tendència i un saber fer en aquest sector’ i respon ‘a la part més humana de la medicina’. Aquest projecte, va afegir, ‘és la summa de molts factors que conflueixen a la ciutat de Vic’ com són el fet de tenir l’Hospital de la Santa Creu i també el Consorci Hospitalari de Vic però també una Universitat de Vic amb una especial dedicació a les branques de la salut. En definitiva aquesta càtedra ‘és un producte d’excel•lència que es podrà exportar a tot el món’.
El rector de la UVic, Jordi Montaña, va exposar que amb la Càtedra ‘s’eleva el nivell de prestacions de l’Àrea de Salut de la UVic’ i que la seva posada en funcionament ‘és un entramat d’aliances i objectius comuns’. També va posar de relleu el gran currículum de Gómez-Batiste i que la càtedra té com a objectiu ‘convertir-se en una referència internacional’.
El Dr. Gómez-Batiste va posar èmfasi que Vic ‘ja va tenir la primera unitat de cures pal•liatives de l’estat espanyol a l’Hospital de la Santa Creu’ i que aquest projecte ‘és emblemàtic’ per tot Catalunya.
El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, va tancar l’acte tot afirmant que aquesta càtedra ‘hauria pogut anar a qualsevol lloc del món’ però Gómez-Batiste va voler ‘que vingués a casa seva’.