Vila d’Abadal posa de relleu la capacitat de Vic de generar models exportables a altres ciutats

L’Espai de Benvinguda Educativa o la nova Oficina Municipal d’Acollida, en serien dos exemples

El passat dimarts, dia 16 de juny, es van complir dos anys de la constitució de la corporació municipal encapçalada per l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal. Arribada la mitja legislatura, l’Ajuntament de Vic ha organitzat diverses sessions per tal de fer balanç d’aquests dos anys i per apuntar quines seran les principals línies que es desenvoluparan en els dos anys que falten per a les properes eleccions. L’alcalde de la ciutat va cloure, ahir, les sessions amb una conferència a la Sala de la Columna seguida pels diversos col•lectius de la ciutat: associacions de veïns, entitats culturals, clubs esportius, entitats de formació, col•legis professionals, sector empresarial, entre altres. L’alcalde de Vic va manifestar que la ciutat ha de mantenir i potenciar la seva identitat per mirar cap a futur amb una clara voluntat de servei a les persones. També va repassar quins són els principals projectes que desenvoluparà aquest consistori i com la ciutat ha d’afermar la seva capitalitat. Al principi del seu discurs l’alcalde de Vic va citar l’historiador Salvador Cardús, que recentment va pronunciar una conferència a la ciutat . Vila d’Abadal, va reafirmar el que l’historiador ja havia apuntat: “actualment hi ha una crisi social i de valors que també es trasllada a la vida institucional. Davant d’aquesta situació és convenient ser proactius i pensar en la ciutat i en el país per si mateixos i, a la vegada, és necessari recuperar el valor dels deures sobre els drets”. En aquesta línia, l’alcalde va introduir el concepte de la identitat que Vic té molt clar i definit i que contribueix a crear vincles amb l’entorn . D’altra banda, també va destacar el paper pioner que sempre ha mantingut la ciutat de Vic, “Vic és pilot amb moltes coses”, tal com va afirmar Vila d’Abadal. Exemples com el Model Vic a nivell d’educació, les Aules de Benvinguda Educativa, entre moltes altres accions, han estat projectes que tot seguit s’han estès a altres territoris catalans. L’alcalde, en aquest mateix camp de l’educació, va destacar la capacitat de la ciutat en clau formativa, doncs va recalcar que totes les persones, entitats i altres esdevenen agents educadors. També, i en clau social, va destacar la gran tasca que fan dos centres formatius de la ciutat com són el Centre de Normalització Lingüística d’Osona i l’Escola d’Adults el Montseny, que gràcies el seu esforç, a banda de formar, ajuden a la integració i cohesió social de la pluralitat ciutadana. Va ser en aquest punt de la conferència on l’alcalde de la ciutat va posar de relleu la importància de les persones en totes les accions de govern, ja que el polític “té el deure d’escoltar el ciutadà”. Vila d’Abadal va recordar que les obres que s’estan portant a terme a la ciutat són sobretot perquè les persones que viuen a la zona s’hi trobin millor. El cas del Remei i el carrer Manlleu en són una mostra, i pròximament altres zones de la ciutat com les rambles, el Complex Cultural l’Atlàntida, etc.Altres accions que s’han portat a terme fins ara com la figura del regidor/a de barri que permet més agilitat al servei de la ciutadania, etc... o la bústia ciutadana, una via de comunicació directa amb l’administració local que està funcionant molt bé, són noves xarxes per poder millorar la qualitat de vida dels vigatans i vigatanes. L’alcalde de la ciutat també va exposar el nou sistema de treball amb les entitats culturals i esportives de la ciutat, explicant que actualment es facilita que s’elaborin contractes-programes. Aquesta és la línia de treball de l’Ajuntament, “donar suport incondicional”, però fent que l’empresa o entitat sigui capaç de tirar endavant. Un altre cas com aquest és el “banc d’aliments”, on Creu Roja i Càritas són les empreses que vetllen perquè totes les persones necessitades puguin alimentar-se. En aquest punt també es va anunciar la voluntat de crear una empresa mixta amb Tac Osona en termes de jardineria. Altres polítiques amb l’habitatge també s’han portat a terme amb aquesta línia de treball. És en aquest punt on, Vila d’Abadal, va remarcar que “l’habitatge és un dret fonamental”, i com a tal, el consistori vigatà ha endegat diverses accions com la creació de l’Oficina Local d’Habitatge, els pisos socials, gestió de la borsa d’habitatge, i moltes d’altres. Retornant amb la persona com a màxima prioritat, l’alcalde va anunciar que durant aquest mes de juliol es crearia el “Consell de la Ciutat”. Altres accions on la persona és primordial són: el transport urbà gratuït per a les persones grans o la bonificació del 50 % per anar a la piscina de l’ETB Estadi. “L’administració té l’obligació de donar suport a les empreses privades i la indústria en un context de crisi com el que assistim actualment”, va dir l’alcalde. És per aquest motiu que Vic ha iniciat 18 projectes urbanístics del Fons Estatal d’Inversió Local a càrrec d’empreses locals i de la comarca per poder ajudar a passar aquests anys de crisi. També es va remarcar la importància del Parc Tecnològic i Científic del qual, en aquests moments, s’estant posant les bases. També hi van haver paraules per la “promoció de la ciutat”, a través de les fires i els mercats amb un fort component agro-ramader. Una comarca clarament rural, s’ha d’impulsar aquest sector, ja que precisament “n’és la seva essència”. Per això la ciutat de Vic acull el Mercat del Ram, el Congrés Europorc, el Congrés Eurovacum, el Làctium, o les mateixes màquines expenedores de llet que recentment s’han instal•lat a la ciutat. Pel què fa el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de la ciutat, l’alcalde va mencionar que aquest instrument marca el model de com serà la nostra ciutat en el futur una ciutat “cohesionada entre tots els barris, amable i sostenible”. Vic és una capital història d’un ampli territori interior que ha de continuar mantenint la seva personalitat i afermant-la amb nous projectes troncals com pot ser la Universitat de Vic. Vila d’Abadal aposta per desenvolupar aquesta capacitat de capitalitat de la ciutat amb grans projectes però també amb petites mostres de servei envers el seu entorn més immediat.