Vila d'Abadal: "Vic és un rebost de catalanitat"

L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va pronunciar ahir un conferència sobre el present i el futur de la ciutat de Vic en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Osona. L’alcalde va oferir una visió panoràmica de les diferents actuacions que s’han fet a Vic en els darrers anys i va posar sobre la taula quins són els principals reptes que té en el futur. Vila d’Abadal va posar en valor el fet de ‘ser vigatà’ ja que la ciutat ‘està segura de sí mateixa i sap cap a on vol anar’. Això ‘ens dóna caràcter’ i fortalesa ‘per plantar cara quan hi ha coses que no ens agraden’. Així va iniciar l’alcalde la seva intervenció i va demanar la col•laboració de la gent gran present a la sala ‘perquè vosaltres genereu opinió dins la família que és un dels puntals de la nostra societat’.‘Vic pot aportar molt a Catalunya’ i per això ha de mantenir el seu rol de capital. ‘Catalunya té moltes capitals, tots són diferents de paisatge i de manera de fer’ i és essencial que mantinguin la seva personalitat. A més a més, ‘Vic és un rebost de catalanitat’ un important qüestió ‘que ha de contaminar a la resta de Catalunya’. L’alcalde va explicar que la ciutat de Vic té dos orígens, un el comercial ‘a partir del mercat del dissabte que donava servei a Osona i que va generar molta riquesa’ i el segon ‘el rural’ que fa que ‘siguem diferents, que ens estimem la terra’. És per això que Vila d’Abadal sempre ha defensat ‘que Vic ha de ser capital de la muntanya’ de la Catalunya més tradicional. Però tot i aquestes profundes arrels en el passat, ‘ens hem preocupat de mirar al futur’ i és per això que la Universitat és ara la que ens dóna coneixement ‘i ens fa reconeguts arreu del món’. Parlant del futur urbanístic de la ciutat, Vila d’Abadal, va explicar que Vic ha aprovat recentment el POUM, el document marc que planifica la ciutat en el futur i que serà un referent a tots els municipis catalans ‘perquè busca un creixement sostenible i fa una preservació del seu entorn que no s’havia fet mai abans’. El consistori vigatà ha treballat en els darrers quatre anys per tenir una ‘ciutat amable on s’hi viu molt bé’ i és per això que s’ha optat per un model ‘molt més de vianants que del que hi havia’.En el tema de l’Educació, l’alcalde va manifestar que ‘avui en dia sorgeixen una sèrie de dubtes del model Vic i és per això que cal revisar-lo’. La societat ha evolucionat molt en els darrers 10 anys i és per això que també ha d’evolucionar el model educatiu. L’aposta de l’Ajuntament per la ciutat és palesa amb la voluntat de fer una ciutat a la mida dels nens però també de la gent gran i és per això que, properament, Vic s’adherirà a la Xarxa de Ciutats de la Gent Gran de la OMS, una catalogació que només té San Sebastià a l’estat espanyol. Aquesta ha estat la legislatura dels equipaments, de la rehabilitació però també de la construcció de grans instal•lacions. Va posar com a exemple L’Atlàntida, La Farinera, L’Orfeó, el pavelló Castell d’en Planes o la rehabilitació dels centres cívics. Vic també ha de ser motor econòmic de la comarca i és per això que hi ha grans projecte enfilats que han de suposar una reactivació important. L’Illa Càrnia n’és l’exemple més clar. L’escorxador que ara mata 14.000 porcs al dia ara passarà a matar-ne 24.000 més i és convertirà en el més gran d’Europa. ‘Aquesta gran inversió ha de donar feina a 1.500 persones i serà sostenible energèticament’. Vila d’Abadal també va posar de relleu que les Fires i els Mercats suposen una gran promoció de la ciutat i que es dóna suport a tots els emprenedors que volen constituir la seva empresa. Ara bé ‘el nou cicle de l’Economia parteix del coneixement’ i aquí és molt important l’existència de la Universitat.Al llarg d’aquesta legislatura el govern vigatà ha apostat clarament per ‘una administració més àgil i propera al ciutadà’ i ha impulsat iniciatives com la tramitació on-line i ha obert oficines com la d’Atenció Ciutadana de la plaça Major i la del Remei que permeten una relació més fàcil amb els ciutadans. La Bústia Ciutadana, a través de la pàgina web també ha estat tot un èxit de participació amb prop de 3.500 comentaris, recomanacions i queixes. També s’han modernitzat determinats aspectes com la neteja de la ciutat i la recollida de deixalles amb la creació d’empreses mixtes. L’atenció als barris ha estat una de les grans preocupacions del consistori i per això s’han teixit xarxes de treball amb les associacions de veïns i veïnes i amb les entitats i associacions. ‘D’aquí n’ha sorgit un gran coneixement que ens permet actuar ràpidament i de forma eficaç’, va matisar l’alcalde. A través de la figura del regidor de barri també s’ha ofert un referent per a tots els veïns. ‘Vic és una ciutat generosa en l’aspecte social’ i un referent en moltes iniciatives que han sorgit aquí com l’atenció de les cures pal•liatives amb l’HSC com a estendard i el complex assistencial El Nadal amb els pisos tutelats i la residència. Va voler enumerar algunes de les principals accions que s’han fet per a la gent gran com la targeta gratuïta del bus de la qual se’n beneficien ‘un total de 6.000 persones’ i els descomptes per a la pràctica de l’esport. En l’aspecte social va remarcar que s’havia donat un nou format al Banc d’Aliments i s’havien fet polítiques d’habitatge que gestionaven de forma eficaç els pisos socials de la ciutat. Finalment va entrar en el tema de la immigració de la qual va dir ‘que és el repte més important de la nostra ciutat en aquests moments’. Vila d’Abadal va insistir en que era molt important educar conjuntament les noves generacions i que les normes les havia de complir tothom. Des de l’Ajuntament de Vic s’està treballant des de la xarxa de mediadors que permeten resoldre els problemes de convivència quan encara són petits i això evita en un percentatge molt elevat els dels cassos que no es facin grans. L’alcalde va afirmar que ‘els immigrants s’han d’integrar per tal que esdevinguin vigatans, si no integrem hi haurà problemes’.Finalment l’alcalde va apostar per una sèrie de valors per tirar la ciutat endavant i sobre els que cal incidir i que són ‘l’austeritat, l’honestedat, el sentit de país, l’esperit de treball i la responsabilitat’.